El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aterrat aquest diumenge a la cloenda del congrés del PSC per fer costat a l'inici de la cursa de Salvador Illa a la Generalitat. Sánchez, que s'ha presentat acompanyat de la vicepresidenta María Jesús Montero i els ministres Jordi Hereu i Pilar Alegria, ha garantit el seu suport des de l'Estat a una presidència de la Generalitat encapçalada pel PSC i ha assegurat que, enfront dels debat sobre ruptures o recentralitzacions, l'objectiu dels socialistes serà "desenvolupar quelcom que es diu autogovern". El líder socialista ha defensat l'amnistia malgrat la tensió política i "el fang" que ha provocat a la política espanyola. "Clar que paga la pena, val tota la pena per governar i servir a la majoria social del nostre país", ha defensat.

El PSC ha tancat aquest diumenge les tres jornades del seu conclave en què han exhibit muscle i unitat a les portes de les eleccions del 12 de maig. La seixantena de noms de l'executiva proposada per Illa s'han aprovat amb un 98% de suports dels 1020 delegats que han participat a la votació. Aquesta ha estat la tònica d'un congrés en què la presidència de Consell Nacional, que encapçalarà Meritxell Batet, s'ha aprovat amb el 99,2% dels vots.

L'amnistia: un instrument

"S’ha parlat molt sobre les mesures de gràcia, sobre els indults, la llei amnistia. Però no ens equivoquem són instruments, eines amb un objectiu clar, el de la normalització política i la convivència", ha assegurat Sánchez, subratllant que aquesta normalització és condició indispensable per avançar socialment. El líder socialista ha advertit que el temps no tot ho guareix, que quan José Luis Rodríguez Zapatero va deixar el govern el 2007, el temps va empitjorar la situació, i es va passar de les manifestacions conseqüència d'un "recurs injust" del PP contra l'Estatut, a "agreujar molt més" el panorama a Catalunya. "Nosaltres en canvi, del 2018 al 2024, sis anys, l'únic que hem fet és construir convivència i cohesió social", ha reblat.

El líder socialista ha subratllat que l'objectiu és avançar en polítiques socials i el mètode és el diàleg en el marc de la Constitució. "A vegades em diuen, val la pena tot aquest soroll, tot aquest fang en què la dreta està intentant convertir la política espanyola? Per descomptat, perquè no ens hem d’oblidar l’important", ha assegurat el president que tot seguit ha desplegat el llistat d'avenços aconseguits pel seu govern.

Segons el president espanyol, aquesta és la disjuntiva de les properes eleccions catalanes, "unir o dividir, avançar o resignar-se al declivi que pateix Catalunya des de fa anys per haver estat en altres coses". La conclusió d'aquests anys, a parer de Sánchez, és que "Catalunya no avançarà ni sola ni dividida, avançarà unida" i que això és el que proposa Salvador Illa, obrir un nou temps unint els catalans i unint-los amb els seus compatriotes espanyols.

Carregada contra Ayuso

El president espanyol ha dedicat també una referència a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, el company de la qual s'ha vist embolicat en un cas de frau electoral per factures falses. "Ja sabem, ho acabem veure a Madrid ara, el que significa pàtria per la dreta i la ultradreta. El seu patriotisme acaba a les seves butxaques. No hi ha res mes antipatriota que defraudar a hisenda. Menys lliçons de patriotisme i més complir amb la pàtria, pagant els impostos. El patriotisme és pagar impostos", ha retret el líder socialista que ha recordat que amb els impostos es paguen escoles i jubilacions.

Sánchez ha assegurat davant dels delegats reunits al Palau de Congressos de Barcelona que mai ha negat la complexitat de la legislatura, però alhora ha reivindicat que el partit socialista era l'únic capaç de governar aquesta complexitat, amb la reivindicació de la temprança davant del que ha descrit com l'intent groller de la dreta i la ultradreta d'empastifar la vida política". Ha aprofitat per carregar contra el model d'oposició del PP, a qui ha retret l'obstrucció i la polarització. "Al final, si ens parem a pensar, què proposa la ultradreta, un 155 permanent, i la dreta, guerra bruta, il·legalització dels partits. És a dir, l'estat d'excepció permanent, a Catalunya i a Espanya. Al final, el que demostren, a més d'una enorme frustració és que no accepten Espanya tal i com és. Plural en la política i diversa en el territorial", ha reblat.