El canvi de postura del govern espanyol respecte al Marroc i el Sàhara Occidental fa temps que aixeca polseguera entre les diverses formacions polítiques que conformen l'hemicicle del Congrés dels Diputats. Finalment, a petició del Partit Popular, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha adreçat els canvis amb les relacions diplomàtiques amb Rabat que el seu Executiu ha implantat sobtadament els darrers mesos. Un dels punts més controvertits del gir de guió de les relacions entre els dos estats ha estat l'acceptació del projecte autonomista del Marroc pel Sàhara, el qual va acceptar Sánchez el passat 7 d'abril en el seu viatge a la capital marroquina. Això va suposar un gran canvi al posicionament tradicional de l'Estat espanyol respecte al conflicte sahrauí, que aquest dimecres Sánchez ha justificat afirmant que cal "assumir un discurs de respecte mutu, deixant de banda el que pot ofendre a cada part". 

Quines són aquestes suposades ofenses que afecta Espanya i el Marroc? Per Marroc el reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí (reconegut per l'ONU), per Espanya que es dubti de l'espanyolitat de Ceuta i Melilla, ciutats que des dels territoris marroquins a vegades es fa referència com "ciutats ocupades". "Nosaltres no acceptem que es parli de Ceuta i Melilla com a ciutats ocupades perquè són territori espanyol, europeu, internacionalment reconegut (...) però també hem d'entendre que el Marroc mereix la mateixa consideració quan parlem dels assumptes que a ells els preocupen", ha exposat Sánchez.

El president espanyol no només s'ha refugiat en l'excusa del respecte mutu per justificar un canvi de política exterior tan cabdal com el posicionament respecte al Sàhara, també exposa que: "47 anys haurien de ser suficients per entendre que hem de moure les nostres posicions".  Sánchez ha afirmat que segueix els passo d'altres països com França o els Estats Units, que al llarg del temps, respecte al poble saharià, han anat acostant postures amb Rabat. "Espanya no s'ha desentès de la causa del poble sahrauí, al contrari, hem situat el debat on creiem que ha d'estar en la recerca activa d'una solució", ha remarcat. 

No convenç 

Les explicacions tan reclamades pels partits que conformen el Congrés no ha estat ben rebudes a cap banda de l'espectre ideològic. Per exemple, Gabriel Rufián, diputat per Esquerra Republicana, ha retret la decisió de l'Executiu espanyol, la qual ha relacionat directament amb la crisi energètica que es dona a Europa. "Rabat intenta vendre milers de quilòmetres del desert del Sàhara per instal·lar pantalles i molins, l'únic problema és que els milers de quilòmetres tenen nom i propietari: Sàhara Occidental", ha exposat el republicà i ha afegit: "La geopolítica té raons que la decència no entén". Altres representants catalans, com Ferran Bel també ha mostrat el seu rebuig a la nova postura de l'Estat. 

Però el malestar per la diplomàcia amb el Marroc arriba d'altres formacions com el PP, que li ha qüestionat com el canvi de política amb Rabat podria estar relacionat amb l'espionatge amb el programari Pegasus de membres de l'Executiu de Sánchez. "No sabem quina relació té (el canvi de postura) amb Pegasus. Esperem que Bolaños ho expliqui davant del jutge el que vostè no diu en aquesta cambra", ha retret la portaveu popular, Cuca Gamarra. Una sospita que també ha exposat el representant del PNB, Aitor Esteban. Sánchez s'ha trobat sol defensant la seva postura fins i tot davant del seu soci a La Moncloa, Unidas Podemos.

Conseqüències 

La crisi diplomàtica desencadenada pel govern de Pedro Sánchez arran de la seva nova postura sobre el Sàhara Occidental segueix ben viva per Algèria. El govern algerià no reconeix obertament que està duent a terme un boicot, tanmateix, l'Executiu va imposant més restriccions per obtenir permisos d'importació, els darrers imposats el passat dimarts amb discreció. 

Precisament, la situació de les relacions diplomàtiques ha estat la pregunta més repetida entre les formacions del Congrés. Algèria va amenaçar de dificultar l'arribada del seu gas a l'Estat espanyol i va prosseguir a posar bastons a les rodes al comerç amb els dos països com a resposta al canvi del govern espanyol.