Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. És un primer cap, que ja té substituta: Esperanza Casteleiro. Però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.
Paz Esteban ha estat el tallafocs. Amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials. Però també estava en el punt de mira del govern espanyol per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure diversos gigabytes de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, i d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
L'encarregada de comunicar la destitució públicament ha estat la ministra Margarita Robles, que justament s'hi havia resistit. Ha hagut de fer un joc d'equilibris, visiblement incòmode, i ha negat fins i tot la major, en resposta a un periodista: "Vostè parla de destitució; jo li diria substitució d'una funcionària del Centre per una altra funcionària del Centre". En aquest sentit, ha tingut elogis per a la decapitada Paz Esteban, ha evitat vincular-ho al cas Pegasus i ha relativitzat els fets, assegurant que "en aquest món vivim ciberatacs" i que "hi ha deficiències i errors a tot arreu", no només a Espanya. Ha reiterat el seu "orgull per tots els servidors públics" de l'Estat.
Però ni l'independentisme ni Unidas Podemos es donen per satisfets només amb el cap de la directora del CNI, malgrat que en les últimes hores ERC ha rebaixat la pressió sobre La Moncloa. "Si em pregunten si n'hi ha prou, jo els diria que no", ha dit la dirigent republicana Marta Viltalta. Tant independentistes com podemites han apuntat directament cap a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha arribat a justificar l'espionatge a l'independentisme en seu parlamentària, tant al ple com a la comissió. De la mateixa manera, exigeixen una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i la desclassificació de les autoritzacions judicials exhibides a la comissió de secrets oficials.
L'informe de Moncloa
Ja hi ha conclusions després d'analitzar tots els mòbils del Consell de Ministres. La llista de terminals infectats amb el software Pegasus puja finalment a tres: els del president Pedro Sánchez i els ministres Margarita Robles (Defensa), i Fernando Grande-Marlaska (Interior). També va haver-hi un intent d'infecció del terminal Luis Planas (Agricultura) en aquelles mateixes dates (juny 2021), però va ser fallit. No hi ha informació dels telèfons de ministres que ja han abandonat l'executiu central. Han posat l'informe del Centre Criptològic Nacional en mans de l'Audiència Nacional. Les mirades estan fixades en el Marroc, malgrat que La Moncloa s'abstingui de fer-ne comentaris.
Les infeccions van tenir lloc entre maig i juny del 2021 i la quantitat de dades extretes és molt elevada. La setmana passada ja es va comunicar que s'havien retirat 2,6 gigabytes i 130 megabytes de dades del telèfon del president del govern espanyol en dos accessos, i nou megabytes de la ministra de Defensa. En el cas del ministre de l'Interior, segons fonts de l'executiu central, se li van fer dues intrusions, robant-li 400 megabytes i 6,3 gigabytes, respectivament.
Què va dir Esteban a la comissió?
El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts coneixedores, aquesta és la versió que va donar la setmana la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban va rebaixar la llista a només 29 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Es troba molt lluny de l'informe de 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa Pegasus. I van quedar moltes incògnites en l'aire: qui va espiar la resta d'independentistes? I el president espanyol Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles? El PSOE i la dreta van sortir-ne aparentment satisfets; tot al contrari que l'independentisme.