Els horitzons temporals han anat passant sense que es compleixin les expectatives. Els presos polítics independentistes continuen entre reixes, a Lledoners, sense que el govern espanyol no hagi mogut un sol dit. Ara, a més a més, sense el tercer grau penitenciari, que els han tornat a revocar. Els indults continuen en fase de tramitació, bloquejats per La Moncloa. Han passat les eleccions catalanes i res no s’ha mogut. El ministre Miquel Iceta assegura que "no és una peça en un cronograma polític”, que “és una obligació que té el govern espanyol de tramitar una sol·licitud i donar-hi resposta”. Però el 4 de maig hi ha eleccions madrilenyes a la vista i “tampoc no és el moment” de moure res.

Què passa amb els indults? Aquest dimarts al matí, fonts del Ministeri de Justícia asseguren que no tenen “nova informació” sobre aquesta carpeta. Malgrat tot, el Tribunal Suprem en aquests moments està en espera de rebre l’últim informe, el de l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia. Segons fonts judicials, l’Advocacia ja va rebre fa deu dies la documentació que va requerir al Tribunal de Comptes sobre l’abonament de les fiances. Tot i així, des del departament dirigit per Juan Carlos Campo se’n desentenen i afirmen que “no saben quan sortirà l’informe de l’Advocacia”. Un cop la sala segona del Suprem tingui aquest informe, emetrà un veredicte no vinculant i llavors ja podrà ser elevat a la taula del Consell de Ministres. Però l’informe continua retingut per La Moncloa.

Una cosa similar passa amb la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició al Codi Penal, que rebaixaria les penes i permetria la sortida en llibertat dels presos. El ministre Campo va fixar un primer termini: abans d’acabar l’any passat havia d’arribar a la taula del Consell de Ministres i iniciar el seu tràmit parlamentari. Però res d’això no va passar i ara fonts del Ministeri diuen que “encara no saben” quan s’elevarà al Consell de Ministres. La reforma de la sedició s’ha emmarcat finalment en una modificació més àmplia del Codi Penal, fet que ho alenteix encara més.

El calendari polític només ho enverina tot. És una evidència que el termini del 31 de desembre no s’ha complert, i l’ambient electoral no hi ha ajudat gens. En un primer moment, des del govern espanyol preferien esperar que passessin les eleccions catalanes. Ara hi ha un nou obstacle al camí, les eleccions madrilenyes del 4 de maig, que congelen qualsevol maniobra que es pugui pagar cara a les urnes. Les investidures fallides de Pere Aragonès, per manca d’entesa amb Junts, també són un factor d’inestabilitat que hi juga en contra. Ara per ara, una repetició electoral continua sent plausible a Catalunya.

Des d'Unidas Podemos han continuant pressionant, sense gaire èxit. Ara fa dues setmanes, en una entrevista a TV3, Jaume Asens exigia al PSOE que no ajornés més la reforma de la sedició del Codi Penal, tal com s'hi va comprometre. Va assegurar que des de la seva formació continuarien pressionant el Ministeri de Justícia per tal que les eleccions a Madrid no influeixin en la qüestió catalana. "No pot ser que perquè hi hagi comicis es faci això. Nosaltres seguirem. Som molt caparruts", advertia.
 

La llei d’amnistia, tombada pel PSOE

Hi havia una tercera possibilitat, la llei d’amnistia, però ha estat el mateix PSOE qui ha tancat la porta a aquesta via. Aferrant-se a l’informe contrari dels serveis jurídics del Congrés, els socialistes van unir els seus vots al PP i l’extrema dreta de Vox la setmana passada a la Mesa de la cambra baixa. La iniciativa registrada per les quatre forces independentistes, amb el suport d’entitats de la societat civil, no va ser admesa a tràmit. Ni tan sols ha pogut ser debatuda al ple del Parlament espanyol. Hi ha temes que són tabú a Madrid, com la monarquia i ara també l’amnistia.