Cinc dies són els que Pedro Sánchez va necessitar el passat mes d’abril per reflexionar, segons el seu relat, si continuava al capdavant del govern espanyol. Ara li tocarà a ell estar pendent d’un altre procés de reflexió, de sis mesos, per saber si aquesta continuïtat serà més o menys plàcida. Esquerra Republicana, soci tan imprescindible del PSOE a Madrid com ho és Junts per Catalunya, celebrarà el 30 de novembre un Congrés Nacional per redefinir la seva futura estratègia i els seus lideratges, després de la sagnia patida a les urnes del 12-M. Al govern espanyol, asseguren a ElNacional.cat fonts de la seva màxima capitania, li toca ara tenir els ulls clavats al parc de la Ciutadella de Barcelona: saber com es constituirà el Parlament, si s’hi investeix un president de la Generalitat o es produeix una repetició electoral, veure quina cara fa ERC després del seu debat intern i quin passarà a ser llavors l’interlocutor dels republicans amb la Moncloa. Tot, mentre Junts llança a la cambra baixa advertències a Pedro Sánchez sobre com “se li poden girar en contra” els resultats del 12-M.
Anem a pams. Acabem tot just d’entrar en una nova campanya d’unes eleccions europees que se celebraran el 9 de juny. L’endemà s’ha de constituir el Parlament. Serà la primera prova de foc per a PSC, Junts i ERC sobre com pot desenvolupar-se el joc d’aliances a la cambra catalana, i donar les primeres pistes sobre si aquest estiu es podrà investir un nou president de la Generalitat o s’anirà a unes noves eleccions. Perquè en aquell desè dia de juny s’ha d’investir un nou president del Parlament. Tant el PSC com Junts pretendran situar ERC al seu costat en aquella votació i aplanar així el camí a una futura aliança de cara a la investidura d’un cap de Govern. El cercle de confiança de Sánchez recepta calma quan se li pregunta si temen quin podrà ser el comportament de la formació capitanejada a Madrid per Gabriel Rufián després de la patacada patida el 12-M: “Primer hem d’esperar que es configuri el nou Parlament i la seva nova Mesa”.
Un cop passi això, apunten aquestes mateixes fonts, caldrà veure com resol Esquerra Republicana el seu debat intern. “Ja veurem llavors com respiren”, assenyalen. Entremig, però, hi haurà una nova prova sobre com cuegen els republicans després de la sagnia del 12-M i si són garantia a Madrid de l’estabilitat del govern espanyol: el debat (o debats) d’investidura d’un president de la Generalitat. La Moncloa, que confia que no hi hagi repetició electoral a Catalunya després dels satisfactoris resultats del PSC de Salvador Illa, assumeix que potser caldrà esperar que ERC doni suport al líder dels socialistes catalans “al segon o tercer” intent d’investidura.
Les taules de negociació amb els independentistes, congelades fins que hi hagi “interlocutor”
Fa un parell de mesos, quan Pere Aragonès va decidir anticipar les eleccions catalanes al 12 de maig, el PSOE va acordar congelar les taules de negociació amb l’independentisme. Quedava així en stand by la taula entre la Moncloa i la Generalitat, la del PSOE amb ERC, i la del PSOE amb Junts. La intenció era reprendre-les, en tot cas, després dels comicis. Ara, però, la Moncloa prem el fre encara més fort, després de com ha quedat el taulell polític català.
Altres fonts consultades per aquest diari opinen que les taules de negociació entre el PSOE i els dos principals partits independentistes no haurien de reprendre’s fins després de l’actual “marc electoral”, que inclou les eleccions europees del 9 de juny. A la sala de màquines de la Moncloa consideren que “cal saber quin interlocutor hi ha a l’altra banda de la taula”. El cas és que Oriol Junqueras ja ha anunciat que, després de les eleccions europees, abandonarà la presidència del partit. Però que, alhora, el mes de novembre té la intenció de postular-se per continuar liderant la formació. A més, Carles Puigdemont va assenyalar en la precampanya catalana que, en cas de no tornar a presidir la Generalitat, s’acomiadarà de la primera línia política.
Donar espai a ERC
No hi ha hagut, de moment, cap ofensiva de pressing de socialistes espanyols a Esquerra Republicana des de Madrid. Només algunes declaracions, molt lleus, de les portaveus del PSOE i del govern espanyol, Esther Peña i Pilar Alegría. Totes dues insisteixen que els pactes al Parlament no es faran des de la capital de l’Estat, i s’han limitat a instar els republicans a “no bloquejar” una investidura d’Illa, demanar que ERC i Junts entenguin el “missatge clar” del 12-M, prometre a Carles Puigdemont “complir els acords” signats i deixar clar que, a ulls de la Moncloa, l’única investidura possible és la d’Illa.
Des dels despatxos de la direcció de Ferraz, en aquest mateix sentit, apunten que cal donar espai a Esquerra Republicana perquè “digereixi” els resultats del 12-M, i entendre que “han hagut de fer un viatge llarg en molt poc temps". Altres fonts del PSOE recorden que del 2017 al 2024 el partit d’Oriol Junqueras ha passat de defensar la via unilateral per independitzar-se d’Espanya a negociar amb l’Estat a Madrid i ara haver de suportar la pressió de fer president el líder del PSC.
Aquest divendres, Pedro Sánchez es comprometia en un acte a Barcelona a mantenir tots els compromisos adquirits amb ERC en el passat mandat, com la condonació del deute, el traspàs de Rodalies, abordar el sistema de finançament i respectar la cultura catalana. Una setmana abans, el president espanyol va començar a aplanar el camí per obrir una via de pressió alternativa en cas que ERC bloquegi una investidura de Salvador Illa: "Em sorprèn que el PP no hagi assumit una reflexió sobre què farà a la investidura de Salvador Illa: la facilitarà o no?", es preguntava en una entrevista a La Sexta.
Setmana negra del govern espanyol: divisió amb l’independentisme i amb Sumar
Tot plegat, aquesta setmana s’ha posat de manifest una altra vegada la fragilitat de l’estabilitat de Pedro Sánchez. El PSOE s’ha quedat dos dies seguits sol al Congrés dels Diputats: la cambra va tombar la llei contra el proxenetisme perquè Sumar va exhibir la divisió dins el govern espanyol i perquè els socis imprescindibles dels socialistes —Junts, ERC, PNB i Bildu— també hi van votar en contra. L’endemà, el govern espanyol va veure’s obligat a retirar a l’últim minut una llei per evitar una nova patacada a la carrera de San Jerónimo.
El nucli dur del govern espanyol emmarca aquestes dues plantofades parlamentàries en la cursa electoral per les eleccions europees. “Cal plantejar-nos per la resta de la legislatura quines coses enviem al Ple en campanya electoral”, manifesten, a banda de treure-li ferro a la divisió amb Sumar, perquè interpreten que Yolanda Díaz “està mirant tota l’estona Podemos pel retrovisor”. “Després de les europees tot tornarà a la normalitat”, auguren.
La normalitat d’aquesta legislatura, sigui quina sigui, és pantanosa. Perquè als xocs del PSOE amb Sumar —que ni de bon tros s’equiparen als decibels que generaven les discrepàncies amb Podemos— se suma la fragilitat de les aliances amb ERC i Junts. Aquest dimecres, en el primer cara a cara entre Pedro Sánchez i Míriam Nogueras al Congrés després del 12-M, la líder de Junts per Catalunya a Madrid va recomanar al president espanyol “rebaixar dues marxes” i no fer una lectura errònia dels resultats de les passades eleccions catalanes: “Se li pot girar en contra”.