La fragata Blas de Lezo ha salpat aquest dissabte de l'Arsenal Militar de Ferrol per iniciar un recorregut que finalitzarà la setmana que ve al mar Negre, prèvia escala a Rota (Cadis), tot coincidint amb l'escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna. La nau, destinada a la protecció antisubmarina i antiaèria, és la segona unitat militar marítima que l'exèrcit espanyol ha enviat al Mar Negre per reforçar l'OTAN a causa del conflicte entre Rússia i Ucraïna per suposades amenaces russes a la integritat territorial ucraïnesa. El vaixell Meteoro va ser la primera passa de la intervenció espanyola en el conflicte. Aquest dilluns passat, el vaixell caçamines va sortir des de les Illes Canàries en direcció Mar Negre. La segona s'ha produït aquest matí de dissabte quan, a les 8:30 hores, ha salpat el Blas de Lezo amb la intenció d'integrar-se a la SNMG-2, una de les agrupacions navals de l'OTAN, en unes maniobres habituals que ja estaven previstes per a aquest any i que les autoritats espanyoles han decidit avançar.

L'eixida de l'embarcació ha estat possible després de completar-se el protocol sanitari previ davant de la covid-19. Concretament, s'havia d'examinar la càrrega viral de covid-19 dels 190 militars que tripulen el vaixell. A més, aquest desplegament militar incorpora un equip especial del Terç Nord d'Infanteria de Marina, també amb base a Ferrol. Amb tot, l'Armada espanyola espera que accedeixi a aigües del Mediterrani occidental entre dimarts i dimecres de la setmana que ve. Pel que fa a l'armament embarcat, el capità de navili, Gonzalo Leira Neira, ha explicat que la nau està equipada amb els components "habituals" per a aquest tipus de missions i aprovats per l'Estat Major de la Defensa. Així, ha assenyalat que les fragates F-100 compten amb el sistema de combat Aegis, que utilitza un complex sistema per rastrejar i dirigir míssils. Per accelerar la llevada d'àncora, el capità del navili ha explicat que "el vaixell ha intensificat una mica més la seva preparatòria".

Diversos partits polítics rebutgen enviar tropes

Arran de la disputa entre Rússia i Ucraïna, Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís han fet públic un manifest per rebutjar l'enviament de tropes espanyoles a la zona del Mar Negre. En aquest sentit, han demanat diàleg i mesures diplomàtiques concretes per aturar l'escalada "bèl·lica". Alhora, han afirmat que "no té sentit que ara l'OTAN s'estengui a Ucraïna i Geòrgia per satisfer els interessos dels Estats Units perquè els estatunidencs són percebuts per Rússia com una amenaça militar que afegeix més tensió a una zona que ja ha patit massa". En el comunicat que han publicat les diverses formacions, s'expressa "preocupació per l'augment de la tensió bèl·lica" entre els EUA i Rússia a causa de la situació al voltant d'Ucraïna, un conflicte que, segons ells, només es podrà resoldre per la via del "diàleg", la "distensió" i el "convenciment de la pau com a únic camí". A més, en el document titulat 'Manifest per la pau i per evitar una nova guerra a Europa', Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís "rebutgen frontalment qualsevol amenaça o agressió militar a un Estat sobirà, així com l'enviament de tropes espanyoles al Mar Negre i Bulgària en el marc de l'OTAN".