El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es manté disposat a oferir una alternativa al sobiranisme "votant", no un referèndum, sinó un marc competencial de major autogovern dins de la Constitució. La idea podria passar per impulsar nou Estatut d'Autonomia, proposta que el PSOE ha defensat tradicionalment. Inclús, el propi Sánchez va llençar dures crítiques al Partit Popular per la tombada de la norma catalana l'any 2010, durant la moció de censura a Mariano Rajoy. De fet, és la idea que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va deixar caure fa uns dies.

"La crisi a Catalunya només es resoldrà votant", però no "una ruptura" va dir Sánchez aquest dimarts al Congrés, en una compareixença per exposar el seu pla de legislatura, gairebé 40 dies sense oferir una roda de premsa a Espanya –només ho ha fet des de l'estranger, on les preguntes que es poden fer són menys.

Les paraules no feien al·lusió a l'autodeterminació, que el nou govern central ja ha descartat en diversos cops. "No té recorregut" va dir la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá. " No apareix en la nostra Constitució", va reblar la vicepresidenta Carmen Calvo.

Tanmateix, al dirigent d'ERC a Madrid, Joan Tardà, no li va caure bé la mesura. Va afirmar que negar el referèndum podria comportar les mateixes "conseqüències" que quan el va rebutjar el PP, cosa que al seu parer torna a situar al camí de la "desobediència". 

Al seu torn, el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, va apel·lar a què la decisió del tribunal alemany de negar l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i fer-ho només per malversació "era una oportunitat" perquè la nova fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, "plantegi l'estratègia judicial i aposti per alliberar els presos polítics", va dir.

El fet és que el fantasma de l'Estatut feia dies era en el aire a les files socialistes, també catalanes. "Hi ha gent que pensa en un referèndum i jo penso en dos: un de reforma constitucional i un altre de reforma estatutària" va dir Iceta.

Això passa mentre que el govern espanyol es manté en l'intent de refer les relacions amb la Generalitat, després de la trobada amb el president Quim Torra, per la via de l'aixecament de litigis competencials al TC entre Estat i autonomia. 

Per això s'obriran tres comissions: la d'infraestructures, on s'abordaran qüestions com el Corredor Mediterrani; la de transferències; i la bilateral, on es negociarà l'aixecament de vets a lleis catalanes de contingut social, canvi climàtic i pobresa energètica.

Aquesta darrera estarà presidida per la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, els secretaris d'Estat d'Hisenda, el d'Infraestructures, el de Relacions amb les Corts i la Delegada del Govern de l'Estat a Catalunya, Teresa Cunillera. Per la banda catalana, hi serà el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall.