El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estrenat el càrrec amb el seu primer acte oficial visitant la seu central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell en plena crisi per la no detenció de Carles Puigdemont. Illa, acompanyat de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, ha arribat cap a les 11.00 h, i ha saludat a les portes del complex Egara el comissari en cap, Eduard Sallent, així com el director general de la policia catalana, Pere Ferrer. Després de la visita, el president ha fet una petita compareixença davant dels mitjans, sense preguntes, on ha mostrat "el meu suport i el de tot el Govern a la policia de Catalunya". En aquest sentit, ha recordat que els Mossos "són servidors públics i es mereixen i tenen tot el suport del Govern". Amb els Mossos al centre de la polèmica després de l'arribada i posterior desaparició de Carles Puigdemont, Illa ha remarcat que "tenim una bona policia", tot i que ha reconegut que "sempre es pot fer millor". Amb tot, ha demanat que cal que els agents puguin desenvolupar la seva tasca "allunyats de la confrontació política i el meu compromís és garantir que això sigui possible, i així ho hem volgut testimoniar amb aquesta visita".
Nova etapa a Catalunya
Salvador Illa ha remarcat que amb la seva arriba al Govern s'inicia una nova etapa per a Catalunya, en concret, en la "manera d'afrontar la seguretat ciutadana al país". Illa ha tancat files amb la policia catalana i ha assegurat que són "una part essencial de l'autogovern". En aquest sentit, ha remarcat que la seguretat és un dret per a tothom i s'ha compromès a portar-la "arreu del país". El socialista ha anunciat que augmentarà la plantilla dels Mossos fins a 22.000 agents el 2030, davant dels 18.000 actuals. "Ser mosso és més que un treball, és una manera de viure i comprometre's amb la societat. Hi ha persones que ajuden persones i com a catalans hem d'estar orgullosos de la policia que tenim", ha conclòs Illa. La visita del president a la seu central dels Mossos es produeix quan s'espera que d'aquí a pocs dies es produeixi el nomenament del major Josep Lluís Trapero com a director general de la policia catalana.
En paral·lel, aquest dimecres Illa ha enviat una carta adreçada a la seva militància per mostrar el seu compromís de governar "unint els 8 milions de catalanes i catalans" perquè "tots es tornin a sentir part de la mateixa Catalunya". A la missiva, el cap de l'executiu diu que ho farà "contribuint amb Catalunya a la construcció de l'Espanya plural i diversa que lidera Pedro Sánchez i a una Europa federal". Illa indica que des del Govern iniciarà "la tercera gran transformació de Catalunya" i fixa els serveis públics "al capdavant de l'acció de govern per generar prosperitat i cohesionar socialment i territorialment el país".
El sindicat independentista dels Mossos planta Illa
Els representants del Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya (Segcat) han plantat Illa i Parlon. En un comunicat publicat a les seves xarxes socials, han detallat que aquest dimarts van rebre una convocatòria urgent per participar en una trobada amb els dirigents en "una sala vip" de les instal·lacions i han assegurat que no participaran "a la festa institucional". "Creiem que el més lògic hauria estat primer convocar les parts i després fer publicitat de l’acte" ha indicat el sindicat, que ha evitat valorar el fet que els mitjans de comunicació no puguin assistir-hi "per manca d’espai".
💥 NO PARTICIPAREM A LA FESTA al Complex Central d'Egara de @mossos.
— Sindicat SEGCAT (@Seg_Cat) August 14, 2024
El Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya tenim uns trets diferencials, uns valors i uns principis que ens fan únics i ens diferencien de la resta de Sindicats.
📰 A continuació el Comunicat i els Motius 👇🏻 pic.twitter.com/VBA3ViDpG5
El comunicat del sindicat ha apuntat que "nosaltres estem disposats a assistir a qualsevol reunió que sigui per treballar per a les millores del col·lectiu, com la Mesa de Negociació, el Consell de la Policia, els Grups de Treball o similars. Fins i tot, si la consellera amb el seu nou equip, en privat, vol tenir una reunió per saber les nostres reclamacions com a sindicat representatiu, no tindrem cap mena de problema. Però no assistirem a la reunió de demà, no volem que la imatge del nostre sindicat sigui utilitzada per a altres fins". I ha conclòs que "sabem que la nostra decisió no agradarà al Govern actual i a altres persones, però la nostra absència està ben justificada i continuarem treballant per aconseguir una Catalunya triomfant que torni a ser rica i plena".
Enfrontament entre Marlaska i els Mossos
Un informe del Ministeri de l'Interior remès al Tribunal Suprem que es va donar a conèixer aquest dimarts apunta que l'Estat va oferir als Mossos d’Esquadra el suport dels cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per a l'operatiu de detenció de Carles Puigdemont, però aquests no el van requerir. L'informe apunta que els dispositius de control i vigilància dels cossos policials de l’executiu espanyol no van detectar “en cap moment” la presència de Puigdemont a fronteres, ports i aeroports d'ençà de l'11 de juny passat, quan el magistrat instructor del Suprem va decidir mantenir en vigor la seva ordre de detenció. Un cop coneguda la fuga de Puigdemont dijous passat, el ministeri va reforçar la vigilància en aquests punts. L'informe remarca que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van mantenir actius els controls a les fronteres durant els dies previs a la fuga de Puigdemont, especialment a Barcelona i a l'àrea metropolitana. Ara bé, apunten que en aquest moment, i donada "la competència i les capacitats operatives" dels Mossos, no van portar a terme cap operatiu en paral·lel per detenir Puigdemont.
Per la seva banda, el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha rectificat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i ha assegurat que la fugida de Carles Puigdemont és "responsabilitat exclusiva i directa" de la Generalitat, concretament de la Conselleria d'Interior perquè és qui té les "competències" a Catalunya. En una entrevista a Antena 3, ha insistit que el govern espanyol "no ha tingut cap responsabilitat" en la desaparició del líder de Junts i s'ha preguntat si era "raonable" o "efectiu" posar controls a la trentena de passos fronterers que hi ha entre l'estat espanyol i el francès. D'altra banda, Puente ha recordat al Tribunal Suprem que la llei d'amnistia té un "tenor literal clar" i que l'ha d'aplicar com ha fet el TSJC o el jutjat número 18 de Barcelona.