Si al carrer Gènova hi havia festa grossa a càrrec de DJ Pulpo quan encara no havien tancat els col·legis electorals, els quarters generals de l'esquerra madrilenya eren tot un funeral. Tots, sense excepció. Acostumats a nits electorals amb una mica de color per a les seves cròniques, els periodistes només van poder veure cares llargues i candidats amagats. El tsunami Ayuso els acabava de passar per sobre. Havien tractat de ridiculitzar el seu fenomen, però el populisme de canyes, toros i ex va obtenir més vots que els tres partits progressistes junts. Si no fas un debat, el de les restriccions i la crisi, te'l fan. I el resultat ha estat el que ha estat: una Isabel Díaz Ayuso reforçadíssima, més encara del que pensaven, i l'extrema dreta amb la batuta. Totes les coordenades s'han vist capgirades en una sola nit electoral.

Han fallat moltes coses, no només les enquestes del CIS de Tezanos. Començant per l'eslògan d'Unidas Podemos: "Que parli la majoria". La majoria ha parlat, amb una participació monumental, i el resultat no ha estat l'esperat: tot el mapa de la regió s'ha pintat de blau, excepte dos petits municipis. Els tradicionals municipis i districtes rojos del sud i l'est també s'han passat al blau. A Leganés, Ayuso va fer un 35,8%; a Usera, un 34,5%, i a Villa de Vallecas, un 34,4%. Per posar només uns exemples. Pablo Iglesias va intentar un punt d'inflexió, visibilitzant amb llums i taquígrafs l'amenaça del feixisme. Però de res no van servir les cartes amenaçadores, les bales de diferents calibres o les navalles ensangonades. Reflexió profunda a l'esquerra sobre què ha sortit malament, què ha fallat.

Primera conseqüència immediata: Pablo Iglesias millora resultats però baixa del cel a l'infern en un parell de mesos. Passa de ser el flamant vicepresident segon del govern espanyol a deixar tots els seus càrrecs i la política. Deixa pas a millors lideratges, Yolanda Díaz, per no ser un obstacle. Un gest inèdit: de moment, Iglesias ha estat l'única que ha assumit les seves responsabilitats. En canvi, ni rastre de Pedro Sánchez, que demà reuneix la federal. El PSOE ha patit una desfeta monumental, el seu pitjor resultat històric a la Comunitat de Madrid. Tant que Més Madrid li ha fet un agredolç sorpasso. Ironies de la política, el somni humit d'Iglesias l'aconsegueix Íñigo Errejón (i abans el BNG a Galícia). El candidat Ángel Gabilondo s'ha resistit a cedir la cadira, tot i que alguns dirigents socialistes li ensenyen amablement la sortida a través de filtracions a mitjans de comunicació. Durant l'exeuctiva regional, el president de PSM li ha demanat que s'aparti com a portaveu. S'ha acabat acordant una "transició ordenada".

Segona conseqüència: La Moncloa es converteix en búnquer i refugi de les esquerres davant del tsunami Ayuso. S'havia especulat molt a la capital espanyola amb un hipotètic avançament de les eleccions generals per part de Sánchez aquesta tardor. Aquesta carta deixa de ser una possibilitat per al president espanyol, veient l'escenari d'extrema imprevisibilitat. Iván Redondo ja ha fallat massa jugades mestres aquesta temporada. Aquest mateix dimecres, la vicepresidenta Carmen Calvo ha estat l'única que ha obert boca. I ho ha fet per a garantir que hi ha legislatura per davant. Les coordenades han canviat: el que abans-d'ahir era a la DAFO una oportunitat avui és una amenaça. 

Ara les esquerres tenen un salvavides a mà: ho fien tot als fons europeus per poder salvar els mobles a les pròximes eleccions generals, quan hagin de ser. En total, 140.000 milions d'euros, que Sánchez i Yolanda Díaz tractaran d'invertir en recuperació econòmica, en recuperació del mercat de treball i, també, en recuperació de les expectatives electorals. La vicepresidenta econòmica Nadia Calviño confia i espera que el primer desemborsament semestral (16.000 milions d'euros) arribi en el segon semestre d'aquest mateix any. El desemborsament d'aquesta pluja de milions, això sí, anirà vinculat al compliment dels 330 objectius als quals s'ha compromès La Moncloa. Tot plegat no vol dir que deixi d'haver-hi travetes i fortes discussions dins el Consell de Ministres, però Díaz vol ser més discreta que Iglesias. Que en part és el que pot haver portat l'esquerra fins on l'ha portat.

La majoria de la investidura

Un altre element que allunya l'espantall de les generals anticipades és, també, la desfeta del Ciutadans d'Inés Arrimadas. Si ja es va estavellar a Catalunya, passant de primera força amb 36 diputats a penúltima amb 6, més sonora ha estat la patacada a Madrid, on directament han desaparegut. Això esvaeix la temptació centrista de Sánchez amb un partit en vies d'extinció. L'única alternativa real és la majoria d'independentistes, nacionalistes i sobiranistes. La resta han passat a ser somnis humits. I els partits catalans tenen moltes factures pendents de cobrar de quan Sánchez jugava a la geometria variable. Començant per la taula de diàleg i els presos polítics.

De fet, la carpeta dels indults comença a avançar després del 4-M, com estava previst. Avui mateix, el Tribunal Suprem ha donat cinc dies als condemnats per a presentar al·legacions al dret de gràcia. Després d'aquest tràmit, només faltarà que Manuel Marchena emeti el seu informe. D'aquí ja saltarà a la taula del Consell de Ministres. Serà la gran prova de foc de l'independentisme per veure si Sánchez té realment voluntat política de complir els seus compromisos o no. La pressió ambiental serà molt elevada, però mai no ha deixat de ser-ho quan es tracta de Catalunya.