Sense cap rival intern, Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 1966) espera ser reelegit primer secretari del PSC al proper congrés del partit, el 15, 16 i 17 de març. També espera convertir-se en president de Catalunya, si bé, prudent com és de mena, recorda que l'última paraula la prendran els ciutadans. Illa ha concedit una entrevista a ElNacional.cat la mateixa setmana que el president Pere Aragonès ha executat una miniremodelació del Govern en clau preelectoral. En la conversa, emergeix l'amenaça de la sequera, la negociació dels pressupostos, l'atracció d'empreses i inversions, l'informe PISA, el futur de l'amnistia davant el setge judicial al govern Sánchez i els possibles pactes postelectorals si, com vaticinen les enquestes, Illa pot formar govern després de les properes eleccions. També, el complex debat sobre la immigració i la percepció d'inseguretat ciutadana lligada a determinats col·lectius. Davant de qualsevol tema sobre la taula, la divisa del dirigent socialista és clara: "acordar, acordar i acordar".
—Senyor Illa: vostè ha denunciat aquesta setmana que el Govern està en mode electoral. Ja som en campanya, doncs?
—No estem en campanya pròpiament dita. És veritat que hi ha hagut un canvi de govern, que jo respecto, però que ha sigut una mica sobtat. La seqüència de com s'ha produït és molt reveladora i delatadora. Hi ha un consell nacional d'Esquerra Republicana, que nomena candidat el senyor Aragonès: ja, d'entrada, és un primer signe, diguem-ne, estrany, o que a molta gent li ha provocat estranyesa, en el sentit que si un és president i és reconegut com a president, no té necessitat que sigui nomenat candidat. I, dies després, hi ha un canvi de govern, amb l'única qüestió rellevant que s'hi incorpora el director de campanya [d'ERC], que és el senyor Sabrià, com a viceconseller. No s'entén per què no el fan conseller; no s'entén gaire. La mateixa seqüència: candidat, canvi de govern... sembla que el canvi de govern sigui més pensat per a les necessitats del candidat que no per a les necessitats d'un president que no és reconegut com a president.
Enmig d'una sequera, quan estem a la cua en educació, quan estem a la cua en energies renovables... no em sembla que siguin el més adient. Ho respecto, però tinc l'obligació de dir-ho tal com ho penso i a partir d'aquí nosaltres seguirem fent el que hem fet fins ara, construir una alternativa amb mà estesa. Les eleccions seran quan toqui o quan el senyor Aragonès decideixi, quan el senyor president Aragonès decideixi, però el que hem de demanar al Govern és que governi, no que faci campanya.
—El PSC està negociant els pressupostos de la Generalitat tal com va fer la vegada anterior. No creu que si vostès donen suport a aquests pressupostos partint de la posició crítica que tenen, que és molt crítica, no reforcen el president i el govern en la cursa electoral?
—Jo no vull que els plats trencats de tot això els pagui Catalunya, els pagui el país, i per tant penso que seria molt pitjor que Catalunya no tingués uns pressupostos que no que al final hi hagi uns pressupostos acordats i negociats. Tenim la voluntat que les coses vagin bé, de tenir mà estesa, de no fer que la manca d'acció del Govern la pagui la societat catalana.
I no utilitzaria jo la paraula negociació per referir-nos a la nostra relació en aquest moment amb el Govern en els pressupostos, sí que parlaria de converses. És veritat que s'han intensificat, és veritat, vull que hi hagi pressupostos a Catalunya, no vull desestabilitzar res, el que demano és que el govern governi. I hem dit sempre el mateix, escolti: complim els acords als quals vam arribar el 2023 i obrim unes converses que veurem si poden passar a l'estadi següent de negociació.
Preferiria que hi haguessin pressupostos, clarament sí. Per què? Perquè no vull que a Catalunya els diferents sectors, el sector educatiu, el sector sanitari, el sector acadèmic, el sector científic, el sector esportiu, el sector cultural, hagin de pagar les mancances d'un govern que a mi em sembla que no està a l'altura del que necessita en aquest moment el país.
Preferiria que hi haguessin pressupostos, clarament sí. No vull que Catalunya hagi de pagar les mancances d'un govern que no està a l'altura del que necessita el país
—Vostès van demanar i en van fer condició sine qua non en el 2023, entre altres coses, que es tiressin endavant les inversions en el Hard Rock, la B-40 i l’ampliació de l'aeroport del Prat. No sembla que s'hagi avançat gaire...
—És el que estem veient. Amb algunes coses s'ha avançat, amb d'altres no. Per exemple, el tram del quart cinturó d’Abrera fins a Castellar del Vallès. Doncs s'ha de fer un conveni, és una comanda de gestió. És veritat que s'ha constituït la taula entre governs per la millora de l'aeroport... Fixi's vostè, avui [divendres] hem tingut una notícia de l'aeroport Adolfo Suárez-Barajas...
—...el president Pedro Sánchez ha anunciat una inversió de 2.400 milions d’euros a l'aeroport de Madrid...
—...i aquí a què esperem? Per què no podem prendre aquestes decisions que depenen del que decidim nosaltres? Catalunya necessita tenir un govern que permeti que tota la potencialitat del país, empresarial, acadèmica, educativa, cultural, es pugui desenvolupar amb normalitat. Hi ha decisions que no es prenen potser perquè hi ha por de prendre-les, potser perquè és més còmode no prendre-les, potser perquè, per criteris electorals, és millor no incomodar ningú i no decidir res, i a mi em sembla que anem endarrere. Doncs, efectivament, a això em refereixo. Aquí havíem acordat fer una taula: jo demano que aquí es vagi amb més celeritat i la decisió amb el pla director urbanístic de Vilaseca i Salou per al complex recreatiu i turístic... i tot un seguit d'inversions, per exemple, en matèria de sequera. Demano explicacions de com va això. Puc entendre que algunes coses s'hagin retardat, puc entendre que hi hagi coses que hagin vist el seu calendari alterat, però que crec que el mínim que hem de fer és demanar explicacions de com estan aquestes coses. I, també, cal apuntar les línies de cara als pressupostos d'aquest any, si és que finalment els podem acordar. He assenyalat tres prioritats. Habitatge: vull que hi hagi una possibilitat de construir deu mil habitatges. Segon capítol, educació: hem demanat un augment d'un 10% en matèria d'educació. Estem a la cua d'Espanya...
—...els resultats de l’informe PISA van ser demolidors...
—...molt dolents, molt dolents. És el resultat de deu anys de desgovern a Catalunya, i ho dic amb tot el respecte cap a tothom, però al final estem veient les evidències, els resultats de tot això. Aquí hi ha d'haver un esforç important: habitatge, educació i seguretat. Plantejarem un decàleg amb mesures de seguretat per fer que els catalans es puguin sentir protegits per les institucions i pels cossos i forces de seguretat.
Plantejarem un decàleg amb mesures de seguretat per fer que els catalans es puguin sentir protegits per les institucions i pels cossos i forces de seguretat
—Se senten com el govern que realment governa Catalunya? L'altre dia, el viceconseller Sergi Sabrià deia que vostès tenen una mena de “governet alternatiu per jugar els caps de setmana”...
—Bé, cadascú té el seu estil de fer les coses... Nosaltres des del minut zero hem intentat prendre'ns molt seriosament la nostra tasca. Hem fet un govern alternatiu, efectivament. Hem fet moltes sessions, hem fet gairebé un centenar de propostes, les hem fet avinents al Govern, algunes d'elles han pogut reeixir, algunes altres no, i és la manera que tenim de treballar. I ho hem fet amb màxim respecte pel Govern, intentant ajudar en el que hem pogut. Aquí està el resultat d'haver aconseguit renovar òrgans que portaven molts anys encallats, aquí està el resultat d'una llei que regula l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament obligatori, aquí està l'acord de pressupostos de l'any passat i és la nostra manera de fer política. Se'n diu política útil. Alguns, tot i portar bastants anys a l'administració i fent política, no coneixen aquest concepte i sembla que no el volen conèixer. És igual, jo no hi entraria... Nosaltres estem en la política útil, que és ni més ni menys que entendre la política com un servei públic.
A mi em van fer un cordó sanitari i jo responc amb mà estesa. Ens van dir que no volien saber res de nosaltres... jo responc amb un acord de pressupostos. Ens van dir que no pintàvem res... i jo responc deixant diputats perquè puguin tenir un grup parlamentari a Madrid, tant Esquerra Republicana com Junts per Catalunya. Política útil. M'importen els resultats de les coses. M'importa que Catalunya no quedi encallada i progressi, és el que estem fent.
—Si Salvador Illa fos ara president de la Generalitat, quina seria la seva primera decisió, la seva primera actuació, davant l’amenaça de la sequera?
—La primera mesura que prendria seria accelerar amb els mecanismes que permet la legislació totes les obres que s'haurien d'haver començat i haurien d'estar executades, reduir els tràmits per millorar l'oferta d'aigua. La segona cosa que faria seria una reunió amb els quatre presidents de les diputacions de Catalunya i amb els principals alcaldes per establir una col·laboració eficaç; i mantenir aquestes reunions de forma sostinguda en el temps, periòdicament. La tercera cosa que faria seria reunir els presidents de grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per demanar-los ajut i col·laboració i oferir tota mena d'explicacions i detallar-los què estem fent. I la quarta cosa que faria seria reunir-me amb el sector, amb les empreses que subministren aigua, per establir també un mecanisme de col·laboració, per escoltar-los, per poder tirar endavant amb la seva col·laboració totes les mesures. I, naturalment, no jugaria el ping-pong competencial amb el govern d'Espanya, sinó que intentaria establir un marc també de col·laboració. Bé, això és el que jo faria. És el que he aconsellat o el que he suggerit que es faci i el que estem intentant ajudar que pugui passar.
Col·laborar, col·laborar. Si demanem mesures que no seran senzilles als ciutadans, per al teixit econòmic del país, doncs jo demano la mateixa proporcionalitat i que el Govern també s'esforci. I si pot fer les coses més ràpidament, que les faci. I preparar-nos per a escenaris que no són agradables però que ens podem trobar, com que puguin encara allargar-se uns mesos més aquesta sequera que tant ens està perjudicant.
La primera mesura que prendria contra la sequera seria accelerar totes les obres que s'haurien d'haver començat i haurien d'estar executades
—S'han d'interconnectar les conques, és a dir, els sistemes de l’Ebre i el Ter-Llobregat?
—Jo crec que hi ha maneres de poder garantir un subministrament d'aigua sense necessitat [de fer-ho], és a dir, en el marc de cada conca. Si s'hagués fet, o es fa ràpidament, el que s'hauria de fer, que és apostar per l'aigua regenerada, apostar per ampliar la capacitat de dessalament d'aigua, doncs no faria falta fer això. En aquest moment el que hem de traslladar a la ciutadania és que fent les inversions que s'haurien d'haver fet i que no s'han fet els darrers anys, cada conca tindria recursos per poder fer front a una situació com la que estem vivint i per a la qual no estem preparats.
—L'últim baròmetre del CEO situava el PSC com a guanyador de les properes eleccions amb un avantatge ampli. Això sí, per aconseguir la investidura haurien de pactar, s'haurien d'entendre amb algú. Pensa pactar un govern? Pensa governar en minoria si es confirma aquest pronòstic?
—Vostè ha fet referència a una enquesta d'un organisme oficial, que és el Centre d'Estudis d'Opinió, que efectivament dibuixava una realitat electoral a Catalunya que per a la meva formació política era positiva, però jo vull ser molt prudent amb això perquè les coses canvien molt. No és el que prioritàriament m'ocupa en aquest moment. Estem centrats a construir una alternativa i intentar ajudar perquè les coses vagin bé. Quan sigui el moment, ens presentarem a la ciutadania, explicarem què hauríem de fer i intentarem tenir el màxim suport possible i a partir d'aquí veurem què s'ha de fer.
Estem oberts a acordar. Jo crec que un element definitori de la política d'aquesta dècada a tot Europa serà la capacitat d'acordar, d'arribar a acords. La qual cosa exigeix, en primer lloc, respecte: per la persona que té un projecte polític diferent del teu, que pensa diferent de tu, respecte, reconeixement i respecte. La segona, capacitat d'escoltar i de proposar. I la tercera, capacitat de buscar un mínim comú denominador. Crec que el meu partit ha demostrat aquesta capacitat d'acordar, ho hem fet a àmbit municipal, ho hem fet a àmbit supramunicipal, ho hem fet a altres àmbits i per tant jo estic obert a arribar a entendre'm. Buscant què? Buscant resoldre els problemes que té Catalunya. Alguns d'ells requeriran un acord, sigui quin sigui el resultat electoral i tingui el pes que tingui la meva formació política. Poso, per exemple, els acords que hem assumit per renovar càrrecs, poso, per exemple, els acords que hem assumit per l'ús oficial de les llengües en l’ensenyament obligatori... són pactes amplis que van en una bona direcció.
—L'alcalde de Barcelona, el senyor Jaume Collboni, s'ha obert a la possibilitat de fer un govern municipal amb Esquerra. Aquest model seria traslladable a la Generalitat?
—No... ni sí ni no. L’alcalde Collboni el que ha de fer és pensar què és millor per la ciutat de Barcelona i buscar quin acord li permet tirar endavant un programa acordat amb qui acabi sent el seu soci o els seus socis. I això s’ha de fer en clau de Barcelona, pensant en Barcelona, no en altres coses. En un altre moment, a Catalunya haurem de fer el mateix. És possible arribar a acords amb Esquerra? Sí. És possible arribar a acords amb els comuns? Sí. És possible arribar a acords amb Junts per Catalunya? Sí. Jo no tinc cap fórmula predeterminada i crec que seria una manca de respecte als ciutadans tenir idees preconcebudes abans que ells es pronunciïn en forma d'una votació concreta el dia que toqui...
És possible arribar a acords amb Esquerra? Sí. És possible arribar a acords amb els comuns? Sí. És possible arribar a acords amb Junts per Catalunya? Sí. Jo no tinc cap fórmula predeterminada
—Bé, hi ha qui pensa que els ciutadans anirien més segurs sobre el que voten si els difrents partit expressessin la seva tendència o orientació per als pactes postelectorals...
—Ho entenc, però jo crec que si un ciutadà analitza el capteniment que ha tingut la meva formació política a l'àmbit de la política catalana aquests darrers anys, haurà vist que nosaltres ens guiem per la nostra proposta política i que a partir d'aquí, som capaços d'arribar a acords. Sempre, és veritat, amb una orientació progressista, intentant tenir les coses endreçades. Nosaltres som un partit amb voluntat de govern i un partit endreçat. No ens agrada donar cops de timó ni fer batzegades, ens agrada generar espais de certesa per la ciutadania, per al món econòmic, per al món cultural, per al món acadèmic... Per exemple, home, jo estic molt sorprès, dolgut, i això seria un entrebanc important, per exemple, a l'hora d'arribar a l'acord, que hi hagi gent que digui, escolti'm, si vostè té una empresa i no torna a Catalunya, doncs jo hi posaré una multa i l’amenaço... Això no és manera...
—Es refereix a la proposta de Junts per Catalunya...
—Sí. Si ho hagués dit Esquerra hauria dit el mateix. A nosaltres ens agrada un respecte pel marge de llibertat que han de tenir els ciutadans, les empreses, les universitats, les entitats.
S'ha de generar un espai de certesa i de seguretat perquè tornin les empreses i les inversions a Catalunya
—Per tant, com incentivaria vostè el retorn de seus empresarials a Catalunya?
—Generant un espai de certesa i de seguretat. Generant això, generant un espai de certesa, de previsibilitat i permetent que tothom prengui les decisions que cregui que són millors... el seu projecte empresarial. Intentant treure entrebancs. L'altre dia sortia una notícia que a mi em va agradar especialment: un ajuntament, en aquest cas el de Sabadell, ha reduït el termini per concedir llicències d'obres a dos mesos i mig, el que hauria de ser un termini habitual. Bé, aquest és el camí. Segurament, si donem més facilitat a l'hora d’atorgar llicències d'obres, si som capaços de definir molt més bé els horitzons administratius, les empreses veuran molt més bé poder invertir a Catalunya. És molt descoratjador, pel que jo comento amb empresaris i amb associacions empresarials el ‘ni sí ni no, no ho sabem, ja ho veurem, vostè presenti...’ No, això no pot ser. Sempre, des del marc al respecte a la legalitat, per descomptat: als requisits mediambientals, als requisits fiscals, això no pot ser un campi qui pugui, ni és una subhasta, però sí que hem de generar un marc de certesa.
—La Comunitat de Madrid és ara més friendly amb els empresaris i amb les inversions que Catalunya?
—A mi no m'agrada ni mirar de reüll, ni comparar, però aquí podem fer-ho molt més bé. Ho hem fet històricament molt més bé, molt més bé. Hem estat capaços d'anar a cercar projectes empresarials, d'oferir un marc de certesa a qui volia instal·lar-se al nostre país per generar prosperitat i hem pogut atraure-hi molta generació de prosperitat. I darrerament hem perdut posicions. Ja sé que em podrien dir: ha vingut AstraZeneka, d’acord, però ho podríem fer molt més bé, ho hauríem de fer molt més bé.
—Hi ha qui diu que al PSC es va beneficiar en les últimes eleccions dels indults a líders del procés independentista. Creu que l'amnistia també els beneficiarà ara?
—Sent molt sincer: crec que hi ha qüestions que no s'han d'abordar amb les enquestes al costat. És almenys la manera en què jo he intentat practicar la política ja des dels meus inicis a l'àmbit de la política municipal. Hi ha qüestions que s'han de fer des de la convicció i des del convenciment que allò és el que s'ha de fer, el que és convenient. A vegades tenen un cost electoral, a vegades no. Jo crec que aquestes qüestions que vostè menciona: indults, amnistia... formen part d'aquest paquet de decisions que s'han de prendre des del convenciment. Nosaltres necessitem girar full. Jo veig que la societat catalana ha girat full a uns deu anys que no són bons. Quan ho vaig dir fa uns tres anys, la gent em deia, què estàs dient? Ara ho veuen, no són bons: doncs miri com estem amb l'educació, miri com estem amb la sequera, miri com estem amb l'energia renovable. Això no funciona, és obvi, i ho podem fer molt més bé, no?
La gent diu, girem full d'això. I aleshores, com es gira full d'això? Doncs amb generositat. Amb generositat, intentant que la política torni a l'espai de la política, que es preservi l'espai del poder judicial, perquè la política torni a resoldre temes que són polítics. Jo per això he defensat aquestes mesures i crec —i ho dic amb tota humilitat, amb respecte per les persones que no ho veuen clar, que sé que n'hi ha i que tenen les seves raons— que si un analitza amb objectivitat com estan les coses a Catalunya, des del punt de vista de la convivència, de la concòrdia, és obvi que, si es vol ser objectiu i un no es vol deixar encegar pel que pensa, que les coses estan molt millor avui que no fa un any, que no fa dos o que no fa tres anys.
Si els diputats voten la llei d'amnistia, el Poder Judicial, que l’ha d’aplicar i hem de respectar que l’apliqui, l'ha de complir
—Davant les maniobres judicials que s’estan produint, sobretot per part del jutge Manuel García-Castellón, no creu que hi ha risc que l'amnistia embarranqui als tribunals?
—Jo soc un ferm defensor de la separació de poders. Les lleis, en una democràcia consolidada, com és la democràcia espanyola, les ha de fer el Parlament o el Congrés dels Diputats. És el que s'està fent. Hi ha una tramitació, una llei orgànica per a la normalització política, social i institucional de Catalunya. Això és la llei d'amnistia, és el títol de la llei, és el millor resum de la llei. Si els diputats la voten, doncs no tinc cap dubte que el Poder Judicial, que l’ha d’aplicar i hem de respectar que l’apliqui, ha de complir aquesta llei. I si no, hi ha mecanismes per assegurar-ho: el Tribunal Constitucional. Aquell que tingui dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, hi pot acudir i ell dictaminarà si és o no és constitucional. Tinc la convicció que la llei que s'ha presentat i amb les esmenes que s'hi han incorporat, és una llei molt sòlida, plenament constitucional, però si algú té un dubte hi ha un mecanisme per verificar-ho. No tinc cap dubte que el Poder Judicial acabarà aplicant aquesta llei i no crec que convingui dir massa més coses al respecte, més que expressar aquesta confiança i aquesta certesa.
—Junts per Catalunya va votar la investidura de Pedro Sánchez gràcies a l'acord aquest de l'amnistia. Això obre un camp per a una relació diferent entre el PSC i Junts?
—Jo tinc la millor voluntat de tenir una relació fluida amb totes les formacions polítiques al Parlament de Catalunya, excepte amb Vox, que és un partit d'extrema dreta, que ha vingut a protestar, xiular i insultar a la seu del meu partit. Tampoc aprovo les pintades d'alguna de les formacions que s'integren a la CUP, però en fi, jo amb la CUP també, si puc, no tinc cap inconvenient a tenir bona relació; però amb Vox, no. Amb la resta, tinc la millor predisposició, hem de tenir relacions. De fet, a l'àmbit municipal les tenim, les tenim fluides. En molts llocs governem junts, hi ha acords. Hem tingut acords de govern també a altres espais, recentment, hi ha una relació. I escolti'm, Junts per Catalunya té un grup parlamentari al Congrés dels Diputats perquè el PSC li va cedir diputats...
Vostè em diu, home, però si li van fer un cordó sanitari... Bé, escolti'm, jo vull tenir relació amb tothom i no miro enrere. Si mirés enrere estaria encallat, embarrancat, el 2017, miro endavant. Per tant, a partir d'aquí no depèn només de nosaltres, lògicament. Nosaltres, a l'àmbit parlamentari, tenim relacions amb ells, amb Esquerra Republicana, amb els comuns, amb Ciutadans, amb el PP. A la política pots tenir projectes molt diferents, fins i tot en alguns àmbits contradictoris, però no crec que haguéssim de perdre mai la capacitat de relacionar-nos, de respectar-nos, d'intercanviar punts de vista, d'escoltar-nos i d'intentar buscar el mínim comú denominador per fer avançar el país. ¿Com haguéssim fet, si no, per acordar una llei per renovar, per exemple, el consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, o la Sindicatura de Comptes, o la Sindicatura de Greuges...? Ha sigut bo o no això, per al país? Jo crec que sí. Ho hem hagut de fer en raonant. I ho hem hagut de fer enraonant amb qui? Amb Junts. Això és la democràcia. Enraonar amb els que pensen diferent és gairebé més estimulant i més productiu que no pas enraonar només amb els que pensen com tu.
Jo vull tenir relació amb tothom i no miro enrere. Si mirés enrere estaria encallat, embarrancat en el 2017; miro endavant
—Ha enraonat darrerament amb el president Puigdemont?
-No. No hi he enraonat. Enraono amb les persones que representen Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, amb unes persones que representen el partit, i amb el senyor Puigdemont no ho he fet.
—Ho pensa fer?
—De moment no ho tinc previst, però no tinc cap... En fi, de moment no ho penso fer. Ell és una persona que està fent la seva tasca política al Parlament Europeu, va tenir un suport d'uns ciutadans, jo em relaciono amb la seva formació política, amb els portaveus d'aquesta formació política en els àmbits en què jo faig política.
—Des de fa dues setmanes, El Nacional.cat i altres diaris han revelat tota una sèrie de maniobres molt greus des del govern del PP (espionatge, fabricació de proves falses...) contra persones molt determinades del procés, el que s'ha denominat l'Operació Catalunya. I ara, qui ho paga tot això?
—Efectivament, les informacions que es van coneixent, algunes d'elles amb un suport fàctic rellevant, són informacions de comportaments antidemocràtics, impropis de la democràcia, que s'han acabat amb el govern socialista. I que justament es donen a la llum pública, apareixen a la llum pública i són objecte també d'una comissió d'investigació o ho seran al Congrés. Són unes pràctiques que pel que sembla va patrocinar el govern del Partit Popular, que jo condemno rotundament i que són tot el contrari del que s'ha de fer en un estat democràtic respectuós amb els procediments, amb les persones i amb les maneres de pensar. Crec que soc contundent i clar respecte al que dic, i a partir d'aquí que actuï l'estat de dret. Hi ha hagut algunes persones afectades que han dit que instaran l'acció de la justícia; en algun cas, fins i tot també la Fiscalia hi ha actuat i és el que ha de passar. I dic que s'arribi fins al final en aquesta qüestió i a les que pugui haver-hi que s'assemblin, en tot, que s'arribi fins al final, que és l'única manera de depurar responsabilitats i d'acabar les coses.
Les actuacions del CNI [en el cas Pegasus] estaven emparades en l'àmbit de la legalitat, autoritzades per un jutge en base a uns indicis
—Ha dit, certament, que tots aquests indicis, totes aquestes proves, apunten al govern del PP fins al màxim nivell, fins al nivell del president Rajoy. Però també aquestes pràctiques haurien continuat d’alguna manera amb el govern socialista, amb l’espionatge amb el programari Pegasus, que, entre d'altres, ha afectat l’actual president, Pere Aragonès, quan s’estava negociant l’anterior investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i Esquerra Republicana...
—Jo crec que hi ha una diferència. Les actuacions que vostè menciona estaven emparades en l'àmbit de la legalitat, autoritzades per un jutge en base a uns indicis. I, a més a més, hi ha hagut una voluntat de desclassificar els documents perquè es puguin aclarir. Per tant, hi ha una diferència. Jo crec que, vull ser rotund amb això, en cap cas el govern de Pedro Sánchez, el govern socialista, ha actuat al marge de la legalitat. S’ha de girar full a unes actuacions i a uns moments que no van ser bons per Catalunya, en què també, per part d'algunes persones, es va vulnerar el marc de convivència. Cal mirar endavant i si hi ha alguna cosa és dubtosa, aclarir-la. Jo no hi tinc cap inconvenient i ho defenso.
—Tornem a l'escenari dels propers mesos de què parlàvem al principi. Hi ha un debat sobre la immigració, a tot Europa se n’està parlant. Aquí també. Com l’entoma el PSC, aquest debat? Hi ha un problema amb la immigració a Catalunya?
—És un debat, un assumpte que no hem de defugir. Si vostè em digués: resumeixi el seu pensament i el pensament de la seva formació política d'una forma breu al respecte, jo resumiria amb una afirmació, amb una sentència, amb una frase, que és la següent: acollir el que és diferent i integrar-lo a la teva societat, no només no posa en risc la teva identitat, sinó que la reforça. Catalunya en bona part és això. La història de Catalunya és això. És capacitat d'acollir, capacitat d'integrar, i això no només no ha posat en risc la identitat de Catalunya, la llengua, la cultura, sinó que ho ha reforçat i ho ha enriquit. I això és el que hem de fer. I efectivament, la nostra societat és una societat envellida, la catalana, l'espanyola i l'europea, amb uns nivells de benestar molt més alts que altres zones del món, a vegades molt properes geogràficament, i amb atractiu [per viure].
Europa és un imant, la gent vol venir a Europa. Llavors, el que hem de fer és ser capaços de regular això. No podem dir aquí que vingui tothom, no pot ser; regular-ho i acollir, i integrar. I això no posarà en risc la nostra identitat, al contrari, la reforçarà i l’enfortirà. I és un repte que, a més a més, s'ha d'abordar a nivell europeu. A les darreres setmanes de la presidència rotatòria espanyola del Consell Europeu es van aprovar 4 o 5 reglaments en aquesta matèria. Hi ha un camí al marge d'Europa? No. El Regne Unit va sortir d'Europa el 2016. Un dels arguments que es feia servir era, a banda de l'econòmic, que no ha funcionat, dir que controlarien les fronteres: som una illa i controlarem les fronteres. I han tingut més immigració que mai el 2023. És un assumpte que requereix una mirada europea, però que també llavors ha d'anar-se declinant a cada estat, a cada comunitat autònoma i a cada municipi. I per tant ha de ser una política molt coordinada. Però el nucli, és aquest: acollir per integrar, i això no només no posa en risc la identitat, sinó que la reforça.
—Però ha dit també "regular la immigració".
—Regular. I, a més a més, també: 'vostè ve aquí perquè fuig d'un espai d'inseguretat'. L’altre dia vam fer una reunió del grup parlamentari, en el marc del govern alternatiu de Catalunya, aquest que li agrada tant al senyor Sabrià, i un diputat del meu grup, Ernesto Carrión, persona magnífica, va dir: 'no ho oblidin vostès, moltes de les persones que venen aquí venen buscant seguretat perquè fugen de països on no tenen la garantia de la seva seguretat'. Té vostè els drets que tenim tots aquí? Sí, i també les obligacions. Per exemple, respecte de la igualtat amb la dona, respecte del que es pot fer a l'espai públic, respecte de les obligacions fiscals, a vegades es ve de llocs en què no es paga... no, aquí sí.
Per tant, els mateixos drets, mateixes obligacions, però el que crec que és més nuclear, insisteixo, i estic convençut que és el que pensa la majoria de ciutadans de Catalunya: acollir, integrar i, per tant, donar facilitats perquè siguis un reforç a la nostra identitat. Alguns diuen que la posen en risc. Jo dic no, no la posen en risc. La reforça, i a més a més és la nostra manera de ser, és un tret identitari de la història de Catalunya.
—Qüestions d’identitat. Vostè sap que hi ha dones de confessió musulmana que van pel carrer amb la cara tapada, no sabem si per lliure voluntat o per imposició. Què en pensa?
—He estat molt clar. Aquí hi ha un marc de drets, garantit per la Constitució, per l'Estatut d'Autonomia, per tot el corpus legislatiu i que serveix per a tothom. Vostè té dret, si no vulnera les lleis, a vestir com li sembli oportú, té uns drets que ningú li pot restar. I si algú diu: no, escolti, jo, en fi, no vull respectar això, doncs no, aquí s'ha de respectar la igualtat home-dona, i s'han de respectar els drets d'una esposa, o d'una filla, o d'una familiar, resi el que resi, resi al déu que resi, pensi el que pensi, tingui l'origen que tingui. Amb això hem de ser estrictes. Mateixos drets, mateixes obligacions.
Aquí s'ha de respectar la igualtat home-dona, i els drets d'una esposa, o d'una filla, o d'una familiar, resi el que resi, resi al déu que resi, pensi el que pensi i tingui l'origen que tingui
—Hi ha una percepció d’inseguretat lligada si no a la immigració a una part de la immigració recent. Parlo dels MENA, de la multirreincidència... Què s’ha de fer?
—És veritat que hi ha una percepció i una realitat moltes vegades de molt recorregut en la millora de la seguretat. Amb això hem sigut molt persistents. Hem reprovat el conseller Elena perquè no ha fet bé la seva feina. Hem vist tambés aquests dies una picabaralla amb l'ajuntament de Barcelona. Però escolti'm, què està fent vostè? El que ha de fer és col·laborar amb els ajuntaments. Què està fent vostè amb altres ajuntaments? Vincular la inseguretat amb la immigració crec que és un mal camí. Hi ha immigrants que vulneren les normes de convivència i, per tant, han de fer front a les seves conseqüències. També hi ha gent d'aquí que ho fa.
En l'àmbit de la seguretat, la primera cosa que s'ha de fer és partir d'un principi de confiança amb els agents de l'autoritat. S'ha millorat una mica en això, però al principi d'aquesta legislatura tota la relació amb els cossos i forces de seguretat, amb els Mossos d'Esquadra, era un principi de desconfiança: vostè, si actua en un cas en què hagi de fer ús de la força... d'entrada, sospitem. Això no pot ser. Són uns funcionaris que han rebut una formació, que tenen una capacitació. Pot haver-hi algun que cometi un error, que es comporti malament... Però d’entrada han de tenir la nostra confiança, com té la confiança un metge que l'opera... I han de tenir el suport del Govern! Els hi vam retirar la defensa jurídica. Com s’han de sentir els agents dels Mossos? És la primera cosa que s'ha de fer, i aquí encara hi ha molt recorregut. I això recau sobre dues persones, el conseller Elena i el president Aragonès, que és el màxim responsable dels cossos i forces de seguretat.
La primera cosa que hem de fer amb la seguretat és fer confiança als agents de l'autoritat, als Mossos. Aquí s'ha fet molt seguidisme de la CUP
Deixi’m dir-ho d'una altra manera. No vull ofendre ningú, però aquí hi havia molt seguidisme de la CUP. I crec que això no està bé. Dit això, hi ha hagut un increment de recursos, d'agents, d'efectius, en el que hem col·laborat nosaltres, el govern d'Espanya, hi ha hagut un increment de recursos monetaris, que vindran, en forma de finançament específic, jo n'estic encantat; i ara nosaltres, amb els pressupostos d'aquest any que ve, si és que obrim negociacions, ho estem tractant ja en les converses prèvies. Volem fer un decàleg i hi haurà una part important que serà anar un pas més en la cadena per garantir seguretat, que és els òrgans judicials. D’això tampoc se n'han ocupat els darrers anys i no se'n creen els òrgans judicials. Si tenim més policies, si donem autoritat, si detenen les persones que trenquen la convivència, que hi hagi un jutge que pugui dir amb rapidesa, no en tres anys: ‘Vostè ha de pagar aquesta multa’ o ‘Vostè ha de complir aquesta pena privativa de llibertat’...
—O bé ‘Vostè ha de ser expatriat’?
—Això ho ha de decidir un jutge, si és el cas. Vostè sap que a Europa hi ha molt pocs casos d'expatriació, a tot el conjunt d'Europa. Això ho ha de decidir un jutge. I si ho decideix, s'ha de complir. Però en tot cas, el que no pot ser és que quedi, ‘pendent de’, a la nevera. Això no pot ser, per això també hi posarem èmfasi. Crec que és l'element que ens queda per reforçar, que hi hagi més òrgans judicials per poder acabar aquesta cadena d'actuacions en àmbit de la seguretat.
—Senyor Illa: s'hi veu, com a president de la Generalitat, si fa no fa, d’aquí a un any?
—Jo ara em veig primer secretari del PSC. Ara tenim el congrés del partit, els companys m'han fet confiança, m'han de ratificar al congrés. Em veig liderant aquest govern alternatiu i a mi em faria molta il·lusió presidir Catalunya. M'hi veig capaç? Francament sí, i m'hi esforçaré en fer-ho, però l'última paraula la prendran els ciutadans de Catalunya quan sigui el moment. I jo estaré amb el que ells diguin, naturalment.
—Molt bé, moltes gràcies i molta sort.
—Moltíssimes gràcies, un plaer.