Sense pluges consistents en tres anys, la situació de sequera a Catalunya fa temps que ha sobrepassat la preocupació fins a convertir-se en un autèntic maldecap sense cap solució a la vista. Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) des del juliol del 2021, ha viscut de primera mà aquesta crítica realitat, essent un dels màxims responsables de garantir que el país no es quedi sense el seu bé més preuat. Acull un equip d'ElNacional.cat a la seva oficina, des de la qual es pot veure com un cel gris i ennuvolat cobreix Barcelona. Un cop acabada l'entrevista, i com si estigués minuciosament calculat, comença a ploure sobre la capital. Però són només quatre gotes, un remei insuficient. Toca deixar de confiar que plogui.
El Govern va activar la preemergència per sequera la setmana passada. És una fase que no estava prevista en el Pla Especial de Sequera. Per què s'introdueix?
És un punt intermedi entre l'excepcionalitat i l'emergència, una mena d'excepcionalitat agreujada. Baixem la dotació per habitant i dia de 230 litres a 210, i reduïm la dotació pel rec de zones verdes de 450 metres cúbics per hectàrea a 200, que és menys de la meitat. És un pas intermig que també serveix per fer un crit d'alarma, que entengui la ciutadania i els sectors econòmics que estem en una situació realment greu. I per això usem la paraula 'emergència'.
Per què no s'ha avançat l'emergència per sequera en canvi de crear aquesta nova categoria?
El Pla Especial de Sequera ens permet avançar l'emergència si veiem una situació crítica. Però, com més intensa és la fase —d'alerta, excepcionalitat o emergència—, més restriccions hi ha sobre les activitats econòmiques per garantir l'abastament. Amb l'objectiu de no impactar tant en l'economia, però de fer aquest crit d'alarma, creem la preemergència. Al final, el 50% del consum a les conques internes és urbà, i aquí és on ara volem actuar. També queda el sector industrial, perquè l'agrícola ja ha patit totes les restriccions. Aleshores, entrarem en emergència quan els indicadors ho marquin.
Per reduir el consum urbà, es redueix la dotació per habitant i dia de 230 litres a 210. És una reducció suficient?
Estem parlant d'un límit de 210 litres per habitant i dia. Els ciutadans diuen "Jo consumeixo 90", "Jo consumeixo 70", "Jo consumeixo 115". Però això és el que consumim a casa. Després sortim al carrer i anem a bars, restaurants, gimnasos, biblioteques, universitats, escoles, oficines... Tot això consumeix i aquesta suma dona 210 litres. Què fem amb aquesta preemergència? És una crida als ciutadans i a les ciutadanes per posar l'atenció en tot allò que fem quan sortim de casa nostra.
Pel que fa al sector industrial, no són necessàries més restriccions?
Ja té restriccions, però són progressives, perquè al final tots nosaltres treballem en algun lloc. L'ús industrial té unes restriccions del 5% en alerta, 15% en excepcionalitat, i 25% en emergència, doncs aquells usos que venen delimitats a la llei són els que hem utilitzat per fer les restriccions.
Aviat s'aplicarà la fase d'emergència. Què implicarà per als ciutadans?
Aquesta fase implica baixar a 200 litres per habitant i dia, per això ara hem creat aquest punt intermig que tira més cap a l'emergència que no pas cap a l'excepcionalitat. Tenim també 37 municipis de quatre unitats diferents en emergència. Llavors, què suposaria? Més restriccions respecte a la dotació diària; el que hem explicat a les activitats industrials, agrícoles i ramaderes; la prohibició de l'ús d'aigua pel rec; i altres restriccions respecte a piscines, arbrat i camps esportius.
Intentarem que a la zona metropolitana no arribem al punt d'obrir l'aixeta i que no ragi aigua
Si la situació continua en aquesta línia, la gent podria arribar al punt d'obrir l'aixeta i que no ragi aigua?
Això ja està passant en una trentena de municipis de Catalunya. Alguns ho estan cobrint amb camions cisterna; a d'altres simplement hi ha talls d'aigua a certes hores. Intentarem que no passi en l'àmbit metropolità, és a dir en tot aquest sistema Ter-Llobregat on viuen 6 milions de persones, perquè no es poden portar cisternes a la ciutat de Barcelona. Per tant, què estem fent? Obres d'emergència. Accelerar la potabilització del riu Besòs, que ho teníem planificat per dintre d'uns anys. Pel que fa a les dessaladores, una s'havia de fer abans del 2027 i intentarem acabar-la abans; l'altra s'havia de fer abans del 2032 i l'intentarem acabar el 2027. Treballem per reduir consums, ser més eficients, fer moltes obres, treure més aigua dels pous, regenerar aigua... Posem més recursos i estalviem, i amb això estirem els embassaments en el temps i tornem a entrar en una finestra de probabilitat de pluja, com podria ser la primavera propera. Els hiverns són secs, de manera que la primavera serà clau.
Ara parlarem de les obres, però el cert és que mentre hi ha pobles on no surt aigua de l'aixeta, a ciutats com Barcelona aquesta situació no es nota. Aquí som conscients de com de crítica és la situació?
Aquest és el repte comunicatiu. Per més entrevistes, campanyes i espai als mitjans de comunicació que tinguem, es fa difícil arribar a tota la ciutadania perquè hi ha una major diversitat de fonts mediàtiques. Però hi ha un aspecte positiu: malgrat que portem tres anys sense pluges i dos anys activats contra la sequera, continua sortint aigua de l'aixeta. Això vol dir que alguna cosa estem fent bé entre tots —ciutadans, activitats econòmiques, ajuntaments i Govern—. Tanmateix, tenim un repte comunicatiu per alertar que les coses s'estan posant molt malament, que hem de fer un esforç entre tots i ser solidaris.
I com es fa això?
Per sort, tenim una gran consciència mediambiental. S'ha demostrat que estem molt involucrats en totes aquestes qüestions, com per exemple amb el reciclatge, i amb l'ús de l'aigua també. A més, cada vegada són més eficients els electrodomèstics, i les dutxes en l'ús de l'aigua... Durant la sequera del 2008 estàvem repartint airejadors perquè no sortís aigua directament de les aixetes. També aleshores es va canviar el Codi Tècnic d'Edificació per exigir el doble polsador a les cisternes. Una de les coses que hem treballat, i que alguns grups polítics demanen, és que es canviï de nou el Codi Tècnic d'Edificació perquè l'aigua de la pica i de la dutxa es tracti dintre l'edifici i vagi al vàter, cosa que podria suposar un estalvi del 20%. És a dir que encara podem anar molt més enllà.
Quines altres mesures i obres s'estan posant en marxa per limitar els efectes de la sequera?
Per una banda, potenciem amb subvencions els ajuntaments perquè facin pous en aqüífers que encara no estan sobreexplotats, o financem la millora de xarxes i la digitalització del sistema. Les indústries també estan fent els seus processos d'estalvi i eficiència. Més enllà de diners, des de la Generalitat estem impulsant obres noves, com potabilitzar tot el riu Besòs: si ara mateix es produeixen 300 litres per segon, volem arribar en un any i mig a uns 2.500. Si també activem en sis o set mesos la reutilització a Sant Feliu de Llobregat, tindrem molta més aigua. I les dessaladores les podríem tenir a finals del 2026 o principis del 2027. Però, clar, portem tres anys de sequera, i esperar tres anys més es fa difícil. Aleshores, hem de jugar amb això —obres de més recurs i d'eficiència, i estalvi— per entrar en finestres de pluja.
En tot cas, és essencial que aquestes mesures siguin permanents, i no pas temporals, especialment en un horitzó en què les sequeres seran molt més habituals.
Sí, aquesta és la idea: planificar amb infraestructures estructurals, de llarga durada. I que, encara que no estiguéssim en sequera, les faríem. L'anterior consellera, Teresa Jordà, em va demanar "Si plou, continua amb les obres". Per això, portar aigua en vaixells, que és la pregunta del milió, és l'última opció. Si podem aconseguir l'aigua a través del Besòs, a través de la reutilització, a través de Sant Feliu de Llobregat, a través de més pous, i podem evitar els vaixells, ho farem. Ara bé, si els necessitem hem d'estar llestos, i per això estem parlant amb les navilieres i el port.
En tot cas, no veurem aviat vaixells amb aigua arribant a Catalunya?
És de les opcions que estan a la cua, perquè és ficar aigua en el sistema. Faré la comparativa amb els municipis petits. Nosaltres tenim línies de subvenció pel transport de camions cisterna. Ara bé, si un municipi ens diu que pels mateixos diners pot construir un pou o posar una canonada i solucionar el problema sense cisternes, també ho paguem perquè és una infraestructura permanent i no un pegat. Si aconseguim allargar aquest període de preemergència, si endarrerim l'emergència, si podem mantenir-nos en el primer nivell d'emergència, podem acabar les obres i no necessitem els vaixells, perfecte. Ara, si veiem que la situació és molt crítica i la primavera és molt dura, no dubtarem a portar-los.
Portar aigua en vaixells és l'última opció: si ho podem evitar, ho farem
Entre les obres que s'estan impulsant, hi ha dessaladores. Sovint, veus expertes han assenyalat que aquestes infraestructures no són sostenibles i no s'adapten a la situació de Catalunya. És una opció viable?
Sempre es diu que la dessalació té un alt cost energètic. No hem de parlar d'un cost alt econòmic, perquè depèn del que costi l'energia, et costarà l'aigua. I l'energia cada cop serà més econòmica gràcies a la transició energètica. Ara bé, és cert que la dessalació és més cara i necessita més energia que la regeneració, i aquests dos sistemes ho són més que la potabilització. D'altra banda, pel que fa a les dessaladores, se'n parla molt de la contaminació marina. Però al final tenim un mar que té una aigua amb una sal diluïda. El que fa una dessaladora és agafar l'aigua del mar que té una concentració concreta, en separa l'aigua de la sal, i retorna la sal, que s'acaba diluint al mar, és a dir que tampoc hi ha un impacte. Hi ha molts estudis fets que indiquen que no hi ha una contaminació. La preocupació és d'on prové l'energia.
En el passat s'ha parlat de transvasaments, principalment de l'Ebre, però també s'ha fet posat sobre la taula el del Segre i el del Roine. Alguna d'aquestes opcions és possible?
El transvasament és un altre model de país d'interconnexió de xarxes i d'ajuda entre uns i altres. Tanmateix, si haguéssim tingut el transvasament del Segre fet, jo crec que no s'hauria transvasat ni una gota perquè el Segre estava ben sec. De fet, és la primera vegada que el canal d'Urgell no pot regar al 100%, és a dir que no seria de cap utilitat. El Roine me'n recordo que ho vaig parlar quan vam anar a visitar l'Euroregió a Occitània, i també seria una situació extremadament crítica tenint en compte la sequera que ha patit Occitània. A més, déu-n'hi-do, el cost que seria. I justament el transvasament de l'Ebre respecte de Tarragona va ser el que es va estar a punt de fer, perquè és molt més proper i econòmic, i són dos àmbits diferents. Ara ja no està sobre la taula. Estem buscant aquesta autosuficiència de la regió metropolitana amb la dessalació, la regeneració, els nous pous i una mica dels rius, per poder retenir l'aigua als embassaments. Si la climatologia ens dona una mica de marge, podrem acabar totes les obres i serem autosuficients, i a més derivant el mínim històric del Ter cap a Barcelona, fent que la conca del Ter també sigui autosuficient.
Quan es complirà aquesta autosuficiència de l'àmbit metropolità?
Arribarem segurament el 2027, perquè és quan finalitza l'execució del pla. Haurem fet molta més regeneració, estaran acabades segurament les dues dessaladores. És a dir, en total, el 2027 podríem dir que l'àmbit metropolità podrà ser autosuficient. Necessitarà alguna cosa dels rius, però poquet, menys que mai. Entre els pous, la regeneració i la dessalació, serem bastant autosuficients.
En cas d'aconseguir aquesta autosuficiència, i tenint en compte que Catalunya dependrà cada cop menys de noves obres i infraestructures, fins a quin punt seria possible desmantellar algun embassament?
No, perquè els embassaments són molt importants: també donen aigua allà on són, a les zones internes de Catalunya, i serveixen per regular les inundacions. I després cal tenir en compte que, si els embassaments estan al 95% o al 100%, no estarem produint aigua dessalada. Però potser una gran diferència serà que, si ara teníem les dessaladores el màxim quan els embassaments estaven al 60%, en el futur ara les ficarem quan estiguin al 70%. Per què? Perquè canviaran les normes d'explotació per ser més resilients. En tot cas, l'objectiu seria arribar al punt en què, si no hi hagués aigua als embassaments, igualment la regió metropolitana pogués continuar igual o amb unes mínimes restriccions.
Ara és el moment de despolititzar l'aigua i garantir que tots anem colze a colze contra la sequera
Entrem al camp polític. La darrera gran sequera va ser el 2008, i fa anys que se sabia que podria repetir-se una situació complicada. La Generalitat ha fet prou feina, o bé ha estat esperant que plogués sense fer les inversions necessàries?
Aquí hi ha diferents aspectes a tractar. En primer lloc, parlem de les infraestructures. Després de la sequera del 2008, es va posar en funcionament la planta dessaladora d'El Prat de Llobregat el 2009. La planta de regeneració de Tarragona, que utilitza la petroquímica, es va posar en marxa el 2012. Les proves d'aigua regenerada prepotable que fem a El Prat del Llobregat van començar el 2018 i 2019. A part, s'han repartit 200 milions d'euros als municipis en els últims cinc anys per fer inversions i ser més resilients, i es va millorar la connexió entre Trinitat i Fontsanta d'ATL. És a dir, durant tots aquests anys s'han fet obres perquè amb una sequera el doble d'intensa que el 2008 estiguem en una situació idèntica que el 2008. Dit això, es podrien haver fet les obres abans? Sí. Quin problema va haver-hi? Que l'any 2011, l'ACA tenia un deute de 1.300 milions d'euros, i ATL [l'Ens d'Abastament Aigües Ter-Llobregat] tenia un deute de 900 milions d'euros. Les dues entitats més importants de Catalunya respecte del cicle de l'aigua devien 2.000 milions d'euros, amb uns ingressos que estarien rondant els 300 o 400 mil milions, i descomptant tots els costos. Això va provocar que l'ACA hagués de tancar l'aixeta i rescindir tots els contractes, i ATL es va privatitzar. Això va fer que fins al 2019 no es pogués fer absolutament res, i estar vuit anys paralitzats ha fet que la sequera sigui tan difícil, perquè si no ja s'hagués ampliat la dessaladora de la Tordera, ja s'hauria fet la de Foix, i s'haurien fet moltes altres coses. Quan un polític diu que no s'ha fet res des d'aleshores fins ara, cal dir que sí que s'han fet coses, i les que no s'han pogut fer és per manca de diners, per haver deixat un Govern endeutat.
El problema, doncs, han estat els problemes econòmics? Si no fos per l'endeutament, estaríem en una situació molt diferent?
Sí, segurament. Haver de tornar 200 o 250 milions d'euros l'any significa que no podíem ni comprar un bolígraf. Era una situació horrible, la de l'ACA, amb un personal desmotivat perquè no es van fer els deures quan va tocar. Va haver d'entrar un nou Govern i fer retallades per endreçar-ho tot i intentar solucionar-ho. Va ser una època fosca perquè a ningú li agrada fer retallades. Aleshores, segurament estaríem millor, però nosaltres continuarem treballant intensament, farem inversions i treballarem al costat dels ajuntaments.
És per això que ara, amb una situació econòmica favorable, la Generalitat ja pot tornar a emprendre aquestes obres?
Sí, perquè moltes de les obres ja estaven planificades en el pla de gestió a fer entre el 2022 i el 2027. De fet, els projectes per potabilitzar el Besòs i la dessaladora del pantà de Foix estaven programats per a partir del 2028. Ara, la sequera està sent tan intensa que hem dit accelerar-ho i fer-ho ja. I això és el que estem fent.
Alguns partits, com ara el PSC, han assegurat que durant el Govern de José Montilla PSC es van planificar moltes obres que no es van arribar a fer.
Per culpa d'aquest deute de 1.300 milions d'euros. Era impossible, no donaven crèdits enlloc, i vam haver-ho de tornar fins al 2019. De fet, s'havia de retornar fins al 2021, però vam accelerar-ho i gràcies a aquest retorn anticipat ens vam estalviar 25 milions d'euros d'interessos, que estaven altíssims. Aleshores, això ho ha alentit tot. El Govern ens va deixar amb una situació molt crítica, i no parlo del Govern anterior al d'ara, perquè la situació econòmica de l'ACA és molt bona des de l'any 2019. Però, és clar, vam estar set anys sense fer absolutament res.
Aleshores, quan el PSC critica la manca d'inversions en aquests darrers anys, com s'entén?
La memòria pot ser de curt termini o de llarg termini. A mi em sap greu per tot l'equip de l'ACA, que està molt implicat a treballar. És una gent molt compromesa amb el cicle de l'aigua, que es desviu per la seva feina. Jo porto dos anys de director, però s'està fent molt bona feina. Que antics polítics ataquin una organització tan important em sap greu, perquè jo la defensaré. Aleshores, prefereixo no fer-ne gaire cas, no dir res i fer feina. Ara és el moment de despolititzar l'aigua i garantir que tots anem colze a colze, treballant conjuntament tots els partits per fer front a aquesta sequera. Per exemple, quan nosaltres donem ajudes, no mirem els colors dels partits. Aquí, la política no importa, sinó que hem d'ajudar els ciutadans i les empreses.
En el marc d'aquesta voluntat de treballar conjuntament amb els grups polítics, la Generalitat i l'ACA estan escoltant les propostes dels partits i incorporant-les a la seva estratègia?
Sí. De la cimera de la sequera que el president va organitzar el març en va sortir un document final, el qual no es va signar per una petita diferència sobre el règim sancionador als ajuntaments, i que podríem dir que ja ha quedat superada. Aquell document, que estàvem preparant entre tots, jo me l'he agafat com a director de l'ACA per incorporar alguns dels seus punts, i espero no abandonar-lo. Hi havia moltes obres que es van ficar a la llei, però després hi havia altres aspectes, com intentar modificar el Codi Tècnic d'Edificació, o preparar unes ordenances i unes guies de l'ACA per donar suport al món local. Per mi és molt interessant escoltar tots els grups polítics, buscar el comú denominador i treballar per fer front al que sigui. Perquè, al final, els grups del Parlament de Catalunya són els representants dels ciutadans.
I, d'altra banda, el govern espanyol ha complert i ha ajudat en la lluita contra la sequera? O heu trobat a faltar inversions des de l'Estat?
Vam pactar que col·laboraríem amb les dessaladores, per accelerar la de Foix i per treballar-les conjuntament. Ells van incloure-ho a les addendes del Pla de Recuperació per a Europa, i això és a través d'uns préstecs. Aleshores, hem treballat perquè ens facin arribar aquests préstecs i poder avançar les obres amb uns interessos extremadament baixos i amb unes condicions de finançament molt bones. Ens agradaria que les paguessin més l'Estat i ens ajudessin econòmicament, perquè s'ajuden molts territoris i aquí fa molts anys que l'Estat no fa cap obra. Si tota la pluja està arribant des de l'oest i no hi ha manera que plogui al Mediterrani —som d'Europa la zona més crítica pluviomètricament—, doncs un cop de mà per part de l'Estat s'agrairia. Així, animo els partits catalans que tenen representació a Madrid que ens ajudin una mica a buscar aquest finançament. Els catalans hem fet molt bona feina, però tenim un repte pel davant molt important.