Pedro Sánchez ha tret pit dels recursos que el seu govern està posant i posarà a disposició de l'executiu de Carlos Mazón, aquests 5.000 nous efectius militars i altres 5.000 membres dels cossos de seguretat de l’Estat, Policies Nacionals i Guàrdies Civils, després de la petició del president valencià. El president espanyol ha deixat entreveure que el govern fa el que Mazón li demana -“si necessita més recursos que els demani”- però també ha reconegut que la resposta que arriba de les administracions, tant la del País Valencià com la del Govern central, “no és suficient, ho sé”, ha reblat. Sánchez reconeix que "es poden fer les coses millor" que “s’ha de millorar i donar-ho tot”, i ha fet una crida a la unitat i a no perdre esforços en disputes i divisions polítiques. “Ja hi haurà temps de parlar de negligències, de depurar responsabilitats, ara cal estar junts, units” per fer front al que el president espanyol ha qualificat de “situació tràgica, dramàtica” que ha deixat “la inundació més greu que ha viscut el nostre continent”.
🔴 Última hora de la DANA a València, DIRECTE | El total de morts s'eleva a 211
En joc, vides i prestigi
Sánchez, que ha comparegut al Palau de la Moncloa després de presidir la reunió del comitè de crisi i després de parlar per telèfon amb Mazón, ha insistit que les disputes polítiques no porten enlloc i no ajuden. “Cal deixar les diferències a un costat, i actuar com un país unit davant l’adversitat perquè en joc estan moltes vides i el prestigi del país”, ha afirmat el president de l’executiu espanyol, que ha insistit a dir que ara és hora sumar esforços. Per això, el govern espanyol i el del popular Mazón al País Valencià no poden competir, sinó que han de treballar plegats. El president assumeix que és el govern de la Generalitat Valenciana qui ha de liderar, perquè és qui coneix millor el territori. “No es tracta de reemplaçar a la Generalitat, sinó de donar-li suport. El Govern central està llest per ajudar”. "Si requereix més efectius, finançament i assessorament tècnic, només ho ha de demanar i li'ls subministrarem immediatament".
El PP acusa de "mirar cap a un altre costat"
El PP, però, no està disposat a donar treva a Sánchez ni tan sols en un moment com el que viu el País Valencià, governat per un president del seu partit, que és molt criticat i qüestionat per la gestió que està fent de la crisi. El principal partit de l’oposició segueix responsabilitzant al govern de Sánchez. Aquest dissabte l'han retret que no hagi declarat l’emergència nacional el dimarts i que hauria d’haver alertat a la població. El PP considera que la DANA és una "una emergència d'interès nacional" i així l'hauria d'haver declarat el Govern "el vespre del dimarts 29 d'octubre", assumint la seva part de responsabilitat en les accions preventives i d'alerta a la població. A més, recalca que"no hi ha un límit temporal per a la declaració d'Emergència d'Interès Nacional", i per això afirma que "el Govern d'Espanya és a temps d'assumir la seva responsabilitat, encara que sigui amb retard".
En una nota informativa, el PP afirma que "el Govern d'Espanya no pot mirar cap a una altra banda i no assumir la seva part de responsabilitat tant en les accions preventives i d'alerta a la població, com en les primeres hores de l'emergència i en les accions de recuperació que es faran", assegura el PP, que assenyala que l'Executiu "disposa de la informació i la capacitat amb els seus mitjans de seguiment per valorar la gravetat dels riscos" a tot el territori.
En la nota informativa, a la que ha tingut accés Europa Press, el PP recorda el marc normatiu davant aquesta catàstrofe, començant per "la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil” (SNPC); el Reial decret 524/2023, de 20 de juny, pel qual s'aprova la Norma Bàsica Protecció Civil" que regula les bases per a "la millora de la coordinació i eficàcia de les actuacions de les diferents administracions públiques"; o la resolució del Ministeri d'Interior de 16 de desembre del 2020, de la Sotssecretaria, que recull el Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil (PLEGEM).
Emergències anteriors
Tot seguit, el partit popular repassa les "grans emergències" des de la Llei de Sistema Nacional de Protecció Civil (SNPC) de 2015 (al marge de la pandèmia que va ser considerada emergència sanitària), com l'erupció volcànica de La Palma el setembre de 2021, la borrasca Filomena el gener de 2021, que va afectar diverses comunitats; i incendis forestals com el de Losacio (Zamora) el juny de 2022. També recorda inundacions, com les crescudes de l'Ebre el 2018, 2021 i 2024, i les inundacions a Cantàbria el 2019, van deixar abundants danys materials, però no es van haver de lamentar víctimes mortals en cap d'elles. A més, afegeix que "el 2018, a la localitat de Sant Llorenç (Mallorca) hi va haver tretze morts"; "el 2019 una DANA que va afectar principalment les províncies d'Alacant i Múrcia va provocar set morts"; i el 2023 "una DANA va provocar 6 morts a Madrid i Toledo". En cap d'aquestes emergències, prossegueix el PP, "es va tenir des del primer moment la percepció tan clara com la de dimarts 29 d'octubre passat de l'enorme magnitud de la catàstrofe", ja que, segons destaca, les imatges "no hi havia dubte que les conseqüències serien tràgiques".