Aquest dissabte començarà de forma oficial la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. L’1 de juliol, Suècia passarà la pilota a Espanya i la presidència rotatòria caurà en mans de l’equip de Pedro Sánchez. Feia mesos que el laboratori del president del govern espanyol preparava aquest moment, per tal d’aprofitar-lo en favor de la campanya electoral de les eleccions generals, que en un primer moment s’haurien d’haver celebrat el mes de desembre. La desfeta de l’esquerra espanyola a les eleccions del 28-M va provocar que Sánchez convoqués comicis anticipats, i tot ha quedat alterat. La Moncloa té al seu horitzó dos obstacles: Carles Puigdemont i les eleccions del 23-J.
Si el dissabte 1 de juliol estarà marcat pel nou viatge a Kíiv que farà Pedro Sánchez per donar suport al país de Volodímir Zelenski, el dia 5 ho estarà per Carles Puigdemont: El Tribunal General de la Unió Europea sentenciarà sobre la immunitat del president de la Generalitat a l'exili. Qualsevol pronunciament del TGUE pot sacsejar la imatge d’Espanya a Europa, perquè l’Estat pot quedar en evidència tant si manté la immunitat de Carles Puigdemont com si li denega.
Si el tribunal manté la immunitat de Puigdemont, el president podrà passejar-se pel continent sense haver de patir per cap euroordre i, segons com, caldria veure si podria fins i tot trepitjar l’estat espanyol. Ara bé, si Puigdemont perdés la immunitat, començaria un nou procés judicial a Bèlgica que hauria d’analitzar si cal extradir-lo o no, tenint com a base el pronunciament que va fer el TJUE el passat mes de gener; i Espanya tornaria a centrar totes les mirades per perseguir un president pel fet d’haver posat les urnes.
Un terratrèmol a l’horitzó: les eleccions del 23-J
La segona qüestió són les eleccions del 23-J. Els comicis plantegen un dubte: què passa amb la presidència europea d’Espanya si es produeix un canvi de govern? Si Alberto Núñez-Feijóo es converteix en president del govern espanyol, tindrà conseqüències en la presidència del Consell de la Unió Europea? Primer cal tenir en compte una cosa: si el PP, després de les eleccions, té números d’arribar al poder amb el suport de Vox, els ‘tempos’ al Congrés dels Diputats seran lents. Les Corts tenen fins al 17 d’agost per constituir-se i llavors poden passar uns dos mesos fins que s’investeixi un president del govern espanyol. És a dir, que podria haver-hi canvi de govern al setembre o a l’octubre.
De totes maneres, des de La Moncloa —i també des de Brussel·les— insisteixen que no hi ha cap risc que un canvi d’executiu acabi amb el full de ruta traçat en els darrers mesos. Tot continuarà amb “normalitat”, asseguren fonts del govern espanyol. L’argument és que es tracta d’una qüestió d’estat, i a l'executiu neguen que es modifiqui la posició que li correspon per coordinar tot allò que ja està previst.
A més, hi ha precedents en combinació de presidència europea i eleccions en un mateix estat. França va tenir la presidència rotatòria europea l’any 2022 i també va celebrar eleccions (presidencials i legislatives). I aquest mateix país va canviar cap d’Estat l’any 1995 (Jacques Chirac va substituir François Mitterrand) durant una presidència europea. També hi ha hagut eleccions generals o canvis de govern en mig de presidències europees quan aquesta estava en mans de països com Polònia o República Txeca.
Aquest dijous, Feijóo va anar a Brussel·les a reunir-se amb el Partit Popular Europeu i, en una roda de premsa posterior a la trobada, va assegurar que Pedro Sánchez s’ha negat a reunir-se amb ell en els darrers mesos per explicar-li els eixos de la presidència. “He tingut més informació per part del primer ministre suec que per part del meu país”, va lamentar.
Barcelona i Tarragona acullen dues cimeres
Sánchez va informar fa unes setmanes que ha decidit descentralitzar les cimeres que es produiran durant aquesta presidència europea, i no celebrar-les totes a Madrid. La Moncloa assegura que, encara que hi hagi canvi de govern, això es mantindrà d’aquesta manera. I, d’aquestes cimeres, n’hi ha dues que se celebren a Barcelona i Tarragona.
El 21 i 22 de setembre se celebrarà a la capital catalana el Consell de Transports, Telecomunicacions i Energia, que es dedica a establir mercats i infraestructures modernes, competitives i eficients, a més de crear xarxes transeuropees de transport, comunicació i energia. Mentre que a Tarragona, se celebrarà del 20 al 22 de juliol el Comitè de Representants Permanents, que s’encarrega de preparar els treballs del Consell de la Unió Europea. Els representants permanents són els ambaixadors dels països de la Unió Europea.
Les prioritats de la presidència espanyola
Una de les grans prioritats de la presidència europea d’Espanya és que la Unió Europea enforteixi els llaços comercials amb l’Amèrica Llatina. Per qüestions culturals i lingüístiques, a La Moncloa consideren que Espanya és el país més ben posicionat per tirar endavant aquest enfortiment de l’aliança. De fet, el mateix Pedro Sánchez assistirà el 17 i 18 de juliol a la cimera UE-Amèrica Llatina i Carib que se celebrarà a Brussel·les.
D’altra banda, respecte del Pacte sobre Migració i Asil que els estats haurien de tancar abans de les eleccions europees de 2024, el govern té l’esperança de complir els terminis, tot i reconèixer les dificultats que posen alguns països com Polònia. Des de La Moncloa veuen com a bon precedent que els ministres de l’Interior de la UE es posessin d’acord per reformar les normes d’asil. És a dir, que un dels grans objectius del govern espanyol en aquesta presidència europea és un acord amb el reglament davant situacions de crisis migratòries, que és el que encara està pendent.
Finalment, fonts de La Moncloa apunten que una altra de les prioritats de l’executiu de Sánchez és “la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i les seves conseqüències”. De fet, el president del govern espanyol viatjarà a Kíiv el primer dia d’aquesta presidència rotatòria, com a símbol del suport d’Espanya i d’Europa al país de Volodímir Zelenski.