El Parlament va investir aquest dijous el primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a nou president de la Generalitat. Després de setmanes de negociacions, estira-i-arronses i polèmiques, el PSC recupera el lideratge de Catalunya. L'últim cop que el va tenir va ser amb el president Montilla l'any 2010, en el context del segon tripartit. Illa, gràcies als 68 vots que conformen PSC, ERC i Comuns, esdevé el 133è president de la Generalitat de Catalunya.
Camí maratonià
El camí d'Illa per arribar a representar la màxima institució catalana ha estat maratonià, com també ho és la seva afició per córrer. I és que el nou president de la Generalitat es posa el despertador cada dia a les cinc del matí per sortir a córrer a la muntanya de la Roca del Vallès, el municipi que l'ha vist créixer, tant personalment com políticament, des del 5 de maig del 1966. Salvador Illa és el gran de tres germans i fill de treballadors del sector tèxtil. Va estudiar a l'Escola Pia de Granollers, va llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona i posteriorment va obtenir el Màster en Administració d'Empreses a l'IESE, a Navarra. A més, forma part de la generació que ha fet el servei militar obligatori. En el seu cas, a la caserna del Bruc.
Com a polític, amb 21 anys ja era regidor de Cultura de la Roca del Vallès, mentre que en el sector privat havia treballat en el departament d'una empresa de plàstics de Cardedeu i havia estat entrenador d'un equip de futbol del seu municipi.
Romà Planas i Tarradellas, els seus referents
L'any 1995 es va convertir en alcalde per sorpresa. I és que l'aleshores batlle de la Roca del Vallès i exdelegat especial del president Tarradellas, Romà Planas, va morir de manera sobtada a l'edat dels 63 anys. De fet, Illa sempre ha reivindicat Planas com un referent polític, juntament amb el president Tarradellas. Aquell any, Illa va rebre una moció de censura i va perdre l'alcaldia, però a les següents eleccions municipals les va guanyar per majoria absoluta. Des d'aleshores, Illa va governar la Roca del Vallès durant deu anys, anys en els quals va inaugurar el famós complex de La Roca Village.
Illa va deixar l'alcaldia un cop va ser nomenat director general de Gestió d'Infraestructures de la Conselleria de Justícia en els anys del tripartit i, quan Montilla va perdre la Generalitat, va passar a l'Ajuntament de Barcelona. Primer, com a director de gestió econòmica, després com a coordinador del PSC a l'Ajuntament, cap de gabinet de l'ara alcalde —aleshores regidor— Jaume Collboni i gerent d'Empresa, Cultura i Innovació quan els socialistes van entrar al govern d'Ada Colau, pacte que va pilotar ell mateix.
Secretari d'organització del PSC de rebot
Va ser llavors quan va ser escollit secretari d'organització per poder reflotar el partit. El PSC, aleshores, estava en hores baixes. I és que en ple auge del procés, el 2016 comptava únicament amb 14 diputats al Parlament de Catalunya, comandats per Miquel Iceta. De fet, aquest va tenir una dura pugna per governar el partit amb Núria Parlon. Per això, es va dur a terme una dura negociació per escollir el dirigent que havia d'ocupar la carpeta d'Organització. Els candidats eren l'exalcalde de Badia del Vallès José Luis Gimeno i Assumpta Escarp. No van ser acceptades cap de les dues opcions i Illa va esdevenir el nom de consens. Al costat d'Iceta, va ser la figura clau per remuntar un partit trencat i que havia patit una sagnia de vots cap a Ciutadans i Esquerra Republicana. A més, Illa també va ser l'artífex de pactes importants per al PSC, com el de la Diputació de Barcelona —sota la presidència de Núria Marín— amb Junts.
L'Illa més polèmic
Tanmateix, també té alguns elements polèmics, com que va ser un dels dirigents socialistes més visibles a la manifestació de Societat Civil Catalana durant el setembre del 2017, quan va participar-hi amb el Partit Popular, Ciutadans i Vox. De fet, va culpar completament el govern de Carles Puigdemont de l'aplicació del 155 i va assegurar que era "sentit comú" la seva aplicació. L'abril del 2018, en una intervenció al programa Preguntes freqüents, va dir que ell hauria intervingut abans la Generalitat: “No sé si el 2014 —després de la consulta del 9-N—, però sí que després del 6 i 7 de setembre s’hauria d’haver aplicat el 155.” Aquella mateixa nit, també va dir que no pensava visitar els presos polítics.
"L'efecte Illa" després de pilotar el Ministeri de Sanitat
Illa, que està casat i té una filla, també va liderar el Ministeri de Sanitat del govern espanyol entre el 2020 i el 2021, en l'època més dura de la pandèmia de la covid-19. Va ser, precisament, el 2021 que els socialistes van preparar el relleu a Iceta a través de "l'efecte Illa". En les eleccions del 14 de febrer del 2021 va guanyar les eleccions, però empatat a 33 escons amb Esquerra Republicana. Aquells resultats li van permetre ser claus al Parlament, arribant a acords i trencant la política de blocs. De fet, ha reivindicat la seva imatge de diàleg i pacte, i ha donat suport en dues ocasions als pressupostos del Govern d'Aragonès, malgrat que els d'enguany no acabessin prosperant per la negativa dels comuns.
Tres anys i mig més tard dels comicis del 2021, Illa ha guanyat 9 escons i ha aconseguit que l'independentisme perdi la majoria absoluta, fet que li ha permès rebre els vots dels 20 diputats d'ERC i els 6 dels Comuns, amb l'aval ajustat de la militància dels republicans i del seu jovent. Ha erosionat l'independentisme i ha aconseguit que les relacions entre Junts i ERC estiguin pitjor que mai.
Soci de l'Espanyol, del RACC i de Càritas, Illa, a part de la marató política, també corre l'esportiva. En l'última marató que va fer va córrer 42,195 quilòmetres amb un bon temps: 3 hores, 42 minuts i 35 segons. La seva millor marca personal, i va quedar el 3.659 d'un total de 15.127 corredors.