El president Pedro Sánchez va arribar a defensar la supressió de la inviolabilitat del Rei. En una entrevista la passada tardor, el dirigent socialista defensava "obrir el debat per actualitzar la Constitució" i entre els aspectes a revisar hi situava la impunitat dels monarques: "No crec necessària aquesta condició per al cap de l'Estat". Però, la mateixa setmana que ha estat en boca de tothom, justament perquè ha impedit la investigació de la Fiscalia contra Joan Carles I, el govern l'ha tornat a aparcar. Així ho ha verbalitzat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha al·legat que no es donen les majories per a reformar la Carta Magna.
Com estava previst, Joan Carles I no farà front a cap responsabilitat penal. Aquest dimecres, després de dos anys d'indagacions, la Fiscalia del Tribunal Suprem acordava arxivar totes les investigacions iniciades al voltant dels tripijocs i possibles corrupteles del rei emèrit. Entre aquestes, les suposades comissions per l'AVE a La Meca. Els motius de l'arxivament eren diversos: des de la manca d'indicis o la prescripció fins a la protecció dels actes durant seu regnat per la figura de la inviolabilitat constitucional. Això sí, la Fiscalia sí que admetia irregularitats, com l'ocultació de diners a l'estranger no declarats a Hisenda. Però res de tot això no podia ser perseguit.
Preguntada justament aquest divendres, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Pilar Llop ha expressat "absolut respecte per la investigació i les opinions de la Fiscalia", tot remarcant que, com en qualsevol altra investigació, s'ha emmarcat "dins la seva autonomia i independència". Davant del topall que ha suposat i suposa la inviolabilitat del Rei, la ministra de Justícia ha recordat que és una qüestió regulada per la Constitució espanyola i que ara "no es donarien les majories per a abordar cap reforma que tingui a veure amb això". I debat tancat.
Durant els últims mesos, s'ha especulat amb un possible retorn del rei emèrit un cop s'arxivessin les investigacions de la Fiscalia. Tan bon punt va fer-se pública aquesta notícia, el despatx d'advocats que representa Joan Carles de Borbó va informar en un comunicat que "en els pròxims dies" traslladarà el contingut dels dos decrets al seu client. Es farà "ressò de les decisions que pugui prendre Joan Carles" i les comunicarà "oportunament". Mentrestant, des de La Moncloa guarden el més absolut silenci sobre aquest extrem.
Missatge a Feijóo
Justament la pregunta sobre Joan Carles I li ha servit a Llop per a recordar que el govern espanyol "compleix la Constitució" i que el principal partit de l'oposició ha de fer el mateix, amb la renovació dels òrgans constitucionals que tenen el mandat caducat. En aquest sentit, s'ha dirigit a qui podria ser el pròxim líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, candidat de consens al congrés de l'1 i 2 d'abril a Sevilla. "Estem expectants, s'ha obert un nou escenari", ha defensat la titular de Justícia, que ha subratllat com el dirigent gallec ha parlat de sentit d'Estat. "Espero que aquest sentit d'Estat el demostri en una primera acció: la renovació del Consell General del Poder Judicial, que és una qüestió d'Estat", ha reclamat Llop. I ha demanat un "segon gest", que "posi el cordó democràtic a l'extrema dreta, a Vox", que "és el que s'espera d'un partit d'Estat".