El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha pronunciat aquest divendres per primera vegada la paraula amnistia, responent a preguntes dels periodistes en la roda de premsa final de la cimera de líders europeus a Granada. Preguntat sobre quina és la seva opinió sobre la proposta de Sumar que ElNacional.cat ha avançat aquest divendres, Sánchez ha dit que "no és la proposta ni la posició" del PSOE, tot i que malgrat tot ha admès que és una de les fórmules plantejades que pot servir per "intentar superar" les conseqüències judicials de l'1-O: "Coneixem la proposta de Sumar, com coneixem la proposta d'altres partits amb relació a l'amnistia, que no deixa de ser una forma de tractar de superar les conseqüències judicials de la situació que va viure Espanya el 2017, una de les pitjors crisis territorials de la democràcia. També vull dir que no és la proposta del PSOE, no és la nostra posició".
Sánchez ha manifestat que després de rebre l’encàrrec del rei Felip VI per intentar formar govern farà “una investidura real” parlant amb els diferents grups parlamentaris, però no ha volgut avançar declaracions sobre acords futuribles perquè, ha remarcat, ara per ara no n’hi ha cap. “Entenc que hi hagi mitjans interessats, però no puc anticipar un acord fins que aquest no es produeixi, estem en plena negociació”, ha defensat.
Sánchez: "No hi haurà acord fins que tot estigui acordat"
L’única certesa que el cap de l’executiu espanyol és capaç de traslladar ara per ara és que quan es produeixi l’acord serà “absolutament transparent i públic: l’objectiu és ben senzill, el que hem fet aquests cinc anys de polítiques de progrés i per la convivència en el marc de la Constitució”. En aquest sentit, ha reiterat que “no hi haurà acord fins que tot estigui acordat i res estarà acordat fins que tot estigui acordat”.
Pedro Sánchez s’ha mostrat comprensiu amb la voluntat de la premsa de conèixer nous detalls sobre les negociacions que hi pugui haver amb relació a l’amnistia i l’independentisme i ha volgut deixar clar que qualsevol pas endavant que es faci en aquest terreny s’executarà amb plena “normalitat democràtica”. Ara per ara, ha dit, el seu objectiu és formar govern per donar forma al mandat de les urnes, tenint en compte els resultats de les eleccions generals del 28 de juliol passat.
Quina és la proposta de Sumar?
De l’1 de gener del 2013 a l’actualitat. És el perímetre que proposa Sumar per a una llei d’amnistia que exoneri les “accions” dutes a terme amb motiu del procés. Això no només inclouria, doncs, la configuració i celebració del referèndum de l’1-O del 2017. La formació de Yolanda Díaz també proposa exonerar la consulta del 9-N del 2014. I també quedarien exempts de cap culpa els que van participar en la batalla d’Urquinaona, perquè el text proposa perdonar tota aquella gent que va protestar en decisions preses pel govern o la justícia espanyola en motiu del Procés; és a dir, les protestes postsentència.
Sumar proposa, segons el document que ha publicat en exclusiva ElNacional.cat i ha estat avançat per El Periódico, emparar en la mesura de gràcia “totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals o administratives que haguessin tingut lloc entre l’1 de gener del 2013 i el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei”. El text defensa, també, la bidireccionalitat de la llei. És a dir, que els policies espanyols i guàrdies civils processats per haver apallissat catalans durant la celebració del referèndum de l’1-O també quedarien emparats per aquesta amnistia. Però afegeix un matís, deixa fora de l’amnistia les actuacions de policies “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortura i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals de l’autoritat o funcionari públic”.
Reunions amb ERC i Junts la setmana que ve
Sánchez es reunirà dimecres vinent amb representants d'ERC i divendres amb membres de Junts per Catalunya en el marc de les negociacions per aconseguir suports per a la seva investidura. Les dues trobades formen part de la ronda de contactes que Sánchez està fent amb els diferents grups parlamentaris després que Felip VI li fes l'encàrrec d'intentar formar govern, un cop fallida la investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.