El secretari general de Junts, Jordi Sànchez (Barcelona, 1964), no amaga la satisfacció per l’acord que ha tancat el seu partit amb ERC per fer possible la investidura del republicà Pere Aragonès. Per Sànchez, que ha hagut de mantenir les negociacions des de la presó de Lledoners, aquest acord és "la primera gran victòria" aconseguida dins de Catalunya per l'independentisme davant la repressió de l'Estat. "Hem estat capaços de superar els efectes de la repressió per continuar apostant per buscar una estratègia compartida", assegura després de mesos de tenses converses i d'un cap de setmana maratonià de negociacions amb Aragonès per tancar el pacte.
Foto: Sergi Alcàzar
Què és el que ha desencallat l’acord?
Jo crec que al final la responsabilitat d’ERC i de Junts de no malbaratar el 52% de vots del 14-F. Si algú estava jugant a mantenir posicions o a intentar guanyar força ha entès que no era la millor manera de posar en valor el mandat de les urnes. Per tant, el que ha desencadenat l’acord és el sentit de la responsabilitat, el sentit comú i el dictat de les urnes.
I el temor d’una repetició electoral?
Nosaltres mai hem especulat amb la possibilitat de repetició electoral. La prova és que fem una consulta als afiliats on els demanem si estan d’acord amb validar l’acord a què hem arribat i, en cas contrari, no ens plantegem eleccions, sinó donar suport a Pere Aragonès perquè assumeixi la presidència en un govern en minoria.
Doncs, insisteixo, què impedia abans que hi hagués l’acord?
Sempre, en una negociació, hi ha molts factors que juguen. Entenc que és legítim per part de la ciutadania voler saber per què ara tenim un acord i fa quatre setmanes no, però en una negociació tothom ha de tenir la certesa que no perd coses essencials, la seguretat que el qui té al davant no l’està enganyant, i aquest és un procés que es fa amb el temps. Encara que sembli estrany, era un recorregut inevitable.
Han hagut de tancar-se vostè i Aragonès per fer-lo. Era un problema dels equips de negociadors?
En absolut. Però el mandat de l’executiva de Junts dissabte de la setmana passada, dues hores després que Aragonès anunciés que reorientaven la seva estratègia negociadora, va ser molt clar: em van demanar per unanimitat que assumís la negociació i intentés tancar-la. Hem estat en contacte permanent amb Pere Aragonès, i amb unes dinàmiques que han permès que diumenge a dos quarts de set de la tarda tanquéssim el preacord.
Hem estat capaços de superar els efectes de la repressió per buscar una estratègia compartida
Aquests darrers dies, a més, des d’ERC se li han reclamat els vots que va declarar que Junts facilitaria de franc per a la investidura si no hi havia acord. Va ser un error expressar aquell compromís?
No. Però allò eren unes declaracions el 4 d’abril. El que no és admissible és que a començament de maig, quan tenim escrit i tancat un 90% de l’acord amb ERC, es pretengui per part d’algunes persones renunciar a aquest acord per anar a una investidura de govern en solitari i en minoria. La nostra voluntat era acabar de tancar aquell acord, on, efectivament, hi havia alguns elements que calia concretar. Jo crec que eren més qüestions de confiança.
I ja han superat aquestes qüestions de confiança?
És obvi que un dels problemes que hem tingut aquesta última legislatura ha estat una desconfiança a partir d’un cúmul d’actuacions i de mirades estratègiques que no són coincidents en la seva totalitat. Això ha provocat moltes tensions aquests últims tres anys. Per descomptat, la repressió hi ha contribuït enormement i aquest govern, aquest acord de legislatura, és la primera gran victòria a l’interior per demostrar que la repressió no ens ha vençut, que hem estat capaços de superar els efectes de la repressió per continuar apostant per buscar una estratègia compartida.
Foto: Sergi Alcàzar
Per què?
Perquè com l’electorat ha decidit, ningú té una majoria absoluta. Hem de ser tots plegats intel·ligents i preparar aquesta confrontació democràtica que sabem que arribarà. L’acord de govern s’insereix en aquesta lògica. L’independentisme només té futur si té capacitat de construir una estratègia compartida. I el que hem fet ha estat donar-nos una oportunitat de tornar a preparar aquesta estratègia compartida com la vam preparar el 2017.
L’independentisme només té futur si té capacitat de construir una estratègia compartida
Des de Junts havien situat la coordinació estratègica com un element clau, ha quedat prou definit en l’acord?
La concreció d’aquest espai estratègic és molt clara. Es parla de les funcions, responsabilitats, grups de treball que hi haurà... Hi ha clarament una voluntat posada en un paper, que compartim totes les formacions independentistes, per afirmar i comprometre’ns en què hem de treballar coordinadament per buscar un consens i a partir del consens ser capaços de fixar una direcció de l’independentisme polític i social en aquest país.
I com queda el Consell per la República?
El Consell per la República és una institució que mai no ha pretès ni tutelar el govern de la Generalitat ni el futur president ni tan sols dictaminar una estratègia que havíem de seguir totes les formacions polítiques. És una institució que aglutina ja una part important de l’independentisme i que el que planteja és la necessitat de preparar les actuacions per a una realitat que molts compartim, que és que l’Estat espanyol només negociarà si davant té un independentisme reforçat i amb voluntat d’assumir una confrontació democràtica.
L'acord és un reconeixement a les diverses estratègies sabent que totes tenen limitacions, la de la confrontació i la del diàleg
Junts havia dit des del primer moment que calia un espai de coordinació per evitar els conflictes de l’anterior legislatura. Tal com ha quedat, és el que vostès plantejaven?
Segur que no és el document òptim per nosaltres, el que faríem si tinguéssim 68 diputats, igual com tampoc és el que faria ERC. Però és un acord suficientment clar, generós per les dues parts, per continuar avançant sense que ningú perdi la seva identitat ni plantegi renúncies. És un reconeixement a les diverses estratègies sabent que totes les estratègies tenen limitacions. En té la de la confrontació i també la del diàleg. I per tant, el que hem de fer és veure com ens reforcem.
Foto: Sergi Alcàzar
L'hi pregunto perquè Quim Torra ha criticat a través de Twitter l’acord estratègic, dient que sense estratègia és difícil governar...
Entenc que ell digui, després de la seva experiència al Govern, que sense estratègia és difícil governar. Ho entenc perfectament. Però quan conegui el document de l’acord, veurà que hi ha una voluntat de detallar com ens hem de coordinar i treballar plegats. Perquè ningú, ni partits ni entitats, podrem per separat imposar la nostra estratègia. Primer perquè cadascú té la força que té i després perquè ningú té la veritat sobre l’estratègia. Hi haurà un moment en què l’independentisme, si vol avançar, haurà de fer un aturem-nos i tornem a plantejar un embat de valent a l’Estat, perquè l’estat espanyol no té fins ara cap voluntat explícita de trobar un acord amb l’independentisme per resoldre el conflicte polític.
Hi haurà un moment en què l’independentisme, si vol avançar, haurà de tornar a plantejar un embat a l’Estat
De moment, però, vostès donen l’aval a la mesa de diàleg, que és l’aposta d’ERC...
Junts no espera gran cosa d’aquesta oferta de diàleg. Tenim un escepticisme notori perquè veiem com ha actuat Pedro Sánchez i el govern espanyol. No ens portem a engany. Sabem que l’estat espanyol pot estar fent perdre el temps i dividint l’independentisme amb la seva suposada voluntat de diàleg, però també diem amb la mateixa claredat que en la mesura que aquesta és una aposta d’ERC, hi serem amb lleialtat, perquè així ho hem decidit, perquè, per la unitat estratègica, nosaltres hi apostarem. Ara bé, això acotat en el temps, amb indicadors, amb una avaluació, amb una transparència que ens permeti que en un any i mig, dos anys...
No es concreta en l'acord el termini de temps?
No, perquè ja hi ha un document signat per ERC i la CUP que ja hi fixa un termini. Dos anys vol dir la meitat de la legislatura, és un temps prudencial.
A partir d’aquell moment què farà l’independentisme? Serà quan intervé l’espai de coordinació?
Precisament l’espai de coordinació ha de fer l’anàlisi i la preparació per veure en quin moment i què és el que hem de fer si la via del diàleg i la negociació no dona fruits.
I a aquest equip de coordinació ja se li donen pautes sobre per on ha d’anar la resposta?
Hi ha propostes, la mateixa CUP defensa un referèndum.
L'Estat no ens regalarà l'exercici del dret a l'autodeterminació. Només el guanyarem si som capaços d'arrencar-l'hi
Però en l'acord hi ha una proposta?
No, perquè precisament creiem que no és honest intentar buscar una resposta en tres mesos quan portem tres anys sense haver coincidit. I cal ser realistes. No tenim una fórmula màgica per a l’independentisme, ningú la té. Però sí que tenim una determinació i una convicció. La determinació és que no ens aturarem i la convicció és que no ens regalaran res. L’Estat no ens regalarà l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per tant, només guanyarem l’exercici del dret a l’autodeterminació si som capaços d’arrencar a l’Estat aquest dret. Mentrestant, i de manera molt transparent, amb poca certesa d’èxit però amb lleialtat, agafarem la paraula de la negociació que el senyor Pedro Sánchez ha dit. Que sigui ell que es retrati. D’aquí a dos anys la sorpresa meva seria que l’estat espanyol hagués acceptat acordar el tema de l’autodeterminació de Catalunya.
Foto: Sergi Alcàzar
Aquest acord de govern que han tancat Junts i ERC no agradarà a Madrid?
No ho sé. El que m’interessa és que agradi a Catalunya. El que ha de fer veure a Madrid és que l’independentisme a Catalunya segueix viu i que la gent de Junts, que molts volen eliminar del mapa, perquè representa una imatge de l’independentisme que no és complaent amb determinades actuacions de l’Estat, està forta i està determinada, i disposada a buscar complicitats amb la resta de l’independentisme perquè això és el que ens fa forts. Aquest acord no agradarà a Madrid perquè trenca la teoria instal·lada pel senyor Aznar que abans ens trencarem nosaltres que es trencarà Espanya. Doncs hem demostrat per enèsima vegada que no ens trenquem, que treballarem junts per guanyar la independència del nostre país.
El que han de fer veure a Madrid és que l’independentisme a Catalunya segueix viu
Com va valorar diumenge Carles Puigdemont l’acord?
El president Puigdemont, per voluntat pròpia, des del 14 de febrer va manifestar que no volia estar en el marc de les converses perquè no volia que l'utilitzessin ni per justificar ni per criticar les decisions que Junts pogués prendre. Malgrat tot el que s’ha dit, no ha participat en cap reunió, ni en l’elaboració de cap document. El mateix Aragonès sap, perquè en les dues o tres converses que han mantingut l'hi ha manifestat, que en aquests moments el seu paper no és participar en les negociacions i assumeix el que l’executiva de Junts acordi.
Puigdemont té un paper fonamental de referència, de preservar el llegat de l'1-O. No interferirà en el Govern
I quin paper ha de tenir Puigdemont?
Carles Puigdemont tindrà el paper que ell vulgui tenir. És el president de Junts i mai ha volgut entrar en les qüestions executives del partit. Ell té un paper fonamental de referència, de preservar el llegat de l’1-O. S’ha dedicat a treballar en la preparació dels escenaris que podem tenir en el futur a través del Consell per la República. Té un paper imprescindible en la projecció internacional i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol. Ell no interferirà en res del futur govern de Catalunya ni en la propera legislatura. I això Aragonès també ho sap de fa moltes setmanes. Que ningú dubti que serà lleial i al servei del govern de Catalunya, com no pot ser d’altra manera en qualsevol president de la Generalitat.
He exercit de secretari general. Era imprescindible fer-ho així. Entenc els nervis d'alguns. No em sento qüestionat
Hi ha hagut veus crítiques dins de Junts amb la forma com s’ha portat la negociació. S’ha sentit qüestionat?
No especialment. És normal que hi hagi veus, que tothom opini. Són veus que han aparegut en alguns mitjans i les puc entendre. Soc conscient que he assumit un paper d’intentar portar una direcció molt determinada en aquestes negociacions. He exercit de secretari general. Crec que era imprescindible fer-ho així, en una organització jove, que ha nascut en plena pandèmia, sense una estructura encara ben articulada, i que per tant hi pot haver algunes veus que els hagués agradat un altre tipus de participació potser més assembleària. En qualsevol cas, la unanimitat que hi ha hagut a l’executiva d'avui [dilluns] és un exemple i les principals decisions que s’han pres al voltant de la negociació política s’han pres sota el criteri de la unanimitat. Entenc perfectament els nervis d’alguns, crec que passa a totes les formacions polítiques. No em sento qüestionat. És veritat que he demanat actuar en totes les converses fora de focus. Això ha generat que hi hagués només un relat, el d’ERC, i que donés la sensació que érem els culpables de tot. Al final, els fets avalen que Junts no només no ha estat el problema, sinó que ha estat la solució que l’independentisme avanci unit.
També hi ha hagut aquest dilluns un debat intens a l’executiva. Se sent recolzat?
Sí. Entenc que hi ha opinions i és raonable. En un acord és impossible obtenir el 100% dels objectius. Jo mateix soc crític amb l’acord. A mi em dol molt haver perdut Cultura. Però és obvi que en una negociació no ho pots aconseguir tot. Negociar és l’art de cedir i tenir unes prioritats. Jo estic molt content perquè hem aconseguit no només un acord estratègic, sinó un repartiment de conselleries que satisfan les aspiracions que teníem. Crec que ens podem sentir per un costat satisfets, però per l’altre enormement responsables. Junts assumirà al voltant de 16.000 milions als pressupostos de la Generalitat.
No vull anticipar ni noms de persones ni on ubicarem la vicepresidència
La persona que assumeixi la conselleria d'Economia tindrà també la vicepresidència?
Aquesta és una decisió que prendrem en breu. No vull anticipar ni noms de persones ni on ubicarem la vicepresidència. És evident que a Junts li correspon la vicepresidència i proposarem al president Aragonès la vicepresidència en la conselleria que considerem més oportuna.
I la coordinació amb Madrid?
Hem volgut de manera molt clara des del primer moment que en el cas de Madrid sigui el govern de Catalunya qui tingui un paper també de coordinació amb els grups parlamentaris. Perquè moltes de les qüestions que s’aborden en el dia a dia al Congrés i el Senat afecten la governabilitat de Catalunya. Per tant, creiem que és bo, com queda recollit, que el mateix president de la Generalitat impulsi un espai de coordinació amb les formacions polítiques que tenen representació a Madrid.
Oriol Junqueras quin paper ha tingut en aquestes converses?
És el president d’ERC i suposo que dins de l’espai d’ERC haurà estat determinant. Si es refereix a Oriol Junqueras intern a Lledoners i Jordi Sànchez intern de Lledoners que compartim taula, pati i moltes hores al centre penitenciari, no hem tingut una relació específica perquè ell no ha volgut jugar públicament ni privadament un paper en les negociacions. Més enllà de la participació en dues reunions que vam celebrar a Lledoners no hi ha tingut un paper. Cosa que jo respecto.
Està satisfet de l’acord?
Sí. No és l’acord de la meva vida. Ningú pot estar content d’aquest acord amb plenitud. Tampoc, segur, ERC, i això és la millor garantia que és un bon acord. Hem arribat a un acord possible, que ens respectem, ens reconeixem en les diferències però també ens reconeixem en la necessitat d’avançar conjuntament. En aquest sentit és bo i sòlid i ens permetrà avançar amb una fortalesa que no hem tingut els darrers temps.
A la imatge principal, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, durant l'entrevista a la seu del partit / Sergi Alcàzar