El context per celebrar un aniversari de la Constitució espanyola no podia ser més advers per a l’Estat. Per començar, ni tan sols el seu pare fundador, el rei Joan Carles I, es troba a Espanya, sinó fugit als Emirats Àrabs. Però no només això. El govern espanyol s’ha vist abocat aquesta mateixa setmana a aprovar els pressupostos amb el fantasma ressuscitat de l’anti-Espanya. El castellà –que avui la ploma constitucionalista de Vargas Llosa qualifica de “llengua clandestina”– ha tornat a encendre la dreta i l’esquerra més jacobines. I la implicació d’EH Bildu a Madrid ha posat la cirereta. En una entrevista a El Periódico, Pedro Sánchez ha corregut a erigir-se en defensor de la Carta Magna. I el seu vicepresident Pablo Iglesias ha aprofitat la jornada per escriure un article a Público sobre “l’horitzó republicà”. No hi podien faltar més ingredients. Tampoc el soroll de sabres dels exmilitars que volen afusellar 26 milions d’espanyols.

El dia ha arrencat amb una informació d’El País: “El rei Joan Carles presenta una regularització fiscal”. L’escrit presentat a l’Agència Tributària, que fa referència a les targetes opaques, ha marcat el tradicional acte que se celebra al Congrés dels Diputats. Presidit per Pedro Sánchez i Meritxell Batet, hi han anat els principals poders de l’Estat tot de dirigents estatals i autonòmics dels grans partits espanyols. Com sempre, hi han faltat els partits independentistes. Però també Vox ha devaluat la seva presència perquè Santiago Abascal ha preferit contraprogramar un acte a Barcelona. El partit ultra també ha convocat una doble manifestació als afores del Congrés, que ha obligat a blindar-lo policialment. Tampoc no ha assistit la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas. Cada cop més absències en aquest acte.

Gairebé tots han tancat files amb el règim en descomposició i especialment amb la monarquia. Pedro Sánchez ha fet una breu declaració sense preguntes, que li ha servit per esquivar els conflictes oberts. El president espanyol ha dit que "són 42 anys de democràcia" i que "sobren les raons i els arguments per celebrar la seva fortalesa i la seva vigència". Ha recordat com l'estat d'alarma, previst en la Carta Magna, ha permès "donar una resposta eficaç" a la pandèmia. I ha celebrat l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, que "eleven a la màxima categoria l'ànima social de la Constitució". Res més que això.

Gairebé embolcallats en una rojigualda, Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso han defensat els “42 anys de convivència” que ha donat la Constitució. La presidenta madrilenya ha dit que el seu articulat “és més avançat” que algunes lleis que s’estan redactant avui. Ha estat preguntada per la notícia de l’emèrit i hi ha passat de puntetes. N’ha destacat la seva figura, que va fer que “els espanyols ens fonéssim en una abraçada”, però ha dit que no li “pertoca valorar” les informacions. També ha esquivat el xat d’exmilitars. Però ha comprat la tesi: “Hi ha membres del govern espanyol que volen derrocar aquesta Constitució”. Casado ha denunciat que “els enemics de la Constitució estan en la direcció de l’Estat”.

Curiosament, els mateixos termes que ha fet servir Iván Espinosa de los Monteros, portaveu de Vox al Congrés: "Avui enemics de la Constitució estan al govern i en el que anomenen la direcció de l'Estat". Ha avisat que és "un moment greu i delicat" perquè "volen acabar amb la monarquia parlamentària". Quan ha estat preguntat per la regularització fiscal de l'emèrit, ha dit "no tenir opinió" perquè "té dret a acollir-se a la normativa fiscal com la resta d'espanyols". Pel que fa a les cartes i xats d'exmilitars, ha compartit la "preocupació". Ha tret ferro que siguin exmilitars, "com podrien ser exforners o expaletes"-

En aquest context, l'única veu discrepant ha estat la d'Unidas Podemos. Pablo Echenique ha denunciat que la Constitució està "sota setge", però de Vox, que diu que els governs de Franco eren millors, i del PP, que bloqueja la renovació dels òrgans constitucionals. Pel que fa a la informació sobre Joan Carles I, ha assegurat que el que està fent és "confessar que ha defraudat" i que ho fa "perquè l'han enxampat". Gerardo Pisarello, dels comuns, ha reivindicat les seves "conviccions republicanes".

Batet defensa una Constitució “integradora”

Com a conseqüència de la pandèmia, l’acte s’ha hagut de celebrar a l’aire lliure, a la Carrera de San Jerónimo. Hi ha hagut presència de sanitaris convidats, i la presidenta Meritxell Batet els ha dedicat, en forma d’agraïment, la primera meitat del seu discurs. La segona part ha estat dedicada a defensar una “lectura integradora” de la Constitució espanyola, que dona espai per defensar projectes polítics “diferents i fins i tot oposats”.

"Una Constitució inclusiva demana una lectura honesta i oberta, una lectura també integradora, que no pretengui apropiar-se del text constitucional convertint-lo en bandera i patrimoni partidista", ha defensat la presidenta del Congrés dels Diputats. "La democràcia i la Constitució exigeixen acceptar l'altre i considerar els seus arguments, assumir els seus possibles avantatges, sotmetre a crítica les seves raons i, per descomptat, acceptar la seva plena i legítima participació en el nostre sistema polític i institucional", ha afegit.

Batet s'ha recordat de rei, però de Felip VI. Ha subratllat com fa unes poques setmanes "ens va convocar a un gran esforç col·lectiu d'entesa i concòrdia ".