“Pertànyer a Europa comporta privilegis com els fons Next Generation i també obligacions com homogeneïtzar el marc regulador dels 27 estats membre”. Així ha defensat aquest dimecres Pedro Sánchez reformar la llei d’intercanvi d’antecedents penals i permetre d’aquesta manera que 44 exmembres d’ETA se'n beneficiïn i s’escurcin les seves condemnes. Ho ha fet després que Alberto Núñez Feijóo hagi crispat un debat al Congrés sobre immigració traient la qüestió dels exmembres del grup armat. El president del govern espanyol ha criticat el líder del PP per haver recorregut a “alguns dels seus clàssics” i “els odis del passat” per desgastar el seu executiu: “Parlar de Bildu i ETA”. “No hi ha una rebaixa de condemnes, perquè el que s’ha fet és tenir en compte els anys que els presos ja han complert a l’estranger”, ha manifestat el líder socialista, a banda d’insistir que la reforma espanyola és una “transposició obligatòria” del dret comunitari.
El govern espanyol, però, continua sense valorar per què és positiu el fons d’aquesta reforma. Només un important parlamentari del PSOE es pronunciava aquest dimarts sobre el tema amb els micròfons apagats: “Abans les coses es feien per excepcionalitats; ara, sense ETA, cal corregir aquestes excepcionalitats”. Aquest dimecres Pedro Sánchez no ha repetit les trampes que va fer aquest dimarts Pilar Alegría per justificar la reforma: la portaveu del govern espanyol va defensar que el 2014 el govern de Mariano Rajoy va impulsar una norma calcada a la que ara mateix es troba en tramitació a les Corts espanyoles. Sí però no. Perquè els populars van adonar-se més tard de les conseqüències de la llei i llavors van esmenar-la: van assegurar-se que els etarres no se’n podrien beneficiar. I va fer una segona trampa: va assegurar que la llei va rebre l’aval del Consell d’Estat. Sí però no. Perquè aquest aval va arribar abans que Sumar inclogués les esmenes que beneficien la quarantena d’exmembres d’ETA.
Aquest dimecres, Pedro Sánchez ha denunciat la “incompetència” d’Alberto Núñez Feijóo i el seu grup parlamentari, perquè “la norma ha estat en tramitació parlamentària durant set mesos i el termini d’esmenes s’ha prorrogat fins a onze vegades”. Així, el president del govern espanyol ha acusat el seu principal adversari de ser un “hipòcrita”.
Feijóo: “Per a vostè, dignitat són presos per pressupostos”
Malgrat que Pedro Sánchez ha comparegut al Congrés a petició del PP per parlar de les mesures per “afrontar l’emergència migratòria”, Alberto Núñez Feijóo ha dedicat bona part del seu temps a parlar d’ETA. El PP fa més crua la seva ofensiva contra el govern espanyol i torna a reclamar que es retiri la llei que podria beneficiar presos de la banda armada. Si no ho fa, la Moncloa podrà “gaudir d’aquesta victòria miserable” i “es quedarà per sempre amb l’aplaudiment d’Otegi i de Txapote”, ha afirmat el líder dels populars des de la tribuna. “Per a vostè, dignitat són presos per pressupostos”, li ha etzibat a Sánchez.
Què implica la reforma de la llei?
A grans trets, la reforma de la llei implica tenir en compte els anys de condemna que els etarres han passat a França, i restar-ho del temps que han de passar en una presó espanyola. En altres paraules, Javier García Gaztelu —Txapote— podrà sortir de la presó el pròxim any i no el 2031; perquè se li “perdona” el temps que va passar engarjolat a França entre el 2001 i el 2007.
Anem a pams. L’any 2008, el Consell Europeu va prendre una decisió marc en què recomanava als estats membre prendre en consideració les condemnes que un reu havia complert en altres països del club continental, i considerar-les pròpies. El govern de Mariano Rajoy va obeir la Unió Europea i va aplicar-ho en la legislació espanyola. Però durant la tramitació del text es va adonar que això podria beneficiar etarres i va afegir una disposició addicional a la norma: “En cap cas es tindran en compte per l’aplicació d’aquesta llei les condemnes dictades per un Tribunal d’un estat membre de la Unió Europea amb anterioritat al 15 d’agost del 2010”.
Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat una reforma d’aquesta llei amb unes esmenes de Sumar que eliminen la disposició addicional del PP de Rajoy. No obstant això, l’any 2018 el TEDH va rebutjar que es produís una violació de l’article 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, i va avalar fixar condemnes de trenta anys (la màxima condemna que es podia fixar llavors) per a etarres que ja havien complert penes a França amb anterioritat.