El jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena obre la porta que l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també hagin comès un delicte de rebel·lió, que se sumaria al càrrec de sedició. Ho apunta el magistrat en la interlocutòria en què decideix mantenir-los a presó, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. Llarena afegeix que hi ha "diverses dades de la investigació" que vinculen una aportació dels quatre "directament vinculada amb l'exercici de la violència". També creu que el risc de reiteració delictiva "va expressament unida a les responsabilitats públiques a les quals aspiren". 

En una resposta a un argument de la defensa del president d'Òmnium, cita que el document 'Enfocats' recull una "definició estratègica del procediment a seguir per aconseguir la independència" en què emmarca la concentració del 20 de setembre, on "es va constatar la infiltració de nombrosos comportaments violents i agressius, que reflectien el violent germen que arriscava expandir-se" i que, "des del moment en què alguns van ser impulsats i capitanejats" per Cuixart, "mostren els indicis de responsabilitat que es neguen".

Llarena remarca que tots els investigats "reconeixen que encara mantenen" l'aspiració de la independència de Catalunya i detalla que 'Enfocats' inclou la necessitat de "perseverar en la seva determinació" en cas que el procés desemboqués en una intervenció per part de l'Estat, incloent un "pla d'actuació per a la desconnexió forçosa i garantir l'èxit d'una eventual via unilateral". 

En aquest sentit, recull que el document preveu una implicació "activa" de la ciutadania, i que "haurà d'incrementar-se el nivell de conflictivitat segons la resposta de l'Estat". Afegeix que es preveia impulsar gradualment "una àmplia mobilització social" i dissenyar una "estratègia de manipulació social que faciliti conduir de manera efectiva als diferents individus en funció del seu pensament".

"Es contemplava persistir en el conflicte fins que a l'Estat no li quedés més alternativa que l'autorització de la independència", argumenta el jutge, que afegeix que "els mateixos plans independentistes reflecteixen que el risc de permanència en el delicte existeix i que és apreciable en tots els investigats". Aquest "perill" de perseverar en el delicte, però, és "diferent en les diferents aportacions realitzades per cada partícip", motiu pel qual justifica que alguns es mantinguin a presó i altres puguin sortir pagant una fiança, "tot i que tots ells expressin la seva voluntat de conduir-se en el futur per la via legal".

"Explosió violenta"

Així, el jutge creu que tots els investigats ofereixen el mateix risc de reiteració delictiva, però considera que no es pot dir el mateix pel que fa a la "lesivitat" que això pugui provocar. Així, diferencia entre els membres de la Mesa i els consellers i els Jordis. I en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, sosté que les seves aportacions al delicte "estan directament vinculades a una "explosió violenta" que "en cas de reiterar-se no deixa marge de correcció o de satisfacció a qui es vegin afectades per ella". "I són diverses les dades de la investigació que vinculen una aportació d'aquests encausats directament vinculada amb l'exercici de la violència".

En la interlocutòria de 25 pàgines, el jutge utilitza en diverses ocasions el contingut del document 'Enfocats', requisat durant els escorcolls del 20 de setembre, i se centra més en el contingut d'aquest que en les declaracions fetes pels consellers destituïts i els 'Jordis' el passat divendres, més focalitzades en l'acatament de l'aplicació de l'article 155 i en l'aposta per la via del diàleg.

Llarena recull que 'Enfocats' situa Junqueras, Sànchez i Cuixart en un "comitè estratègic" i afegeix que "la seva capacitat de decidir sobre la idoneïtat i el moment en què era convenient desplegar cadascun dels comportaments del procés suposa dirigir les mobilitzacions que van posar en risc —o fins i tot van materialitzar— la violenta explosió social que vam contemplar, havent arribat aquests encausats a intervenir en la seva execució material". En el cas de Sànchez i Cuixart, per la mobilització del 20 de setembre al Departament d'Economia, i en el de Junqueras, per assistir a aquests "fets violents". 

Els Mossos "no van desplegar cap actuació"

A més, Llarena sosté que aquests "fets violents" es van propiciar "perquè les forces encarregades de l'ordre públic", en referència als Mossos d'Esquadra, "els van afavorir o no van desplegar cap actuació" per posar-hi fi. I recorda que la policia catalana estava en aquells moments sota la responsabilitat de Joaquim Forn com a conseller d'Interior.

El jutge enumera altres mobilitzacions en què hi havia aquesta "posició de domini", com ara un registre a Unipost, els "talls de carreteres", les "muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació fent en ocasions recular els cossos policials, tirant pedres als seus vehicles o forçant els agents a l'ús d'una força que hauria estat innecessària d'una altra manera". També fa referència als talls de vies de tren o als "setges" a hotels on estaven allotjats membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, amb "amenaces" als empresaris dels establiments.

Per aquests motius, el jutge conclou que hi ha la probabilitat que es reprodueixen "actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". "El perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonaran la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial de revaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten falses", afirma, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagin desaparegut efectivament, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real". 

Risc de fuga i de destrucció de proves 

En canvi, el jutge no considera que hi hagi risc de fuga per part dels investigats. D'una banda, situa l'aportació al delicte en un "pla de principalitat equivalent" al de Carme Forcadell, i de l'altra considera que tots ells tenen un "arrelament profund personal, laboral i social" a Catalunya.

Pel que fa al risc de destrucció de proves, Llarena tampoc el veu i, de fet, sosté que la Fiscalia no ha aportat res que sustenti que la documentació requisada per la policia espanyola als Mossos d'Esquadra en una incineradora de Sant Adrià de Besòs "pugui tenir cap relació amb els fets investigats" o que la seva destrucció "fos ordenada pels qui ja han estat destituïts de les seves funcions de comandament quan la documentació va ser intervinguda".