Salvador Illa fa un pas més en la seva estratègia de normalitzar i recosir les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol i ofereix Barcelona com a seu per a la pròxima Conferència de Presidents. Aquest ha sigut un dels missatges que ha expressat el president de la Generalitat en la seva intervenció durant la cimera que s’està celebrant aquest divendres a Santander i que agrupa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i tots els líders autonòmics. “No trobaran el Govern de Catalunya en el xoc i la confrontació. Sí als espais de cooperació i compromís”, ha afirmat el president català, que ha apostat per un “finançament solidari” amb la resta d’Espanya i ha llençat un dard a Isabel Díaz Ayuso: “No acceptaré lliçons de solidaritat dels qui practiquen la insolidaritat fiscal”. La Conferència de Presidents, que arriba a la 26a edició i celebra vint anys des de la seva instauració, té quatre principals temes sobre la taula: el finançament autonòmic, la immigració, la crisi de l’habitatge i la manca de personal sanitari. Un dels compromisos de Pedro Sánchez ha sigut convocar el gener un Consell de Política Fiscal i Financera per condonar part del deute autonòmic. A més, la Moncloa referma la voluntat d’abordar un nou model de finançament que “conciliï multilateralitat i bilateralitat”.
📝 Sánchez celebra la foto d’Illa i Felip VI a la Conferència de Presidents: “És unitat territorial”
🔎 La Conferència de Presidents enfronta Sánchez i Illa amb els barons alçats contra el finançament singular
Seria la cinquena Conferència de Presidents presencial fora de Madrid
Ara com ara, de les 26 Conferències de Presidents que hi ha hagut des que José Luis Rodríguez Zapatero les va inaugurar el 2004, només n’hi ha hagut quatre que hagin sigut fora de Madrid. Aquest divendres, el president espanyol i els líders autonòmics s’han citat a Santander, on la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, ha exercit d’amfitriona. Els altres tres precedents són el març del 2022 a La Palma (per abordar les conseqüències de l’erupció volcànica), el juliol del 2021 a Salamanca i el juliol del 2020 a La Rioja. “Un dels grans encerts durant aquests darrers anys ha estat ser conscients que, si volem que la ciutadania percebi l’Administració General de l’Estat com una administració propera, és important també que surti de Madrid i s’acosti a tots els territoris”, ha reivindicat Pedro Sánchez durant el seu discurs inaugural.
I és que la tradició inicial era celebrar-les al Senat, com a cambra de representació territorial: van ser allà el 2004 i el 2005 (amb Pasqual Maragall com a president de la Generalitat), el 2007 i el 2009 (amb José Montilla), el 2012 (amb Artur Mas) i el 2017 (sense Carles Puigdemont). Les següents catorze van ser telemàtiques entre el març i el juny del 2020 arran del confinament pel coronavirus (també va ser-ho la del setembre). El Senat va tornar a acollir les cimeres de l’octubre del 2020 i del desembre del 2021.
Salvador Illa abandera la “lleialtat”, el “diàleg” i la “cooperació” entre institucions i administracions
Durant el seu discurs dins de la reunió, d’uns deu minuts, Salvador Illa ha apel·lat a “la lleialtat, el diàleg i la cooperació entre institucions i administracions”, ha volgut parlar “des de la solidaritat, la fraternitat, la implicació i el rigor” i ha expressat un record i missatge de solidaritat amb el País Valencià i les víctimes de la DANA, que ha causat 223 morts. Així mateix, ha posat sobre la taula “diversos consensos clars”. En relació amb el finançament, ha subratllat que totes les comunitats autònomes “coincideixen que el model de finançament autonòmic actual s’ha de revisar i actualitzar perquè no respon a les necessitats reals de les autonomies” i ha apuntat que “on millor es reflecteix la ineficàcia de l’actual model” és a l’atenció sanitària pública universal, que “ha de ser reforçada”.
D’altra banda, ha lamentat que l’accés a l’habitatge és “l’element de més desigualtat” de Catalunya i ha reivindicat que el programa dissenyat pel Govern, amb 50.000 habitatges fins al 2030 i la inversió “més important feta mai per una comunitat autònoma en matèria d’habitatge”, és el “més ambiciós” de la història a nivell estatal. Finalment, sobre immigració, ha demanat “humanitzar-nos” i ha apostat per la “responsabilitat” de “posar noms i cognoms”. “Integrar ens enriqueix, Catalunya ha estat, és i vol continuar sent terra d’acollida per convicció, per elecció i per necessitat”, ha reblat.