Dimecres es va viure al Congrés dels Diputats una de les sessions més caòtiques i imprevisibles que s’hi recorden. Final agònic: Junts per Catalunya va deixar en mans de Francina Armengol destapar la incògnita sobre quin havia estat el sentit del seu vot en els tres decrets llei impulsats pel govern espanyol. Va resultar, al final, que la seva manera d’avalar-los va ser no votar-los. Un error de Gerardo Pisarello en el seu vot telemàtic va embolicar encara més la troca, però al final dos d’aquests decrets van tirar endavant. Un el va tombar Podemos. No obstant això, el malestar del PSOE i del govern espanyol es feia palès en les cares de pomes agres que circulaven pels passadissos del Senat (lloc on es va celebrar el Ple; l’hemicicle de la cambra baixa estava de reformes). Pedro Sánchez va celebrar aquest dissabte a Quintos de Mora un team building amb els seus ministres per redirigir la seva estratègia i refer la gestió del pacte amb Junts per Catalunya, aguantar els embats dels independentistes i treballar per una legislatura duradora.
És la primera negociació de la legislatura en la qual Junts no només posa de manifest que els seus vots són del tot imprescindibles per aprovar les polítiques de Sánchez, sinó que el govern espanyol no pot relacionar-se amb aquesta formació de la mateixa manera que ho fa amb Esquerra Republicana. El cap de l’executiu està ara obligat a reformular la seva gestió de pactes i aliances al Congrés dels Diputats. Té la sort que el PNB depèn d’una bona relació amb el PSOE si vol mantenir a les seves mans el govern basc. Però no existeix cap matrimoni entre socialistes i juntaires de gran importància que calgui conservar amb dents i ungles. A Junts tenen coll avall que poden aprofitar-se de “no tenir el problema d’ERC”: un diputat de la formació assenyala a aquest diari que no tenen l’obligació d’haver d’acceptar segons quina política social pel sol fet de ser d’esquerres; sempre poden tensar més la corda.
A Ferraz i a la Moncloa han de pair el desgavell de dimecres. Fins i tot el líder del PSC, Salvador Illa, demanava l’endemà evitar “convertir cada votació” d’aquesta legislatura “en un Vietnam”. Des de la direcció del PSOE admeten a ElNacional.cat que cal “millorar” la relació que tenen amb Junts per Catalunya. Remarquen la importància de mantenir en el futur trobades amb els independentistes, com ja han intentat normalitzar en els darrers mesos. També el baró socialista Emiliano García Page ha dit la seva; i ha convidat el govern espanyol a “reflexionar” a Quintos de Mora “fins a on condueix la situació actual” de dependència amb Junts. “Quan no se sap on acaba, el camí no val la pena”, va dir aquest divendres. La número dos dels socialistes i vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, es pronunciava igual aquest divendres: “La confiança no s’estableix en el termini d’un mes”. Però fonts de la Moncloa també apunten a aquest diari que a partir d'ara "haurà d'haver-hi menys decrets, més avantprojectes de llei, i treballar abans les coses". És justament el que demana Junts: primer negociar i després votar.
Al cap i a la fi, han sorgit aquesta setmana dubtes sobre l’estabilitat de la legislatura. “No durarem quatre anys”, s’atrevia a pronosticar aquest dimecres un dels diputats bascos més veterans que hi ha al Congrés, en una conversa informal amb periodistes. Se li ha fet diverses vegades aquesta pregunta als ministres del govern espanyol aquests darrers dies. “A Pedro Sánchez li queden molts anys; molts més que al senyor Feijóo”, asseverava aquest divendres Félix Bolaños quan se li preguntava sobre l’esperança de vida del líder socialista.
El desgavell del dimecres
El PSOE no pot permetre’s una altra vegada repetir la mateixa escena del dimecres. Pedro Sánchez sortia cap a dos quarts de nou del vespre a celebrar la convalidació de dos dels seus tres decrets, però els rostres de l’equip que l’acompanyava no feien senyals d’alegria. Fins i tot alguns membres de la direcció socialista no sabien què havia votat la formació independentista quan quedaven pocs instants perquè Francina Armengol anunciés el resultat definitiu de la votació. Durant aquella tarda agònica, des de la cúpula del PSOE enviaven missatges en què culpaven el PP d'una eventual caiguda dels decrets, per no haver-los convalidat; una estratègia per si Junts havia tombat els decrets i cap d’ells no es convalidava.
El PSOE intenta rebaixar el valor de les contrapartides per a Junts
Un cop ja se sabia què havia fet Junts, el partit va emetre un comunicat en què informava de quines prestacions havia aconseguit per part del govern espanyol a canvi de l’aval als decrets. Ni Ferraz ni la Moncloa confirmaven cap d’aquestes contrapartides. No ho van fer fins a l’endemà, un cop a les portades ja apareixia que Sánchez havia aconseguit salvar in extremis dos decrets.
Va ser llavors l’hora de la pedagogia i de rebaixar el valor de les contraprestacions amb Junts. En primer lloc, Bolaños va voler marcar-se com a victòria que els independentistes acceptessin la retirada del 43 bis de la llei d'Enjudiciament Civil. Va assegurar que res no canvia i que els jutges podran continuar paralitzant l’aplicació de l’amnistia presentant qüestions prejudicials al TJUE. És la tesi que també sostenen experts juristes consultats per aquest diari.
En l’estratègia d’esborrar la imatge d’un Pedro Sánchez lligat a Carles Puigdemont, també el govern espanyol s’ha obert ara a “replicar” a altres comunitats autònomes la cessió de les competències en immigració pactades amb Junts. I ha fet grans esforços per deixar clar que aquestes competències, a través de l’article 150.2 de la Constitució, es pretenen “delegar” a la Generalitat; no pas “transferir”.
Sigui com sigui, tota aquesta qüestió s’haurà d’acabar negociant amb la resta de formacions polítiques, en el debat d’una llei orgànica. I fonts del govern espanyol apunten que caldrà també veure què acaben fent les formacions d’esquerres sòcies de Sánchez, especialment Podemos i Esquerra Republicana, quan toqui votar al Congrés aquest traspàs de competències a la Generalitat.