Un dels dubtes del 12-M era si les eleccions catalanes acabarien desempatant el duel entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo que s’ha anat disputant en diverses cites electorals del darrer any: 28-M, bany de Feijóo; 23-J, remuntada de Sánchez; 18-F gallec, majoria absoluta del PP; i 21-A basc, una aritmètica que manté intacta l’estabilitat del govern espanyol. El triomf incontestable del PSC el 12-M ha arrelat Pedro Sánchez a la Moncloa —a l’espera del joc d’aliances català— i li ha permès engegar una campanya a Espanya en la qual defensa que “tenia raó” quan apostava per anestesiar l’independentisme a través del “perdó”. El PP, mentrestant, ha vist com la seva sucursal catalana disparava el seu nombre de vots i escons al Parlament. Ha passat de tenir només tres diputats a tenir-ne quinze i l’aritmètica de l’hemicicle català permet a Feijóo articular un discurs a Madrid que denuncia que Sánchez és avui dia encara més depenent de l’independentisme. Però tots dos líders tenen ara els seus ulls clavats al novè dia de juny del calendari: unes eleccions europees que seran un plebiscit entre tots dos, enmig de les negociacions per trobar aliances al Parlament i de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia al Congrés.
🗳️ Quan són les eleccions europees els 2024? Calendari i dates clau
❓ Com saber si m’ha tocat ser mesa electoral en les eleccions europees 2024?
El 12-M, al capdavall, ha acabat reforçant ambdós líders. Però Pedro Sánchez ha estat el gran guanyador a causa del triomf del PSC i la pèrdua de la majoria absoluta independentista. Futbolísticament parlant, doncs, el líder del PSOE guanya ara mateix 3-2. Fonts del laboratori de Ferraz consultades per aquest diari expliquen quines dades els empenyen a ser optimistes de cara a les eleccions europees: si se sumen tots els diputats aconseguits a les eleccions gallegues, basques i catalanes (les celebrades després de l’empenta aconseguida pels socialistes a causa d’haver-se pogut mantenir a la Moncloa passat el 23-J), el marcador també assenyala victòria socialista per 63 a 62. Aquests números, més aviat basquetbolístics, són els que mantenen viva l’esperança del PSOE d’imposar-se davant del PP a les eleccions europees. Pel que fa al nombre de vots en aquests tres comicis autonòmics, Sánchez també li guanya el pols a Feijóo per 1.230.310 a 1.140.224. Els sondejos, però, assenyalen que el favorit en aquestes eleccions és el PP.
El joc d’aliances al Parlament: de Madrid a Brussel·les passant per Barcelona
Les eleccions europees se celebraran el diumenge 9 de juny. L’endemà, dilluns dia 10, s’ha de constituir el Parlament. Això significa, en principi, que els grups parlamentaris catalans hauran d’arribar al desè dia del mes de juny havent negociat qui es converteix en el pròxim president del Parlament i quina correlació de forces hi ha a la Mesa del Parc de la Ciutadella. Serà la primera prova de foc pels partits catalans per demostrar què pot passar dies més tard en el primer debat d’investidura d’un president de la Generalitat. Tant el PSC com Junts poden intentar seduir ERC de convertir un republicà en el pròxim president de la cambra, i aplanar així el camí a una futura aliança de cara a la investidura d’un cap de Govern.
Recordem-ho: el PSC de Salvador Illa, si acaba aliant-se amb ERC i els Comuns, és ara mateix l’única formació capaç d’arrossegar altres forces polítiques cap a una majoria absoluta de 68 diputats. Però Carles Puigdemont insisteix que la suma que ell pot aconseguir és més natural: una conjunció de forces independentistes de 59 escons. Això implicaria governar en minoria, a la recerca constant de suports externs durant la legislatura. Salvador Illa i Pedro Sánchez ja han deixat ben clar a Junts que s’oblidi d’aquesta carambola. Des de Gènova, Feijóo lamentava aquesta setmana que el PP no estigui “convidat” a aquestes converses, “siguin a Barcelona, a Madrid, a França o a Ginebra”, però apuntava en una direcció: “A les eleccions europees sí que estem convocats tots els espanyols i, per això, us demano una mobilització de màxims per fer sentir la nostra veu alta, clara i neta”.
Les negociacions per la Mesa del Parlament poden fer-li la guitza a Pedro Sánchez i la seva candidata a les eleccions europees: la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. Perquè els socialistes patiran desgast tant si arriben a l’enèsim pacte amb l’independentisme com si Junts i ERC deixen el PSC retratat sumant entre ells una majoria alternativa. És previsible que en la recta final de la campanya europea, quan puguin filtrar-se algunes d’aquestes negociacions, el PP en faci sang. De fet, el dimarts Alberto Núñez Feijóo vaticinava que Sánchez “amagarà” els seus pactes a Catalunya fins després de les europees perquè “no farà cas al que han dit les urnes”. Els populars posaran el dit a la nafra tant si la moneda marca cara com si marca creu. I també ho faran amb la llei d’amnistia.
El primer plebiscit a gran escala sobre l’amnistia
I és que des de fa mesos, el PP erigeix les eleccions europees en una gran batalla per sotmetre a validació els acords entre el PSOE i l’independentisme, especialment, la llei d’amnistia. Després que gallecs, bascos i catalans hagin estat els primers ciutadans de l’Estat a acudir a les urnes després del 23J, des de Gènova insisteixen que ara és el moment perquè el conjunt dels espanyols emeti un veredicte. “Per fi, tindrem la paraula tots els espanyols, l’oportunitat d’expressar-nos sobre què passa al nostre país i fer-nos escoltar a Europa davant d’un govern espanyol que censura i ataca massivament l’estat de dret”, deia Feijóo fa cinc dies. I aquest pronunciament no arribarà en un moment qualsevol. Si res no canvia, el dijous 30 de maig, just enmig de la campanya, l’amnistia rebrà el segell final. El definitiu. Serà el dia que el Congrés dels Diputats aixecarà el veto que va aprovar el Senat i, consegüentment, enviarà la llei al Butlletí Oficial de l’Estat.
Això obrirà un escenari d’incertesa a l’espera que la norma que ha d’acabar amb la persecució judicial contra l’independentisme aparegui negre sobre blanc al BOE. És un tràmit que no està taxat. Per tant, fins aquell moment no sabrem si l’amnistia es publicarà al BOE abans de les eleccions europees i si els seus efectes immediats i les primeres maniobres dels jutges es produiran en els darrers dies de campanya. Dos exemples per agafar perspectiva: la Llei del ‘només sí és sí’ i la reforma del Codi Penal en matèria de maltractament animal van trigar tretze dies a aparèixer al BOE.
El PP es torna a mobilitzar per fer front a l’amnistia
En tot aquest context, el Partit Popular aposta per tornar a sortir al carrer. I ho farà el tercer dia de campanya. Els populars van convocar fa quinze dies una nova concentració en contra del govern espanyol i de la llei d’amnistia. Serà el diumenge 26 de maig, a la Puerta de Alcalá, per protestar “contra l’amnistia, contra la política de boles de Pedro Sánchez i contra la sospita de corrupció sobre el seu govern, el seu partit i el seu entorn”, segons va explicar el portaveu del PP, Borja Sémper. Prèviament, Alberto Núñez Feijóo havia esgrimit la necessitat de “defensar la democràcia, la independència judicial i la llibertat de premsa” per “higiene democràtica”.
La concentració del PP, que haurà de presentar i vendre com un acte de campanya per no vulnerar la llei electoral, serà la quarta que convoquen els populars al compàs del calendari polític i parlamentari. La primera mostra de múscul va ser el 24 de setembre a l’Avenida Felipe II, dos dies abans de la investidura fallida de Feijóo. Aquell dia, el líder del PP va equiparar l’amnistia a un “canvi en el règim constitucional”. La segona, a les portes de la investidura reeixida de Sánchez, va ser a la Puerta del Sol i va servir perquè Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar s’alcessin contra l’amnistia. “Ens encarregarem de retornar cop per cop”, va avisar la presidenta madrilenya. Finalment, la darrera es va convocar a finals de gener, dos dies abans del ple que havia d’aprovar la llei d’amnistia i enviar-la al Senat (i que al final va servir perquè Junts la congelés i guanyés temps per polir el redactat). Des de la Plaza de España, i al costat de Mariano Rajoy, Feijóo va cridar a la “rebel·lió” contra PSOE i Junts enmig de lloances al jutge Manuel García-Castellón.
Sánchez: “Els que vam apostar pel perdó teníem raó”
Pedro Sánchez ha començat ja a construir el seu contraatac a les ofensives del PP amb l’amnistia. És, senzillament, assegurar que les eleccions del 12-M han avalat la seva estratègia política per desinflamar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “Teníem raó els que vam apostar pel perdó, la generositat i retrobament, i els que pensàvem que la unitat d’Espanya no es construeix amb l’enfrontament territorial”, manifestava el president del govern espanyol aquest dijous en la seva primera valoració davant dels micròfons sobre el resultat de les eleccions catalanes. “Ha valgut la pena”, ja deia la portaveu del PSOE, Esther Peña, la mateixa nit electoral.
El PP i les seves perspectives de creixement
Al PP estan convençuts que una dels claus de la campanya i d’un bon resultat electoral serà “prioritzar el centre”, com apuntava el dimarts un baró popular. Des de l’entorn de Feijóo, doblen l’aposta i consideren que, mentre a Catalunya el PP ha crescut pel centre, a Espanya les enquestes indiquen que pugen “a costa de tots els partits”. Les mateixes veus tenen clar que són l’única formació que té “garantida una pujada”, assenyalen que, després del 12-M, s’ha constatat que el PSOE “envia vot de centre” al PP i celebren que estiguin guanyant la “batalla pel centre”. A més, insisteixen que, mentre a Catalunya els socialistes poden tenir “el salvavides de l’independentisme” per recuperar vots, això “no passa en altres territoris”. Un altre dels presidents autonòmics del PP pronosticava que la campanya electoral serà “intensa” i es posava com a deures “mobilitzar més” que en unes europees normals amb l’objectiu de “guanyar amb distància” respecte al PSOE.
Fonts de l’entorn de Feijóo també apunten en la voluntat que “la foto de Sánchez-Puigdemont sigui el cartell del PSOE”. No tant en el sentit de la reunió entre els dos líders que es va anunciar fa mesos, com en el retorn a Catalunya del president a l’exili. A més, expliquen que les eleccions al País Basc i a Catalunya el PP no pot apel·lar als votants a través de la gestió perquè no tenen opcions reals de governar i, per tant, assumeixen que la campanya té un component més emocional. Ara, en canvi, governant en dotze comunitats autònomes, sí que podran “vendre gestió”. Gestió sumada a l’oposició ferotge contra Pedro Sánchez: “Hem de demostrar que Espanya està cansada d’un govern ostatge de l’independentisme, que no es preocupa de la majoria d’espanyols i que continua tancat per presumptes escàndols de corrupció cada cop més greus”, proclamava Feijóo davant dels barons del PP.
La figura de Dolors Montserrat, una “catalana fins a la medul·la”
La candidata del PP a Europa serà la catalana Dolors Montserrat, que repeteix una responsabilitat que ja va assumir el 2019. La seva figura va sonar durant setmanes com a possible cap de llista a les eleccions catalanes el 12-M, però al final es va imposar Alejandro Fernández. Això sí, Feijóo va voler que seguís d’aprop les passes del candidat i la va situar com a cap de campanya. De fet, les felicitacions la nit del 12 de maig eren bicèfales: cap a Fernández i cap a Montserrat.
El perfil de Dolors Montserrat, que va ser ministra de Sanitat durant un any i mig amb Mariano Rajoy, és del grat de Gènova. Quan va anunciar que seria la número u de la llista, Feijóo va fer valdre que aquesta elecció mostra el “plantejament i compromís del PP amb Catalunya” i acredita la “prioritat” de Catalunya per al PP. “És catalana fins a la medul·la”, va presumir, argumentant que és “triplement catalana” perquè a banda de dir-se Dolors, els seus dos cognoms són Montserrat i Montserrat.
El PSOE de Teresa Ribera, contra l’extrema dreta
Si Pedro Sánchez va aconseguir mantenir-se a la Moncloa després de les eleccions generals del 23-J va ser per haver encapsulat aquella campanya en un plebiscit entre les forces progressistes i l’auge de la dreta i l’extrema dreta. El discurs de cara a les eleccions europees del 9-J serà el mateix: existeix el risc que la pròxima legislatura europea estigui influenciada per l’auge de partits ultres, i el discurs del president del govern espanyol posterior als seus famosos cinc dies de “reflexió” han pivotat al voltant d’això: ser una víctima del “fang” i de la desinformació.
Davant d’això, el PSOE pretén redirigir el seu discurs contrari a les polítiques reaccionàries a través de l’ecologisme, el camp d’expertesa de la candidata: la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica des de l’any 2018. Els socialistes afirmaven, quan van fer pública la decisió de col·locar Teresa Ribera al capdavant de la llista europea, que la vicepresidenta “continuarà frenant les temptacions ‘retardistes’ o el rebuig de l’agenda verda per part de la dreta, defensant la màxima ambició i la justícia social en les polítiques climàtiques i el desenvolupament d’energies renovables com a motors de l’èxit de la Unió Europea”.