La compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats aquest dijous havia generat una important expectativa. L'objectiu d'aquesta sol·licitud era que donés explicacions sobre el coneixement i les mesures del govern central en relació amb l'espionatge a més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, com ja va destapar el laboratori Citizen Lab fa més d'un mes. Però les esperances que aquest cop l'Executiu ajudés a aclarir s'han diluït ràpidament. I és que les explicacions de Pedro Sánchez no han servit de gairebé res. De fet, tot i parlar durant més d'una hora, el mandatari ha dedicat només alguns minuts al cas específic de l'espionatge al moviment independentista. I quan ho ha fet, ha estat per a justificar-lo i espolsar-se de la responsabilitat.
De fet, Sánchez ha dedicat més estona a atacar el Partit Popular que no pas a permetre posar una mica més de llum sobre el cas del CatalanGate. La seva intervenció ha arrancat precisament centrant-se en aquesta temàtica. El president ha acusat els populars d'haver utilitzat les institucions de l'Estat per engegar una corrupció financera, però també una corrupció democràtica. Així, ha dit que la formació que ara lidera Alberto Núñez Feijóo continua mirant "cap a un altre costat" i que ha treballat per instrumentalitzar els cossos de seguretat per fer seguiment dels adversaris. Enfront d'aquest model, ha situat el govern de PSOE i Unidas Podemos, reivindicant la regeneració democràtica que, segons ell, està duent a terme aquesta coalició, actuant, a més a més, per la transparència i la col·laboració amb la justícia i els altres poders de l'Estat.
Ha estat després de 20 minuts d'aquesta retòrica que Sánchez ja ha començat a entrar en matèria, i ho ha fet per treure's de sobre immediatament qualsevol responsabilitat per l'espionatge polític. "La informació que afecta la seguretat nacional sempre se sotmet al control dels tribunals, del Parlament, de les comissions d'investigació i d'altres com el Defensor del poble. Però no estan sotmeses a la decisió discrecional de la presidència del Govern", ha llançat. Així, ha volgut tirar pilotes fora i recordar que no és l'executiu espanyol qui planeja les actuacions del Centre Nacional d'Intel·ligència. "El president i els membres del govern reben informes sobre la seguretat nacional. És lògic i evident. El govern marca prioritats en matèria de riscs per la seva seguretat nacional, però ni coneix ni decideix sobre les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència, que són sempre sotmeses a qui té la decisió final, que és l'autoritat judicial". En aquesta línia, ha responsabilitzat únicament òrgans aliens de qualsevol espionatge que hagi pogut afectar els líders independentistes.
Seguint els passos de Robles
Pedro Sánchez no s'ha quedat aquí, sinó que ha volgut seguir els passos de la seva ministra de Defensa, Margarita Robles, i justificar sense escrúpols el CatalanGate. Robles ja es va ocupar de fer-ho fa unes setmanes, quan va preguntar-se "què ha de fer l'Estat quan algú declarava la independència", una afirmació que ja va aixecar la ira dels partits independentistes per atrevir-se a acceptar l'espionatge contra un moviment democràtic i legítim. Però tot i aquests antecedents, el president espanyol no ha tremolat i ha optat per aquesta mateixa via. "És evident que entre el 2015 i el 2020, amb la declaració unilateral d'independència al Parlament el 2017 i els sabotatges provocats a diversos punts de Catalunya i els incendis a Barcelona el 2019 després de la sentència als líders del procés, aquesta crisi va ser una enorme preocupació per a la seguretat nacional". Ha avisat.
"És per això que, en el marc de la directiva d'intel·ligència, els serveis que s'ocupaven d'aquesta van proposar, i el jutge va acordar, les mesures oportunes. Però el govern ni coneix ni decideix sobre les accions operatives dels serveis d'intel·ligència", ha reiterat, amb la intenció de desfer-se de les responsabilitats. I no s'ha quedat aquí, sinó que també ha volgut llançar un dard cap als seus predecessors del Partit Popular, i alçar-se com una alternativa millorada. "Això ha pogut passar en un altre moment amb un altre govern, però mai ha passat des que jo soc president i els garanteixo que mai passarà".
"No 65 espiats, sinó que 18"
I no només això, sinó que també ha volgut desprestigiar l'informe que va revelar tot el cas del CatalanGate, publicat per CitizenLab, així com treure importància a l'espionatge que ha dut a terme el CNI. D'una banda, ha volgut emfatitzar que el document elaborat pel laboratori canadenc centrat en la ciberseguretat li provoca "dubtes raonables" per la metodologia utilitzada, malgrat els anys d'experiència que té el centre de recerca i els nombrosos casos que ja ha destapat, així com la valoració positiva que en va fer Amnistia Internacional. I, d'altra banda, també ha volgut reiterar que, segons es va informar, l'Estat només és responsable d'una part dels casos destapats. "El CNI va sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem competent l'autorització per intervenir les comunicacions de 18 de les persones eludides. No 65, sinó que 18", ha afirmat Sánchez.
Ara bé, malgrat no donar explicacions sobre un tema tan important per als independentistes com és l'espionatge del CatalanGate, ha volgut mostrar-se com un aliat del moviment reivindicant la via de la negociació. "Comparteixo el meu compromís rotund amb el diàleg com l'única via, i lamento que els successos ocorreguts hagin minat la confiança política i l'impuls del diàleg que tants bons resultats està donant", ha afirmat, malgrat que la taula entre Generalitat i Estat no es reuneix des del setembre i no es preveu que es reprengui aviat. "La taula de diàleg ha estat sempre la resposta, per donar pas a la política. És la meva aposta personal i rotunda per construir la concòrdia i la convivència", ha explicat.
Dues úniques mesures
Més enllà de l'espionatge a l'independentisme, Sánchez ha subratllat que el seu govern, i ell mateix, també han estat víctimes de les escoltes il·legals per part d'autoritats estrangeres, traient pes així al CatalanGate i reivindicant la importància de potenciar la ciberseguretat. Com a resposta a tot plegat, només dues iniciatives per actualitzar els serveis d'intel·ligència enfront aquestes amenaces: una reforma del control intern del CNI i una nova llei de secrets oficials que permeti actualitzar l'actual, que data de l'any 1968. Amb això, Sánchez ha remarcat la necessitat d'aprovar "avenços normatius" acompanyats de "compromisos pressupostaris més grans".