Miquel Sàmper és conseller d'Interior des del 3 de setembre d'aquest mateix any. Quan ja pensava en la seva retirada de la política local li arriba l'encàrrec del president Quim Torra, que no pot rebutjar. L'exnúmero 2 de l'exconseller Lluís Puig en la candidatura de les municipals del 2019 per Junts per Terrassa és un advocat que ho mira tot des de l'espiell del dret.
Foto: Sergi Alcàzar
No li importa reconèixer errors, sap de la complexitat de la conselleria i del seu pas fugaç davant la nova convocatòria electoral, però ha encarat la feina de conseller amb uns objectius clars. Miquel Sàmper és de tracte proper, xerraire i desacomplexat. Un conseller d'Interior que no pensava ser-ho, i d'un tarannà completament diferent al dels seus predecessors.
Sàmper se sent al servei del país i no dubta a dir que si li tornen a demanar estar al capdavant d'Interior, no dirà que no.
Foto: Sergi Alcàzar
Conseller, com ha estat l'aterratge al Departament d'Interior?
En primer lloc, una sorpresa. Jo estava a la política municipal, a punt de deixar-la. Dos dies abans del meu nomenament vaig rebre la trucada del president i, per tant, en primer lloc, va ser una sorpresa. I és veritat que és una conselleria molt sensible, molt complexa. Aquests dos primers mesos han estat d'aterratge sobretot informatiu per arribar a tenir una idea del que és un país com Catalunya i un departament amb 17.000 mossos d'esquadra, bombers i molta gent treballant-hi, cosa que implica molt temps d'estudi per agafar-li la mida. Tot i així la mida costa agafar-la per la complexitat de la matèria d'interior, però estic molt motivat, content i amb ganes de donar la volta a la imatge que hi ha al carrer. M'agradaria que aquesta conselleria deixés de ser una trituradora de consellers perquè s'han de deixar molt clars els límits i les regles de treball i que el següent conseller ho tingui més fàcil que els meus predecessors.
M'agradaria que aquesta conselleria deixés de ser una trituradora de consellers
Amb unes eleccions a la vista, com es planteja fer aquest canvi? Si amb una legislatura normal ja és difícil, amb eleccions al febrer...
És complicat. Un gran amic meu, en Jaume Alonso Cuevillas, deia que Interior és un transatlàntic que costa molt de fer girar. Però penso que ja s'han vist coses. Si som capaços de fer veure a la societat i als mossos que l'ordre públic és aquella coexistència de drets fonamentals, per una banda, com pot ser la manifestació, la protesta, la vaga, i, per l'altra, la integritat física i la seguretat de tots els catalans, serem capaços de fer veure la coexistència d'aquests dos drets, i si som capaços de fer-ho entrar a la societat, jo ja marxaria content. I hem de tenir en compte un altre principi: la policia és policia judicial i sempre està obrant sota el mandat d'una ordre judicial. Si som capaços d'anar-los inserint a la societat, serem capaços de tenir una visió d'Interior molt diferent a la que hi ha hagut fins ara i això és el que permetria que els següents consellers ho tinguin més fàcil.
Vostè és advocat i té una altra visió.
Jo penso en dret i tot ho veig en forma de norma. Fins i tot ho veig fàcil. Hem de ser capaços de viure amb la coexistència de drets que et ve marcada per la tendència i la línia jurisprudencial, de qui? del Suprem? No. Del Constitucional? Tampoc. Del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que és qui marca realment la forma com s'han d'interpretar tots els drets de tots els països que en formen part. I m'agrada posar un exemple: al nostre codi penal hi ha injúries a la monarquia. Cremar una figura del monarca és un delicte però el TEDH ha dit que no ha de ser un delicte i, malgrat que no hi ha una modificació legislativa encara en el codi penal, hi ha la interpretació que es fa d'aquestes actuacions i ja sabem que no és delicte. Aquesta és la línia: sempre interpretar aquests drets en consonància amb la darrera interpretació, que sempre serà la més progressista.
Foto: Sergi Alcàzar
Des de fa molts consellers que l'ordre públic ha estat en el punt de mira. Hi ha hagut grans càrregues i diferents consellers que han marcat un tarannà. Vostè ha marcat un tarannà per als antiavalots?
No he tingut temps de marcar una tendència però sí que els comandaments saben quina és la meva idea. I ja s'han vist exemples l'11 de setembre i l'1-O amb una actuació menys intervencionista. Després de la sentència del president hi ha un grup que entra al parc de la Ciutadella. Per fer-ho trenquen la porta, son delictes de danys, sí. Però hi ha la llibertat per poder-se expressar davant un fet que a un poble li fan mal, com és una sentència que inhabilita el nostre president. El que ja no es va permetre va ser que s'entrés al Parlament. Tots els drets tenen límits, fins i tot el dret a la manifestació, la llibertat d'expressió, la protesta... I on són els límits? Doncs en altres drets fonamentals que protegeixen béns jurídics que poden ser superiors. Entrar a la casa del poble mai es permetrà com tampoc s'hauria de permetre mai que la llibertat d'expressió o la llibertat de manifestació pugui atemptar contra la vida de les persones.
La diferència són les formes, no? Com evitar que entrin al Parlament amb les porres o amb la mediació. Com veu la unitat de mediació dels Mossos d'Esquadra?
Importantíssima. Importantíssima fins al punt que hauríem de multiplicar com a mínim per tres el número d'efectius en l'àmbit de la mediació. La mediació és un intent d'evitar el desordre públic mitjançant una conversa. Una cosa tan senzilla com això. Per tant, és una vessant que hem de treballar i molt. Ja s'han fet avenços importants però el número d'efectius que tenim destinats a la mediació encara són reduïts.
Això entronca amb el model de policia. Quin és el model que té al cap?
Jo al cap tinc un sistema de seguretat. I el sistema de seguretat què vol dir? Doncs aquella unió de tots els cossos que tenim a Catalunya. Tenim 17.000 mossos d'esquadra però tenim més de 10.000 policies locals. Distribuïts sobre el territori tenim 216 cossos de policies locals que fan una tasca molt important en totes les localitats allà on intervenen. I per tant quina és la visió que jo tinc? La visió que tinc és la de la Llei de la Policia Catalana de l'època del conseller Pomés, que es va treballar, es va guardar en un calaix, va tornar a sortir i es va tornar a guardar en un calaix. A mi m'agradaria deixar-la preparada perquè en la següent legislatura es pogués aprovar.
I en què es basa la llei?
Aquesta llei pretén generar un sistema de seguretat a Catalunya amb la unió de tots els efectius. I tots vol dir Mossos d'Esquadra i policies locals. Sobretot, amb l'objectiu principal, a mitjà termini de tenir una única coordinació. Si comparem la ràtio dels Mossos amb Euskadi, Navarra o Madrid, nosaltres que tenim 17.000 mossos n'hauríem de tenir 23.000. Tenim un decalatge de 6.000 efectius a dia d'avui si ho comparem amb les altres comunitats. Per què ho dic? Perquè per aconseguir això tenim dos camins: Intentar augmentar el sostre d'efectius dels Mossos amb el Ministeri d'Interior. Jo des del dia u que soc aquí vaig tenir una conversa amb el ministre i s'hi està treballant. Però a banda d'això hem de fer altres coses. Què diuen els experts en la matèria? La unió dels Mossos i la Policia Local genera un increment d'eficàcia d'un 20-25%. Això vol dir que sense tenir un efectiu més amb una coordinació integral dels dos cossos tindríem aproximadament 4.000 o 5.000 efectius més sense tenir-los.
Parla d'un comandament únic que seria el major dels Mossos d'Esquadra?
S'hi està treballant encara. Tenim un projecte de llei on es parla d'una única coordinació on el tema dels comandaments encara s'ha de definir. Necessitem un consens de tots els efectius. Hi ha moltes coses a discutir, com les retribucions, els sous. O qui comanda. L'alcalde? El conseller? Cal coordinar-ho ara amb els cossos i després amb els grups parlamentaris.
Foto: Sergi Alcàzar
Estem pendents que el major Trapero decideixi què vol fer. Expliqui com va anar tot. Què ha passat amb el major i què espera d'ell?
Jo em poso en contacte amb ell després del meu nomenament i li demano quin és el seu criteri sobre tornar o no tornar. I em diu que està pendent de la sentència. Està molt preocupat per la sentència i el que em diu literalment és "quan surti la sentència ja en parlarem". En els propers dies ens veurem perquè és un home de paraula i estic convençut que voldrà parlar amb mi. Tenia uns dies de vacances i des que ha sortit la sentència ha estat fora.
Per què ens estem plantejant si el major Trapero vol ser cap del cos o no?
La situació del major Trapero té moltes connotacions. Les personals i les polítiques que implica. Que ningú oblidi que qui el destitueix és el 155 i això implica restitució. Jo pertanyo a un partit polític independentista i en el nostre ideari mental hi ha la restitució. Després hi ha les conseqüències que tindria aquesta restitució. M'agradaria deslligar l'element polític de deixar les coses com estaven un dia abans del 155. Declarem nul el 155 i tornem a l'escenari que hi havia aleshores. I un dia abans qui era el major? El major Trapero. Tinc l'obligació d'oferir la possibilitat que el poble de Catalunya faci borrón y cuenta nueva amb el 155 i això vol dir tornar un dia abans. Per tant, Josep Lluís Trapero té l'opció de tornar. Això és el que li vaig dir al setembre. Les conseqüències quines són? Òbviament ha de tenir un comissari en cap. Per tant, no seria un cessament del comissari en cap cas [Eduard Sallent], amb qui tinc una bona relació personal i professional. Per tant, els canvis que hi pugui haver no tenen res a veure amb la feina feta o no feta pel comissari, sinó que és un tema de declarar la nul·litat del 155.
Vostè vol que Trapero sigui major amb tots els efectes?
He de parlar amb ell, he de veure com està a títol personal i llavors ho decidirem. Jo amb ell hi tinc relació des de fa dos mesos. No el coneixia personalment. El coneixia de veure'l per la tele. Vull respectar el que ell consideri que és el més oportú.
Foto: Sergi Alcàzar
Aquesta sentència deixa absolts els quatre investigats però sobretot allibera d'una injusta pressió el cos dels Mossos d'Esquadra
La sentència deixa clar que els Mossos van actuar com calia, però el cos ha estat qüestionat. Creu que un dels seus deures és protegir el cos perquè no se l'utilitzi políticament?
L'absolució del major Trapero, del Sr. Puig, el Sr. Soler i la Sra. Laplana és l'absolució dels 17.000 mossos d'esquadra. En aquest marge de temps s'ha qüestionat la seva professionalitat. Aquesta sentència deixa absolts els quatre investigats però sobretot allibera d'una injusta pressió el cos dels Mossos d'Esquadra. És una sentència que deixa ben clar que el cos és modèlic. I és curiós que ho digui l'Audiència Nacional i que ho digui posant en contrapartida com de poc modèlics que van ser l'1-O la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Està dient que els cossos més importants de l'estat espanyol no van fer la feina com l'havien de fer. L'1-O jo era tinent d'alcalde de Terrassa i recordo com els dies previs a totes les escoles venien mossos i deien als directors que havien de signar perquè estaven fent infraccions. Què vull dir? Que en aquell moment el cos va interpretar la complexitat del moment que vivíem, l'evolució de la societat, que hi havia més de 2.000.000 de persones que volien que es votés i en comptes de precintar els col·legis i evitar que la gent entrés, van permetre-ho simplement amb una acta d'una infracció administrativa. Jo em sento terriblement orgullós que aquell cos de Mossos d'Esquadra va interpretar el que volia un país. I si, a més, l'antic tribunal d'ordre públic de l'estat espanyol ratifica que l'actuació dels mossos va ser exemplar vol dir que els qui no vulguin veure que aquí a Catalunya tenim una policia exemplar, realment qui té un problema són ells.
Però no m'ha respost. Vostè es creu en el deure de protegir el cos perquè no se'l torni a utilitzar políticament?
Crec que el cos no ha estat utilitzat políticament. És impossible que l'Audiència Nacional hagués fet la sentència que ha fet si hagués tingut un mínim de sospita que realment els comandaments d'aquella època estaven utilitzats pels partits polítics. No és menor el que diu aquesta sentència.
No dic de fets. Dic d'imatge, i del que es volia fer creure en aquells moments.
Això és una altra cosa. Que algú volgués dir "tenim controlats els mossos" és una altra cosa, però jo tinc clarissim que no era veritat.
Vetllarà perquè no torni a passar?
Jo segur que no ho diré.
El Departament d'Interior és un dels millors valorats en la gestió de la Covid. Com es treballa dins d'Interior?
Són mesures dràstiques i són mesures que no ens agraden però la pandèmia és excepcional. Això ens passa cada 100 anys. Les mesures han d'estar a l'altura i sempre seguint els criteris de les autoritats sanitàries. Som una mica uns manats. El PROCICAT és un pla territorial de Protecció Civil que està dissenyat per a tots els riscos d'emergències menys els nuclears i els bèl·lics. La resta passa pel PROCICAT, però quan és una pandèmia el criteri que mana és el mèdic. Executem les mesures, vetllem pel seu control i aquí tant Mossos d'Esquadra com Protecció Civil fan una feina increïble. Estic encantadíssim, molt sorprès, de la professionalitat que hi ha.
Aquest mandat se li farà curt. Estem a les portes d'unes eleccions. Si el nou president li demana que sigui conseller d'Interior li dirà que sí?
Estic gaudint molt d'aquesta feina. Ha estat quelcom que no hagués pensat mai a la meva vida, poder servir al país des d'una conselleria. I si el president o presidenta m'ho demana, i sobretot el meu president Puigdemont, jo estaré a disposició del meu país.
Foto: Sergi Alcàzar