Repòquer de gestos de Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya. Si aquest dimarts se’n coneixien quatre —retirada del sostre de dèficit, acceptar una negociació sobre aquest tema, carta a Europa per reclamar l’oficialitat del català i reactivació de les comissions d’investigació sobre l’operació Catalunya i el 17-A—, aquest dimecres se n’ha conegut un altre, relacionat amb l'últim d'aquesta llista. Fonts del govern espanyol confirmen a aquest diari que Pedro Sánchez s'ha compromès a desclassificar informes del CNI sobre els atemptats del 17-A. L’argument que utilitzen ara fonts de la màxima capitania del Ministeri de Defensa és que volen esvair totes les "desconfiances" que hi ha al voltant del Centre Nacional d’Intel·ligència. “No hi ha res a amagar”, afirmen les mateixes fonts. Des de la sala de màquines de la Moncloa apunten ara que hi ha voluntat d'una "total transparència" en aquest tema; malgrat que és una exigència històrica de la formació de Carles Puigdemont i que la comissió d'investigació sobre els atemptats del 2017 està en stand by des de fa mesos.
Aquest dijous se celebrarà al Congrés dels Diputats una reunió de la comissió d'investigació, en la qual s'aprovarà el pla de treball pactat entre el PSOE i els socis de la investidura. El document, al qual ha tingut accés aquest diari, assenyala que la comissió "recaptarà del govern espanyol" tots els "documents, informes, antecedents o dades que calgui per investigar, esclarir i analitzar les actuacions i informacions que constitueixen la raó de la comissió". I, més endavant, se sol·licita al Consell de Ministres la "desclassificació d'informació reservada o secreta" en relació amb els atemptats del 2017.
La documentació que sol·licitarà la comissió
El document també detalla quina informació se sol·licitarà al CNI. S'hi esmenta el registre de visites a l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets; així com les transcripcions de les entrevistes mantingudes per membres de la intel·ligència espanyola amb el cervell dels atemptats del 17-A. També es reclamarà el permís de residència de llarga duració i l'expedient de sol·licitud de residència del terrorista. Es demanarà, també, una prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca que es va trobar a Sant Carles de la Ràpita dies després de l'explosió d'Alcanar i que era propietat de l'islamista radical; actualment, es troba al dipòsit Egara dels Mossos d'Esquadra.
El pla de treball també demana la circular policial, en cas d'haver-n'hi, sobre l'advertència de l'aplicació del reglament europeu sobre precursors d'explosius. Se sol·licitaran també vídeos i proves de veu de testimonis, així com els acords de les Juntes de Seguretat Autonòmiques sobre coordinació entre policia espanyola, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra des del 2011. I, finalment, la informació que tenien les forces i cossos de seguretat de l'Estat sobre possibles amenaces terroristes entre el 2016 i el 2017.
Primer el pla de treball i després els compareixents
Aquest dijous s'aprovarà el pla de treball, però no serà encara el torn per pactar la llista de compareixents en aquesta comissió d'investigació; això arribarà més endavant. A més, com que la comissió ha passat tanta estona al calaix, ara el Congrés dels Diputats n'haurà d'aprovar la pròrroga. Perquè les comissions tenen una durada de sis mesos i aquesta caducaria el pròxim mes d'octubre.
Més transparència al CNI
Precisament aquest dimarts, el Congrés dels Diputats va prendre en consideració una proposició de llei del PNB per aprofundir en el control polític i judicial de les actuacions del CNI; enèsim gest del PSOE quan hi va votar a favor, perquè fa pràcticament dos anys la mateixa proposició va ser tombada pels socialistes. La reforma de les lleis que regulen el Centre Nacional d'Intel·ligència és una proposta a la qual es va comprometre Pedro Sánchez el maig del 2022 com a resposta al Catalan Gate. El compromís, però, va quedar desat en un calaix: no està inclòs en el 'pla anti-fang' que va aprovar el govern espanyol la setmana passada.
La proposició de llei s’articula en dos vessants. D’una banda, reforma la llei reguladora del CNI per reforçar-ne el control polític, establint una "responsabilitat política i directa” del president del govern espanyol, per tal que passi a ser ell qui proposi el director i el secretari general del CNI (que fins ara depenien del ministre de Defensa) i permetent que la Comissió de Secrets Oficials del Congrés pugui “conèixer els mitjans a través dels quals es produeixen les intervencions que han rebut autorització judicial”.
D’altra banda, modifica la llei orgànica reguladora del control judicial previ del CNI per aprofundir el control judicial. Així doncs, les autoritzacions judicials passarien a dependre d’un “òrgan col·legiat compost per tres magistrats del Tribunal Suprem”, que les hauria d’acordar per “unanimitat” i “mitjançant resolució motivada”. Ara mateix, hi ha un únic jutge que se n’encarrega: Pablo Lucas, que fa unes setmanes va ser candidat a presidir el CGPJ. De fet, ell va ser qui va autoritzar les escoltes amb Pegasus a Gonzalo Boye i, alhora, va participar en casos contra alguns dels seus clients.