Tot i les bones voluntats inicials i les crides a la “normalitat” i “institucionalitat democràtica”, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo acudiran aquest dimecres al matí al Congrés dels Diputats amb poques esperances de treure alguna cosa de profit de la reunió que obre el ball de la investidura prevista per al 26 i 27 de setembre. Tot fa pensar que la trobada es convertirà en un intercanvi de retrets i un foc d’encenalls que no ajudarà a resoldre ni de bon tros el camí complicat que té Feijóo per amarrar els vots per sortir-ne escollit. En tot cas, sense suports, el polític gallec aspira a construir el relat adient que li permeti justificar el seu probable fracàs amb la repetició electoral com a millor dels seus finals. Al seu torn, Pedro Sánchez vol observar, amb una mà, com Feijóo s'esfondra en seu parlamentària mentre, amb l’altra, va teixint aliances amb les quals vol repetir mandat a La Moncloa. I els partits independentistes catalans hi juguen un paper clau.
A qui li ha tocat prendre la iniciativa ha estat Feijóo, que explora la seva imatge de presidenciable d'ençà del 23-J. Aquella nit tòrrida d’estiu les urnes li van atorgar una victòria insuficient i frustrant i, malgrat tot, s’ha entestat a intentar anar a la investidura. Els números són tossuts, per ara aglutina 172 vots (PP, Vox, UPN i CC), però la seva tenacitat farà que assisteixi a una probable investidura fallida, amb els riscos que això comporta. Després de perdre el control del Congrés en benefici de la majoria progressista, el líder dels conservadors s’arrisca al fet d’haver de gestionar una altra derrota a finals de mes. Per justificar-se, Feijóo, designat pel rei Felip VI per un "costum", ha posat en marxa una ronda de contactes amb partits —excepte EH Bildu—, presidents autonòmics —Pere Aragonès ja li ha donat carabasses— i el mateix Pedro Sánchez, amb qui el PP vol “recuperar la institucionalitat i les formes” que, al seu entendre, s’han perdut en els últims anys.
A Gènova hi ha la certesa que la investidura és “extremadament complicada”, segons ha dit aquesta setmana el portaveu de la cúpula, Borja Sémper. Però mentre no es constati, Francina Armengol ha donat un mes de marge perquè Feijóo exploti el perfil d’un candidat que parla amb la dreta i amb l’esquerra i que és capaç de reunir-se amb el seu contrincant polític i amb independentistes catalans. Ara bé, el gallec assisteix a l’escenificació amb una llufa penjada a l’esquena que la majoria parlamentària li detecta en girar la cantonada: que en l’equació per a la investidura hi entri Vox genera anticossos i un efecte rebuig als quals ningú es vol prestar.
A Pedro Sánchez, el PP vol oferir-li un “pacte d’estabilitat i grans reformes d’Estat” per encarar la legislatura, però al PSOE no obliden la campanya electoral del 23-J en la qual Feijóo va fer bandera de voler “derogar el sanchisme”. En aquest sentit, els intents del PP per seduir els socialistes descontents amb l’actitud de Sánchez amb relació a ERC i Junts han sigut interpretats per l’entorn del president en funcions com una “crida al transfuguisme”. El fantasma del ‘tamayazo’ i la votació de la reforma laboral encara ressonen a l’arena de la política espanyola.
La incomoditat de negociar amb Junts i l’enuig d’Alejandro Fernández
El nom de Junts per Catalunya genera certa feredat a Madrid. El nucli dur del president espanyol abaixa el cap i mira cap a una altra banda quan se li pregunta si hi ha contactes amb Waterloo o quan es pronuncia la paraula 'amnistia'. A tothom li fa molta mandra haver de sortir en una foto amb Carles Puigdemont o algú del seu entorn. A La Moncloa són conscients que Junts per Catalunya té ara mateix la paella pel mànec i fonts de la sala de màquines de la presidència espanyola consideren que la formació independentista deu estar “encantada” de rebre trucades per part de Feijóo.
Caldrà veure fins on arriben aquests intents d’Alberto Núñez Feijóo de seure a la mateixa taula que Junts per Catalunya. En els darrers dies, ha reconegut que no té els suports necessaris perquè la cambra espanyola el converteixi en el pròxim president del govern espanyol, cosa que l’ha dut a deixar d’insultar el partit de Carles Puigdemont i a assegurar que amb tothom es pot arribar a acords sempre que estiguin dins dels marcs de la Constitució. Si el PP aconsegueix seure amb Junts i es confirma la impossibilitat d’arribar a un acord, després podrà acusar Pedro Sánchez d’haver cedit als xantatges dels independentistes si acaba arribant a un acord.
La necessitat imperiosa del PP per gratar vots d’allà on sigui ha fet posar Junts en l’equació, ni que sigui de forma utòpica. El cert és que el silenci religiós que mantenen els de Carles Puigdemont —a diferència dels cops de porta sonors del PNB— fa mantenir viva la flama de l’esperança. La trobada Sánchez-Feijóo serà l’única amb la presència del candidat a la investidura i, en la resta d’entrevistes, el PP hi envia el grup parlamentari per evitar la foto amb Junts. De fet, aquesta seducció a Junts, que no s’ha concretat amb cap proposta, ha provocat el primer conflicte territorial de l’era Feijóo.
El president del PP català, Alejandro Fernández, s’ha empipat com una mona per l'apropament a Junts. “Junts sí que és el meu rival”, va advertir Fernández el cap de setmana passat a les xarxes socials. Una queixa que van intentar relativitzar recordant-li que el PP no és “una secta”. “Escoltar Junts no és ni cedir ni vendre’t ni donar-los la raó”, va etzibar Sémper per apagar les crítiques, en la línia de negar qualsevol espai a reclamacions sobiranistes: ni amnistia ni referèndum.
Sánchez accepta la reunió i deixa que Feijóo s'abrasi
Sánchez no ha trigat gens a confirmar la seva trobada amb Feijóo. No s’hi ha resistit gaire. I tot respon a l’estratègia del president del govern espanyol: acompanyar Feijóo fins al final del precipici, deixar que la investidura del líder popular fracassi i, sense fer gaire soroll, reivindicar-se com l’únic capaç d’articular una majoria al Congrés. Es tracta d’una forma de fer-li entendre a l’electorat espanyol que, amb Feijóo descartat, no hi ha altra manera que pactar amb Esquerra Republicana i Junts per Catalunya: acords amb independentistes o noves eleccions.
El PP reivindica que, davant d’aquest embolic, el més senzill seria un acord entre Sánchez i Feijóo perquè el PSOE s’abstingués en una investidura del líder popular, i pogués així governar en solitari. Però els socialistes tenen un contraargument: el PP no ha respectat aquesta norma de deixar governar la llista més votada, i molts governs autonòmics i municipals han acabat després del 28-M en mans populars, tot i el PSOE haver guanyat les respectives eleccions.
Així, fonts del govern espanyol asseguren que Pedro Sánchez assistirà a la reunió amb Alberto Núñez Feijóo d’aquest dimecres amb voluntat d’escolta, i assenyalen que ha de ser el líder del PP qui porti un “ordre del dia”. Sí que destaquen la “falta de respecte” a altres grups parlamentaris de tractar Sánchez de forma diferent a la resta de líders polítics.