Pedro Sánchez ha aconseguit aquesta setmana enllestir tots els acords que li faltaven per tancar definitivament la seva investidura com a president del govern espanyol. Va arribar al cim més alt dijous, quan va fer públic l’acord que generava més expectatives i dificultats de tots: el de Junts per Catalunya. Divendres es va demostrar que tenia dos acords més lligats a la butxaca, però que havia decidit ajornar-los fins després de segellar el pacte amb Carles Puigdemont: el del PNB i el de Coalició Canària. En total, són 169 vots a favor de la seva investidura, tres per sobre de la majoria absoluta. Tot indica que el líder socialista sortirà investit en la primera votació del seu ple d’investidura.

Però, com li ha passat a Pedro Sánchez durant tota la seva carrera política, al seu davant no l'espera cap camí de flors i violes. Té al seu davant les dretes espanyoles de PP i Vox més alterades del que és habitual; amb aldarulls continuats aquests darrers dies a la seu de Ferraz. I té, a més, Carles Puigdemont advertint-lo que s’haurà de guanyar cadascun dels acords necessaris durant aquesta legislatura. “El suport a canvi de res ha anat a la paperera de la història”, assenyalava aquest dijous des de Brussel·les el president de la Generalitat a l’exili. Era molt clar: Junts desconfia del PSOE, i per això ha insistit sempre en el verificador internacional.

Està fins i tot escrit al mateix acord signat aquesta setmana per Santos Cerdán i Jordi Turull. “Per a la consecució d'aquests acords, i donades les profundes discrepàncies sobre la forma final de la resolució del conflicte, a més de les desconfiances mútues reconegudes per tots dos, PSOE i Junts acorden dotar-se d'un mecanisme internacional” que verifiqui i segueixi tot el procés de negociació i els acords entre tots dos. “Desconfiances mútues”, queda ben clar.

 

Sense pèls a la llengua ho reconeixia també aquest divendres el ministre de la Presidència. En una entrevista a la cadena SER, Félix Bolaños. “Ni ells es fien de nosaltres, ni nosaltres d’ells”, assenyalava quan li preguntaven sobre la inclusió d’un verificador internacional a l’acord PSOE-Junts. “Hi ha una situació de partida de desconfiança, i per això hem pactat un acompanyant en aquest diàleg, una persona que pugui plantejar solucions, desencallar temes, que verifiqui el nivell de compliment dels acords”, justificava qui també és màxim responsable del Ministeri de Relacions amb les Corts.

ERC també afegeix el “mecanisme de verificació”

Carles Puigdemont va ser tan clar amb la necessitat d’afegir un verificador entre PSOE i Junts, que Esquerra Republicana també va voler fer el mateix. Així, ERC, després de tota una legislatura interpretant el paper de soci parlamentari del PSOE en multitud de votacions, va signar amb els socialistes un document que inclou la figura d’aquest verificador. Una persona "de reconegut prestigi" i que forma part d'una organització internacional serà l'encarregada de fer el seguiment d'aquest nou espai entre els partits de Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. Es desconeix, encara, qui rebrà aquest encàrrec.

El PNB, un més que s’afegeix a les desconfiances

Aquest divendres el PSOE signava un pacte d’investidura també amb el PNB. Però és important assenyalar que els nacionalistes bascos tenen recels amb els socialistes perquè consideren que en la darrera legislatura l’executiu de Pedro Sánchez ha deixat massa compromisos a la safata de ‘pendents’. Per això el mateix president del govern espanyol es fotografiava amb el líder del PNB, Andoni Ortuzar, a Madrid; per immortalitzar el gest: per al PSOE és important el pacte amb el PNB.

Imatge d'arxiu d'Irene Montero, Ione Belarra i Pedro Sánchez / Foto: EFE

Podemos, bomba de rellotgeria

Qui també amenaça l’estabilitat de Pedro Sánchez durant la legislatura és Podemos. Els morats tenen asseguts com a diputats al Congrés cinc membres del partit, diluïts dins el grup parlamentari de Sumar. La relació entre els partits de Ione Belarra i Yolanda Díaz és molt dolenta, fins al punt que aquest divendres Podemos va anunciar una consulta a la militància perquè les bases decideixin si els seus cinc diputats han de donar suport o no al candidat socialista.

Fa un parell de setmanes aquest estira-i-arronsa entre Podemos i Sumar es va traduir en una guerra oberta als mitjans entre Pablo Iglesias i Ada Colau. L’exalcaldessa de Barcelona va arribar a fer xantatge i advertir els morats que poden quedar-se sense compensacions econòmiques si desobeeixen Yolanda Díaz. Iglesias va assegurar que la investidura de Sánchez estarà garantida, però va advertir: el que està en risc és l’estabilitat.

Una bandera espanyola amb l'escut constitucionalista retallat, amb manifestants al fons, a Ferraz / Foto: EFE

Alta tensió amb les dretes espanyoles

No acaba aquí. L’oposició que té al davant Pedro Sánchez és cada cop més virulenta. A Alberto Núñez Feijóo li ha costat força condemnar l’assetjament de neonazis a la seu estatal del PSOE. Milers d’ultraespanyolistes s’han concentrat aquesta darrera setmana a Ferraz i han convertit el centre de Madrid en un autèntic camp de batalla contra la policia espanyola. S’hi ha desfermat la violència, i el PP ha hagut de fer un lloable exercici d'enginyeria lingüística per condemnar els fets però alhora animant a la mobilització i redirigint les culpes cap a Pedro Sánchez, més que cap als neonazis.

Santiago Abascal ni se n’ha amagat. Ell mateix es va personar a la manifestació davant la seu del PSOE, una mobilització que va acabar amb càrregues i el llançament de gas lacrimogen als ultres que s’hi manifestaven. Fins i tot van arribar a amenaçar d’emular un esdeveniment històric als Estats Units: l’ocupació del Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump. Centenars de manifestants van dirigir-se, decidits, al Congrés dels Diputats. Van trobar-se, però, diverses furgonetes de la policia espanyola custodiant la cambra baixa espanyola.

Isabel Díaz Ayuso, que té l’objectiu de prendre-li el tron del PP a Alberto Núñez Feijóo, ha arribat a elevar l’aposta fins a límits insospitats: va acusar Pedro Sánchez de colar “una dictadura per la porta del darrere”. “Els grans dictadors de la història es colen a través dels parlaments”, assenyalava aquesta setmana en una entrevista.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!