Sac de sorpreses al Congrés dels Diputats: Pedro Sánchez ha aconseguit a última hora l'aval de Junts per Catalunya als decrets llei. Però només n'ha pogut convalidar dos (òmnibus i anticrisi): Podemos ha tombat el decret de subsidi d'atur, que depèn del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz. Ha estat una jornada carregada de fets imprevisibles. La formació independentista ha optat en un primer moment per no votar en les votacions, cosa que permetia l'aprovació dels decrets per majoria. Però un error del diputat dels comuns Gerardo Pisarello —no ha confirmat el seu vot en la plataforma web del vot telemàtic— ha produït un empat en un d'aquests decrets, l'òmnibus. Això ha provocat que una hora més tard es repetissin les votacions. Junts ha optat llavors per abstenir-se; i els dos decrets han tirat així endavant. La repetició de les votacions també ha permès aprovar dues votacions que havien quedat encallades en l'empat: els acords sobre els objectius d'estabilitat i el pla de recuperació. Important: el Congrés ha decidit que el decret òmnibus, a més d'aprovar-se, es registri al Congrés com a projecte de llei. Això obre la porta a presentar esmenes per tal que desaparegui del mapa (o es modifiqui) el punt que pot lapidar l'aplicació de la llei d'amnistia.
Quina és la contrapartida que ha fet possible que al final Junts per Catalunya hagi avalat els decrets? Segons explica la formació independentista —la Moncloa assegura que l'acord és entre els partits PSOE i Junts, mentre que els socialistes mantenen silenci sepulcral—, s'ha arribat a un acord per millorar l'autogovern. Junts destaca la delegació de les competències sobre immigració a la Generalitat a través d'una llei orgànica específica per a Catalunya. La formació comandada a Madrid per Míriam Nogueras també confirma un acord per suprimir el famós punt que pot laminar l'amnistia; a més de publicar immediatament les dades per calcular les balances fiscals, la reforma de la llei de societats de capital perquè tornin les empreses a Catalunya, suprimir l'IVA de l'oli, multiplicar per cinc els fons previstos per digitalitzar l'administració de justícia, reconèixer els drets històrics de Catalunya en matèria de règim local, i que l'Estat assumeixi la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic.
Paral·lelament, Esquerra Republicana també defensa les contraprestacions que ha aconseguit pel seu 'Sí' als decrets llei. Celebra que es farà universal la possibilitat d'acumular lactància per allargar els dies lliures, la prioritat dels convenis col·lectius autonòmics per sobre dels estatals, prorrogar la prohibició d'acomiadaments per causes com l'increment del preu de l'energia, pròrroga en la suspensió de desnonaments a persones vulnerables, revalorització de les pensions, traspàs a Catalunya de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital, gratuïtat de Renfe, o la inversió i execució d'infraestructures ferroviàries.
Hi ha hagut durant el dia diverses pistes que indicaven que Junts per Catalunya podia acabar arribant a un acord amb el PSOE. Fonts del partit independentista han explicat a ElNacional.cat que Jordi Turull es va reunir amb la direcció del PSOE aquest dimarts al vespre en un viatge llampec a Madrid. I la cap de files juntaires a la capital espanyola, Míriam Nogueras, no ha participat en els primers debats del dia, també sobre els decrets llei del govern espanyol. Tot això decantava les travesses als passadissos del Senat perquè hi havia converses d’última hora. Una curiositat: aquest dimecres, el debat del Congrés s’ha celebrat a la cambra alta, perquè estan fent reformes dins l’hemicicle de la cambra baixa.
També ha remogut l’olla dels rumors i els futuribles una reunió entre Aitor Esteban i el ministre Félix Bolaños en una sala de la cambra alta. “Està actuant com a mediador amb Junts?”, preguntaven els periodistes al líder del PNB al Congrés dels Diputats; cap resposta per part del diputat nacionalista basc. Des de Junts per Catalunya havien insistit en les darreres hores que el partit se situava en “un 99%” en el ‘No’. L’1% restant era el que aquest dimecres alimentava les expectatives d’un pacte in extremis.
Aquest mateix ministre, així com la vicepresidenta primera de l’executiu, María Jesús Montero, reiteraven per activa i passiva durant tot el dia que seguien “treballant” fins a “l’últim minut” amb Junts per Catalunya. “Cal altura de mires” perquè “ningú entendria politiqueries per perjudicar els ciutadans creient que perjudiquen el govern”, ha reivindicat el màxim responsable de Presidència i Justícia.
Precisament Félix Bolaños ha donat el tret de sortida del debat d’aquest dimecres fent una defensa dels tres decrets llei del govern espanyol insistint que tombar-los seria sinònim d’una puntada de peu als ciutadans de l’Estat. “Avui pot ser el dia en què el Congrés torni a aprovar retallades socials, com fa més d’un lustre; no és el que desitja la societat ni el nostre país”, ha argumentat el també màxim responsable del departament de Justícia des del faristol del Senat.
El polèmic punt que pot lapidar l’amnistia
Però, al cap i a la fi, no eren totes les qüestions socials les que més feien arrufar el nas de Junts. Els independentistes denunciaven que algunes d’aquestes qüestions envaeixen competències de la Generalitat, sí, però el més preocupant era un punt que apareix en un dels tres decrets: modifica la llei d'enjudiciament civil d’una manera que permet a la justícia espanyola deixar en standby l’amnistia fins que el TJUE no es pronunciï sobre les qüestions prejudicials que se li plantegin. Això podria malmetre la norma, ja que un pronunciament provinent d’Europa podria trigar, tranquil·lament, fins a dos anys.
Els tres decrets llei que es votaven aquest dimecres eren els següents: un per la reforma del subsidi de desocupació, un altre sobre la pròrroga de mesures anticrisi; i un de tipus ‘òmnibus’ que inclou aspectes relacionats amb la Funció Pública, el Mecenatge o la Justícia. És en aquest darrer on apareix el polèmic punt sobre l’amnistia.
Cop de porta a “coercir” empreses amb sancions
Paral·lelament, el govern espanyol també s’ha encarregat durant la jornada d’aquest dimecres de donar un bon cop de porta a l’última proposta que ha fet Junts per Catalunya. Per molt que els independentistes ho hagin volgut desvincular de l’aprovació dels tres decrets llei, han exigit sancions per aquelles empreses que van abandonar Catalunya a causa del Procés i no tornin al país. “Estem per trobar un model en positiu, mai des de la coerció”, ha manifestat aquest dimecres el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu. Ha reivindicat, ara bé, que el retorn d’empreses forma part de “l’agenda del retrobament” de la Moncloa.