Pablo Casado no aixeca cap. El dirigent del PP fa setmanes que ha deixat enrere el seu lloc avantatjat als sondejos electorals i ha estat substituït per Pedro Sánchez. L'actual president espanyol es recupera a poc a poc a les enquestes, després que a l'octubre auguressin al seu partit mínims històrics. Aquelles dades ja queden molt lluny, perquè els socialistes tornen a ser els favorits per guanyar les eleccions generals si se celebressin ara, segons una enquesta d'IMOP-Insights per a El Confidencial.
Malgrat la recuperació progressiva del PSOE, el partit encara perdria escons respecte als 120 que va aconseguir en els comicis del 2019. Concretament, els socialistes obtindrien 105 diputats, la qual cosa implica concentrar el 26% del vot total. Són menys representants dels que tenen en l'actualitat, però són xifres molt allunyades de les que haurien tret si les eleccions haguessin tingut lloc a fa quatre mesos, quan els socialistes no haurien optat ni a 100 diputats.
Mentre el PP no deixa de recular en els sondejos que ha anat fent al llarg dels mesos IMOP, El Confidencial assenyala que la situació actual dels populars és similar a la d'abans de les eleccions madrilenyes del 4 de maig, que van ser un revulsiu als sondejos per al partit. Tanmateix, l'estrellat posterior als comicis de Madrid s'està esgotant progressivament. La formació de Casado assoliria 103 diputats, 14 més que en l'actualitat, però no prou per declarar-se vencedor. Els populars concentrarien el 24,9% del vot.
La davallada de la popularitat de Casado a les enquestes respon a diversos factors, com la seva manca de lideratge, les disputes internes de la formació o l'efecte Ayuso, segons El Confidencial. En qualsevol cas, la resposta de l'actual líder del PP no està fent l'efecte desitjat, ja que concatena enquestes que apunten a la seva desfeta.
L'esquerra recupera posicions
Els dos partits més votats en unes eleccions actualment serien el PSOE i el PP sense cap competidor pròxim, però cap de les dues formacions aconseguiria la majoria per si sola. Com ja fa anys que succeeix, les grans majories queden enrere i els pactes són necessaris.
Fins ara el sector de la dreta, format per PP, Vox i Cs, era el majoritari en tots els sondejos. Ara, l'esquerra estatal formada per PSOE, Unidas Podemos i Más País avança posicions per fer ombra a la dreta. Tot i això, encara està molt lluny del seu rival, ja que malgrat la davallada del PP, el bloc de la dreta espanyola seguiria concentrant més diputats.
L'actor més fort del bloc de la dreta espanyola no és tant el PP, que es troba relativament dèbil, ni Ciutadans, que s'aboca a la desaparició absoluta amb 1 diputat en totes les enquestes, sinó l'extrema dreta de Vox. D'entre els partits de dretes, la formació d'Abascal és la que experimenta més creixement proporcional. Si ara se celebressin uns comicis, el partit d'extrema dreta sumaria tants diputats nous com el PP, és a dir, passaria de 52 escons a 66.
Fidelitats dels electors
Un dels aspectes que ha observat IMOP en l'elaboració d'aquesta enquesta ha estat la fidelitat del vot, que és un dels motius pels quals el PSOE salva els mobles després de mesos de mals resultats. També n'és el detonant el fet que l'efecte Yolanda Díaz quedi esmorteït lleugerament. La fidelitat dels votants socialistes fa que pocs més se sentin cridats pel projecte de Díaz a Unides Podem. Malgrat això, Unides Podem, com el seu soci de govern, recupera posicions als sondejos després d'haver estat en mínims. En unes eleccions ara la formació morada perdia sis representants, i passaria de 35 a 29. No són xifres per celebrar, però també estan lluny dels seus pitjors resultats.
El partit estatal d'esquerres que en surt més perjudicat és Más País. La formació d'Íñigo Errejón havia patit un creixement moderat, però constant en l'enquesta, fins al punt de duplicar el seu nombre de representats. En aquest cas, tanmateix, sembla que el partit s'estancaria en els dos diputats amb els quals ja compta actualment.
Hemicicle divers
Com ja ha passat en sondejos anteriors, altres partits al marge de les grans formacions estatals consoliden la seva força al Congrés marcant la governabilitat de l'Estat. N'hi ha que mantenen intacta la seva força a la cambra, com és el cas del PNB, que tornaria a obtenir 6 representants.
En canvi, formacions com la CUP, el Bloque Nacionalista Galego (BNG), EH Bildu i Esquerra Republicana de Catalunya sumarien un escó cadascun, i es quedarien amb 3, 2, 6 i 14 diputats respectivament. En canvi, Junts per Catalunya en perdia un, i obtindria 7 representants.