L'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana, Salomé Pradas, ha reaccionat amb un comunicat a la decisió de la jutgessa d'imputar-la per la gestió de la DANA del País Valencià. Salomé Pradas assegura que s'ha assabentat de la citació pels mitjans de comunicació, i donada la transcendència de la situació, ha decidit personar-se en la causa. L'exconsellera ha assenyalat que sempre ajudarà a fer que es conegui "tota la veritat", en uns moments en els quals, defensa, va atendre les funcions institucionals que li corresponien "des del primer minut fins a l'últim".
En el text, Pradas informa que es personarà en el procediment que segueix el jutjat de Catarroja, que instrueix la investigació sobre la gestió de la DANA al País Valencià, i que avui ha citat a declarar com investigats a l'exconsellera de Justícia i Interior i a l'exsecretari autonòmic d'aquest departament Emilio Argüeso, però que ha rebutjat fer-ho amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, "sense perjudici a què ell ho demani voluntàriament". Quant a Salomé Pradas, la jutgessa assenyala que tenia atribuït com a màxima autoritat “el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població” i respecte a Argüeso apunta que és necessària la seva declaració donada la seva “rellevància orgànica i, per tant, decisòria”.
L'exconsellera ha defensat que "sempre estarà en disposició de poder ajudar al fet que es conegui tota la veritat sobre les circumstàncies que van envoltar la gestió de l'emergència de la catàstrofe natural", unes hores i uns dies, en què diu que "em vaig mantenir, des del primer minut fins a l'últim, atenent les funcions institucionals que em corresponien segons la normativa aplicable". Pradas assenyala que els seus advocats i la seva procuradora procediran a la personació en el procediment, per a conèixer la instrucció i les resolucions dictades durant diversos mesos i fins a aquesta data, "a fi de fer valer els drets que la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic em confereixen", indica el comunicat. Quie era la segona en el moment de la DANA ha anunciat que no farà més pronunciaments fins a la seva declaració en seu judicial "per respecte a les víctimes, als damnificats i a la instrucció judicial".
Imputada com a "màxima autoritat responsable"
La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, ha citat a declarar a Salomé Pradas com a investigada pels presumptes delictes d’homicidi i de lesions per imprudència i serà el primer càrrec polític del Govern valencià que haurà d’anar als tribunals a donar explicacions sobre la gestió del temporal. La providència la presenta com a “partícip en el procés d’adopció de mesures d’autoprotecció de la població” i com a “màxima autoritat” en el moment d’enviar l’alerta als mòbils. Així mateix, la magistrada també cita l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, per la seva “rellevància orgànica i decisòria”.
La jutgessa insisteix que l’avís massiu a la població, que es va enviar a les 20.11 hores del 29 d’octubre, va ser “tardà i erroni” davant d’un fenomen meteorològic que “no va ser imprevist”, sinó que estava anunciat per l’AEMET “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats”. A parer de la magistrada, les previsions “haurien hagut de portar” a convocar el CECOPI (el Centre de Coordinació Operativa Integrada) el matí per, “com a mínim, avisar la població”. “La convocatòria del CECOPI es va dur a terme amb una gran demora, i s’ha de sumar que la presa de decisions per l’Administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara més gran”, lamenta la providència, que recorda que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir en “diversos àmbits” i amb una “antelació suficient”.
A més, la jutgessa rebutja de ple les múltiples i repetides acusacions del PP que faltava informació: “El problema devia residir no en l’absència d’informació, n’hi havia de sobres i per innombrables mitjans en temps real a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’Administració central o autonòmica, sinó en el fet que s’ignorés la informació, no se'n comprengués l'abast (la qual cosa resultaria igualment greu), no se sabés per on discorria el Barranc de Poio i la situació de la resta de poblacions no relacionades amb l’esmentat barranc o no es prenguessin les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”, esgrimeix la magistrada.