El govern espanyol té el convenciment que l’actual redactat de la llei d’amnistia ja protegeix la totalitat de l’independentisme. I que fracassaran els moviments d’alguns jutges per caçar Carles Puigdemont i Marta Rovira a través d’acusacions de traïció o de terrorisme a Tsunami Democràtic i CDR. El mateix Pedro Sánchez ho assenyalava aquest dijous des de Brussel·les, i empenyia Junts per Catalunya a fer un acte de fe amb els jutges, confiat que la justícia espanyola amnistiarà “tots els independentistes” quan acabin processos d’instrucció com els de Manuel García-Castellón o Joaquín Aguirre. PSOE i Junts estan condemnats a entendre’s. Costa, de moment. I això fa perillar l’estabilitat del president del govern espanyol. La llei d’amnistia ha quedat congelada al Congrés quan l’executiu de Sánchez ja començava a pensar com aprovaria els pressupostos. Només fa dos mesos que fou investit president i ja es posa en dubte la legislatura. La Constitució, però, assenyala que no pot convocar eleccions fins d’aquí a quatre mesos.
"Com tothom sap, l’independentisme català no és terrorisme; amb aquesta llei, així ho conclouran els tribunals, seran amnistiats tots els independentistes catalans; perquè no són terroristes". És el missatge que va voler donar Pedro Sánchez aquest dijous. I que té moltes lectures. Per una banda, es dirigeix als jutges. Els recorda que la voluntat del legislatiu és amnistiar tot l’independentisme, i estira de les orelles alguns magistrats perquè insisteix que el moviment no ha estat mai terrorista. Jordi Turull va “valorar positivament” el gest del president espanyol. Però Sánchez no afluixa la corda: tot i la insistència de Junts de modificacions en terrorisme i traïció, el president espanyol va defensar el redactat actual de la norma, reivindicant que a hores d’ara és una llei “valenta, reparadora i constitucional”. A més, quan Sánchez promet que “així ho conclouran els tribunals”, empeny Junts a un acte de fe amb la justícia espanyola.
Mentrestant, fonts de Junts per Catalunya assenyalen a ElNacional.cat que “un no es pot fiar de la justícia espanyola”. Afirmen que “no té cap mena de sentit” negar l’existència de terrorisme durant el procés i alhora tombar unes esmenes per esborrar de les excepcions de la llei aquest delicte, a banda del de traïció. Lamenten, a més, que durant les negociacions els socialistes no els han donat cap argument jurídic ni polític per mantenir la posició.
No obstant això, la compareixença de Sánchez a Brussel·les va rebaixar els decibels dels discursos pronunciats 24 hores abans per membres del seu govern. El president va receptar més calma que els seus ministres. María Jesús Montero i Félix Bolaños, just després de la plantofada patida per part de Junts per Catalunya, van animar la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras a “recapacitar”, i fins i tot van recriminar als independentistes que exigeixin retocs “inconstitucionals” a l’amnistia; van voler remarcar, a més, que el futur de la legislatura dependrà sempre de Pedro Sánchez, i no de Junts.
Les paraules del líder socialista exposaven, de forma més clara, quin és el discurs del PSOE de portes endins. Fonts de Ferraz assenyalen amb convicció que caldrà negociar per arribar a acords, i que s’hi arribarà. De la mateixa manera es pronunciava aquest dijous l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, convençut també que la llei s’acabarà aprovant, perquè socialistes i juntaires estan condemnats a entendre’s durant aquesta legislatura. De moment, en públic, el govern espanyol manté oberta la porta a continuar “millorant la llei”, sense concrecions.
Hi ha algú que ja ha fet una aportació a la pluja d’idees. L’exdiputat a la cambra baixa i negociador de Sumar, Jaume Asens, ha proposat aprovar la llei d’amnistia i després reformar el delicte de terrorisme del Codi Penal. Però des del PSOE insisteixen que és d’hora encara per saber quina pot ser la solució: els grups tenen 15 dies hàbils per a negociar; i l’equip de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, remarca a aquest diari que aquests 15 dies són prorrogables. Hi ha marge per a la creativitat, encara.
El fre de Junts a l’amnistia sembra més dubtes sobre els pressupostos
Sigui com sigui, la relació entre PSOE i Junts, repleta de batzegades en l’arrencada d’aquesta legislatura, sembra un munt de dubtes sobre l’estabilitat del govern espanyol al llarg de la legislatura. I també sobre els pressupostos, que han d’aprovar-se com més aviat millor perquè ja n’hi ha uns de prorrogats. És la pregunta que més se li fa aquests dies a la vicepresidenta María Jesús Montero, també màxima responsable del departament d’Hisenda. Recepta calma, sempre. Però la pregunta que se li fa a continuació és si Pedro Sánchez haurà de convocar eleccions a causa de la inestabilitat de la legislatura.
Caldria veure si l’equip de Sánchez troba oportú convocar, amb el desgast que li suposa l’amnistia, uns nous comicis. El cas és que, en primer lloc, encara no pot. Així ho diu la llei, que no permet a un president del govern espanyol dissoldre les Corts fins que no hagi passat un any de la darrera dissolució. És a dir, el líder socialista no podria optar a aquest comodí fins a finals de maig: el president espanyol va convocar les eleccions del 23-J l’endemà de la desfeta socialista en les municipals i autonòmiques del 28-M. Queden, doncs, encara quatre mesos perquè arribi aquesta data.