Salvador Vergés i Tejero (Olot, 1976) és, segurament, la cara més visible de Junts per Catalunya amb la sequera i tot allò que té a veure amb el primer sector. Aquesta legislatura s'ha estrenat com a diputat al Parlament de Catalunya. En la seva incipient trajectòria política, ja forma part de la direcció política dels juntaires com a membre de l'executiva nacional del partit. La tasca parlamentària la combina amb la seva feina de pagès i empresari agroalimentari, una ocupació que duu amb orgull fins a la cambra catalana. Vergés, enginyer de ponts i camins de formació, és crític amb la gestió del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que encapçala el conseller David Mascort. En una setmana marcada pels primers set dies d'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat i per les mobilitzacions històriques dels pagesos —que han traslladat les seves proclames a Barcelona i que han arribat fins al mateix Parlament—, ElNacional.cat conversa sobre aquestes qüestions amb el parlamentari de Junts.
Fa una setmana que Catalunya es troba en estat d’emergència. Per què hem arribat fins aquí? La fase d'emergència era un pas inevitable en aquests moments?
A Junts no neguem que estem davant d'una sequera com no l'havíem vist abans, des que hi ha dades. Això és evident. Entenem que no hi ha hagut prou diligència en la manera com el Govern ha anat gestionant les diferents fases. Si haguessin estat més eficaços i diligents, en aquest moment no estaríem en una situació tan greu. Evidentment, la sequera és greu, però hauríem pogut declarar l'emergència més endavant. Ningú sap quan, perquè ningú sap del cert quan plourà, però l'hauríem pogut declarar més endavant.
El país es troba en una situació de sequera des de fa 40 mesos. Tenint en compte que el règim pluviomètric no canviarà a curt i mitjà termini, i que serà la nova realitat a causa del canvi climàtic, què li pot esperar a Catalunya en els propers mesos?
Podem estar uns anys que ens recuperem, però tornarem a tenir episodis de sequera molt greus. Si parlem concretament de l'episodi que estem vivint en aquests moments, no hi ha previsions optimistes que facin pensar que es pugui resoldre abans d'arribar, com a mínim, a la tardor. Per tant, el país s'ha de preparar per a unes restriccions que malauradament seran molt i molt severes. I insisteixo: hi havia mecanismes i maneres de fer per part del Govern per no haver d'arribar a aquesta situació tan extremadament greu o, si més no, poder-la posposar uns mesos. I aquestes actuacions que es podien fer era bàsicament seguir el que vam establir en la llei de mesures urgents i extraordinàries per la sequera, que vam impulsar Junts al Parlament, i que va ser votada per 99 diputats de 135. Això venia després del fracàs de la primera cimera que va organitzar el president Aragonès i en la qual no es va establir cap acord. A partir d'aquí, aquell dia mateix vam anunciar que entraríem una iniciativa parlamentària que va ser en forma d'aquesta llei i en ella és on es detallen quines són les actuacions a fer, amb quines dotacions econòmiques i com, és a dir, pel procediment d'urgència. Per tant, el que es tractava era de seguir aquesta llei que ens vam dotar tots en aquest Parlament, a instàncies de Junts, i això entenem que el Govern no ho ha fet amb prou diligència.
El Govern tenia mecanismes i maneres de fer per no haver d'arribar a aquesta situació tan extremadament greu i poder-la posposar uns mesos
Què opina de l'acord entre el Govern i l'Estat perquè pugui arribar aigua en vaixells que prové de la dessalinitzadora de Sagunt, si es necessita?
Això és la xocolata del lloro. El que puguem portar aquí en vaixells —i es va veure en la sequera anterior— no serà significatiu. Diguem-ho diferent: si ha de ser significatiu, costarà un ull de la cara. Junts per Catalunya ja hem començat a demanar al Govern que algú hauria de fer els números i explicar a la ciutadania el que pot arribar a costar el fet de portar aigua significativa en vaixells, sigui des de Sagunt o des de Tarragona —ells han parlat de diferents llocs—. Per tant, primer, hi ha un tema de cost estratosfèric. Segon, hi ha també una qüestió de qualitat. Els vaixells que porten aquesta aigua molt probablement seran vaixells que no portaven aigua, sinó altres productes. S'haurà d'habilitar els seus dipòsits i ja en la vegada anterior ens consta que hi va haver dificultats en la qualitat d'aquesta aigua. El Govern ha d'explicar com pensa garantir la qualitat d'aquesta aigua. A més, hi ha una qüestió ja de sobirania.
Per què?
Si el Govern se suposa que està liderat per un partit independentista, és molt trist no haver estat prou diligent amb una eina com la que teníem —que era la llei de mesures urgents i extraordinàries per la sequera—. En lloc d'utilitzar aquestes eines pròpies, que és el que faria un estat, el que fan és anar a pidolar a Madrid que si us plau els ajudin a solucionar aquest problema i portin aigua de Sagunt o d'on sigui amb la quantitat que representa, els diners que arriba a valer i la qualitat, que és difícil de poder-la garantir.
Si l'aigua que es porti en vaixells ha de ser significativa, ens costarà un ull de la cara. Hi ha un tema de cost estratosfèric i una qüestió de qualitat
El que passa és que la situació de sequera serà, probablement, estructural. També s'ha anunciat un acord per pagar amb fons europeus les dessalinitzadores de Foix i l'ampliació de la Tordera, però estaran llestes per al 2028 i 2029. Si aquestes infraestructures arriben a mitjà i llarg termini, tenint en compte que el règim pluviomètric no és gens optimista, què fem a curt termini?
Hem estat molt clars. Hem fet la llei, i hi havia obres amb noms i cognoms, que eren les grans infraestructures de país, i hi havia actuacions en baixa per a ajuntaments —poder tenir més pous, resoldre fuites, digitalitzar...—. Sobre les grans infraestructures del país, n'hi havia que tenien terminis d'execució més llargs i altres, més curts. Hi havia especialment dues obres significatives: una és la potabilitzadora del Besòs, que el mateix president Aragonès —l'abril del 2023— va dir que estaria acabada abans de final del 2023. Aquesta era l'obra que, en un menor temps possible, ens donava una quantitat d'aigua molt significativa: passàvem dels 100 litres per segon a 900 litres per segon, que representa el 16% del consum de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tant, quan diem que si el Govern hagués estat diligent, en aquest moment estaríem en una situació molt millor, ho diem per això. En aquests moments, aquesta obra encara està pendent d'autoritzar. El Govern ha perdut un any amb una obra absolutament crítica i estratègica.
Però la dessalinitzadora de la Tordera sí que trigarà més.
És una obra que ja l'estiu passat era licitable. El que va passar és que entre els socialistes aquí, els de Madrid, ERC, que si la investidura de Pedro Sánchez, es van començar a discutir si la licitava Madrid o la licitava Catalunya. Madrid la va acabar declarant com una obra prioritària. De fet, encara ara al web del Ministeri, posa "el Estado asume la construcción de...". Van dir que la pagaven ells. Tant és així que es pot veure a l'hemeroteca: el PSC demanava al Govern en què es gastaria els 220 milions d'euros que s'havien inclòs en el pressupost del 2023 corresponents a aquesta infraestructura perquè la pagava Espanya. Ara resulta que acaba sent un crèdit, que l'Estat avança uns diners perquè Catalunya la pugui tirar endavant i que llavors s'anirà recuperant la inversió, s'anirà pagant a través del cànon. L'Agència Catalana de l'Aigua té romanent de tresoreria suficient per poder abordar aquesta obra i, per tant, no li calia cap crèdit, que a sobre entenem que suposarà uns interessos. Per tant, tot plegat ha estat un desgavell, tant a nivell de terminis com de pagament —que no l'ha acabat assumint de cap manera Espanya, com sempre acaba passant—, i amb aquesta obra també s'ha acabat perdent uns mesos preciosos. D'acord que és una obra que té uns tres anys d'execució, no és tan ràpida com la de la potabilitzadora del Besòs, però s'han perdut també uns mesos per poder avançar en aquest sentit. Necessitem ser diligents, eficaços i avançar tant com puguem en aquestes grans infraestructures de país.
Una de les opcions que hi ha hagut al damunt de la taula era fer un transvasament de l'Ebre al sistema Ter-Llobregat. Això sembla que ha estat descartat pel Govern. Creu que s'ha de descartar completament aquesta opció?
És un fals debat. Això és un debat que ha volgut portar Esquerra Republicana per tapar que ells no han estat prou diligents en fer aquestes obres que explicava. Si ells s'haguessin centrat a complir la llei, en fer-la en els terminis que estaven estipulats i que ells també s'havien compromès, no estaríem en aquesta possibilitat. És un debat que el volen posar ells sobre la taula de manera interessada i, en realitat, és a ells a qui se'ls hauria de demanar per què s'està parlant d'això.
El debat sobre el transvasament de l'Ebre l'ha volgut posar interessadament Esquerra Republicana per tapar que no han estat diligents amb la sequera
La darrera gran infraestructura que es va construir és la dessalinitzadora del Prat, del 2008. Enmig de tots aquests anys, hi ha hagut paralització de projectes, i era la tradició política de la qual ve Junts qui en tenia les responsabilitats. Es va descartar, també, un transvasament del Roine. Sabent tot això, sabent que el canvi climàtic seria una realitat en aquestes dècades que venen, per què es va fer aquesta aturada del 2008 al 2022?
El tripartit, del qual formava part Esquerra Republicana, els comuns i els socialistes, va deixar un deute de 1.500 milions d'euros a l'ACA. El Govern que va arribar en aquell moment es va trobar aquest forat i va haver de treballar en diferents mesures. Ho van haver de fer els consellers Recoder, Rull i Calvet. Al llarg d'aquesta trajectòria, amb diferents mesures —per exemple el cànon de l'aigua i altres—, van aconseguir eixugar aquest deute i deixar l'ACA amb un romanent de tresoreria positiu de 500 milions d'euros i amb una quantitat de 1.000 milions en infraestructures planificades, entre les quals hi havia la dessalinitzadora del Tordera. Aquest va ser el procés que van seguir amb allò que es van trobar del tripartit que s'havia encomanat a la Moreneta. Per tant, quan ERC vol fer política de retrovisor i passar el mort als qui havien governat abans, cal dir que els números són molt clars. El problema és que no han fet la feina, tot i tenir avisos ja des de l'inici de legislatura que la sequera que teníem al davant era extremadament greu.
Són inevitables els ERTO o els ERO en sectors com la indústria o el primari?
Malauradament, tant la indústria com la pagesia en general, l'agricultura i la ramaderia, estan patint unes restriccions que fan molt difícil poder continuar la seva activitat amb normalitat. Per tant, és evident que sí, que caldrà fer ajustos. És trist perquè hi ha moltes mesures que, si el Govern s'assegués més a escoltar els diferents sectors, són els que millor coneixen com gestionen l'aigua en els seus processos. Tenen moltes mesures alternatives i propostes tècniques molt vàlides que entenem que el Govern hauria d'escoltar i no fer una política de cafè per a tots, en el sentit d'aplicar unes restriccions generalistes, sinó entrar més al detall, fer més política fina i particularitzar aquestes restriccions depenent de cada sector. Nosaltres ens anem reunint amb tots. Fa poc estàvem asseguts amb el sector esportiu català, i ells el que defensen és que els diguin quin és el percentatge que han de reduir del consum d'aigua, que els deixin proposar algunes mesures que no serien tan lesives per a la seva activitat. O ja no parlem dels ramaders, amb una restricció ara en fase 1 d'emergència del 50% d'aigua. Això pràcticament vol dir que has de sacrificar el 50% de la cabanya. És impossible poder seguir produint el mateix, amb el 50% d'aigua. Sí, hi haurà sectors que ho patiran moltíssim i que hauran d'aplicar ERTO i el que faci falta. I aquí, evidentment, el Govern hi haurà de ser al darrere i poder-hi ajudar amb mesures econòmiques per mirar que aquestes indústries, empreses, pagesos puguin sobreviure a aquest episodi de sequera i poder tornar a aixecar el vol.
En el cas del turisme, els comuns o la CUP reclamen mesures específiques i que s'ajustin més el cinturó. Quin posicionament té Junts? Han de tenir més restriccions o flexibilització?
Nosaltres entenem que no es pot encendre un debat populista. Tots els sectors a Catalunya són necessaris i el que cal és equitat. Jo crec que el sector turístic vol que la pagesia sigui forta i se'n surti, i la pagesia també vol que el sector turístic se'n surti perquè hi ha una simbiosi que uns consumeixen els productes dels altres. Per tant, el que hem d'aconseguir són unes mesures que de forma equitativa puguin ajudar i salvar a tothom. Tothom està fent la seva feina, els seus deures. Sí que és veritat que, amb el pla especial de sequera que tenim, qui hi ha patit més que ningú és la pagesia, amb unes restriccions d'aigua a un col·lectiu que ja ve d'anys de preus sota cost, d'anys de plagues de fauna, d'excés de burocràcia, d'haver de patir competències deslleials perquè entren productes a la Unió Europea als quals no se'ls demanen els mateixos requisits ambientals que els que es produeixen aquí, etcètera. Per tant, un sector que ha estat molt tocat i ara li arriba la gota que fa vessar el got, que és la sequera. S'entén que aquest miri quines restriccions s'estan aplicant als altres, però això no vol dir que hàgim de ser taxatius i dir: tanquem l'aixeta al turisme. No, perquè el turisme també suposa per a Catalunya molts beneficis indirectes que també van als altres sectors, i això tots els sectors en són conscients.
No s'haurien d'aplicar unes restriccions generalistes i fer un cafè per a tots, cal fer cirurgia fina i particularitzar-les depenent de cada sector
També aquestes formacions plantegen que, atesa la situació de sequera, s'haurien d'aturar projectes com el Hard Rock. És compatible amb la sequera?
Quan es parla de pistes d'esquí, de la Ryder Cup, del Hard Rock, són projectes que quan hi entres a fons tenen els seus sistemes de reducció d'aigua, d'eficiència, de sostenibilitat. Cal parlar-ne amb propietat. Necessitem que el país segueixi creixent. Evidentment, el creixement cap al qual ens estem dirigint com a societat, segurament, és més desmaterialitzat. Però el que no s'hi val és parlar simplement de decreixement, perquè estem enganyant. La realitat és que tenim un país de vuit milions d'habitants i el que hem de fer és posar les eines i generar l'economia suficient per poder donar una vida, unes condicions dignes i un benestar a tots els nostres ciutadans.
La fase d'emergència 1 implica que el consum per habitant ha de ser de 200 litres al dia. Hem vist ja abans de l'aplicació d'aquesta fase d'emergència municipis que sobrepassen la mitjana permesa i se'ls han aplicat les corresponents sancions. Creuen en aquest règim sancionador?
Sempre hem estat molt crítics amb les sancions. Sancionar és, primer, passar el mort als ajuntaments; segon, anar contra aquells que estan consumint massa, però sense mirar moltes vegades el perquè estan consumint massa. Hi ha molts ajuntaments que no és per voluntat, sinó per falta de capacitat de poder arreglar les seves fuites. Per tant, aquí el que s'ha de fer no és sancionar, sinó ajudar-los a arreglar les seves fuites a les xarxes. Hi ha ajuntaments que tenen detectats qui són els pocs individus que consumeixen excessivament, però en canvi els és complicat poder traslladar aquesta responsabilitat, poder-los traslladar les multes que reben. Ells estan rebent multes cada mes d'unes quantes desenes de milers d'euros. Poden incoar un expedient i sancionar un dels seus habitants que consumeix excessivament per un valor màxim de 3.000 euros. Per tant, els és molt complicat als ajuntaments poder traslladar aquesta responsabilitat. També hi ha ajuntaments que fins aquest moment tenien barrejats els consums industrials amb domèstics, perquè eren pobles petits, i ara s'ha fet aquí un esforç per separar el consum industrial del consum domèstic. S'ha d'acompanyar molt més els ajuntaments i no anar tant amb la mesura fàcil que és la d'anar a sancionar. Al final, el Govern no està fent la feina en posar l'aigua a disposició, en l'oferta; i ningú està sancionant el Govern per això.
La gravetat de la situació no faria oportú fer uns pressupostos de país que posessin més recursos per la sequera, i que hi hagués un consens ampli al Parlament?
Qui hi ha de posar uns pressupostos i portar-los al Parlament és el Govern. Per tant, si el Govern no està sent prou valent per definir uns pressupostos de país —estem ja al febrer— i portar-los a aprovació, deu ser perquè és conscient de la feblesa que té amb només 33 diputats i que deu pensar i saber que no els podria aprovar. Això és una qüestió que ha de resoldre el Govern i que és molt simptomàtica de quin Govern en minoria estem patint en aquest país.
Vostès han reclamat la convocatòria d'una nova cimera per la sequera. Per quins motius?
Hem reclamat una nova cimera quatre vegades en seu parlamentària. En dues ocasions ens han dit directament que no, en les altres dues ens han menystingut i no ens han tornat ni la resposta. És palès que el Govern no se n'està sortint amb la gestió de la sequera. Si no és capaç d'agafar la nostra mà estesa i aprofitar l'ajuda i el coneixement de la resta de partits de l'arc parlamentari, és trist que ho faci malament i ho vulgui fer sol.
Hem escoltat un "que plogui o que plegui" de vostè al conseller Mascort. Parlàvem de la possibilitat que hi hagi ERTO, ERO; que hi hagi fases d'emergència més avançades. L'evolució de la sequera pot hipotecar o condicionar el futur de la legislatura?
El que vaig dir a la sessió de control és que estarem molt amatents i vigilarem que el conseller doni una resposta adequada al crit desesperat de la pagesia que s'està mobilitzant amb milers de tractors. Si no ho fa, aleshores nosaltres no tindrem més remei que dir-li que l'única solució és, malgrat que no li plagui, que plogui i que plegui. Això pot condicionar la legislatura? Realment, quan es veu si un val o no per gestionar un país, una empresa, és quan les coses es posen lletges. S'està trobant molt a faltar un Govern fort i competent.
Aquesta setmana hem viscut mobilitzacions inèdites de la pagesia. Hi va haver una reunió amb quasi tots els grups al Parlament dijous, en la qual es va arribar a tres acords: cobrament d'ajuts pendents, reducció de burocràcia i adequació de restriccions d'aigua a cada casuística. Com valora l'entesa? És suficient?
Té un valor conceptual en el sentit que els pagesos que van venir al Parlament van sortir-hi amb un acord, amb quelcom tangible. Van sortir amb un acord signat en forma de proposta de resolució, amb el segell de registre del Parlament. Que el seu esforç d'haver-se mobilitzat aquests dies, sense dormir dues nits pràcticament, venint milers de tractors d'arreu de Catalunya cap a Barcelona, hagi acabat derivant amb un acord fa que acabi de tenir sentit el perquè van sortir al carrer. És suficient? Evidentment que no. Dona resposta a només tres punts, que són clau, però per això tenim convocat a instàncies de Junts el ple monogràfic de pagesia el 5, 6 i 7 de març, i precisament allà serà l'ocasió ideal per poder donar resposta a totes les seves reivindicacions. Sobretot, per escoltar-les, debatre-les i poder arribar a acords concrets que siguin molt executius.
El Govern té realment marge per compensar aquesta flexibilització de les restriccions d'aigua a cada casuística?
I tant. El que no pot ser és que les restriccions per sequera s'apliquin com un cafè per a tots, com si valguessin el mateix per a cada pagès, es dediqui al que es dediqui i sigui d'on sigui.
Quina consideració li mereix que el Govern es reunís amb alguns representants dels pagesos el dimecres i els emplacessin a una nova reunió en 10-15 dies?
És molt significatiu de la inoperància d'aquest Govern en minoria. Que el president i el conseller davant d'una mobilització històrica al nostre país, amb milers de tractors a les carreteres i pagesos que van arribar a Barcelona, només fossin capaços de dir que s'ho estudiarien i que els emplaçaven a una següent reunió és un menysteniment i una falta de respecte. En contraposició a això, l'endemà els vam convocar al Parlament, i la diferència és notòria. És paradoxal que el Govern, que en teoria és el poder executiu, acabi sent molt menys executiu que no pas el Parlament, que vam demostrar que érem capaços de traçar un acord consensuat i transversal entre el sector i la majoria dels grups.
I els canvis que ara Pedro Sánchez va anunciar que caldria fer a la llei de cadena alimentària són un bon pas?
Amb la mobilització històrica que hem viscut, ara aquí tothom té pressa i tothom corre a fer anuncis, a intentar posar pedaços o esmorteir aquesta revolta pagesa. En el cas del Govern, és una falta de respecte que surti el president Aragonès i el conseller Mascort a anunciar que ara tiraran endavant la finestreta única. Aquesta era una de les mesures estrella del document que vam consensuar el juliol de 2023 entre sectors, grups parlamentaris i el mateix executiu. Era un acord fruit de la taula de desburocratització de la pagesia. Aquesta mesura ja estava inclosa en aquell document, ja estava compromesa allà, i el Govern encara no ens ha convocat a cap reunió de seguiment de l'acord, com va dir que faria. Que ara surtin a anunciar-ho com si fos una mesura seva i nova és un menyspreu a la pagesia. Sobre els canvis a la llei de cadena alimentària, són necessaris i fa molt de temps que ho denunciem. La pagesia segueix treballant en preus sota cost, i cal reformar la llei de debò perquè funcioni.