El govern espanyol iniciarà els tràmits per portar l’executiu madrileny d’Isabel Díaz Ayuso al Tribunal Constitucional. El motiu és que la presidenta de la Comunitat de Madrid s’oposa a col·locar una placa sobre memòria democràtica a la seva seu de govern, l’edifici que presideix la plaça de la Puerta del Sol. Es tracta de l'edifici de la Reial Casa de Correus, un immoble que durant la dictadura era la Direcció General de Seguretat. Davant la seva negativa, la Moncloa havia proposat al govern autonòmic de Madrid activar una taula negociadora. Ayuso també ho ha rebutjat i ha sigut llavors quan aquest dijous el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que l’executiu de Pedro Sánchez sol·licitarà un informe al Consell d’Estat perquè el Consell de Ministres elevi el cas al Tribunal Constitucional.
Ayuso havia enviat una carta al govern espanyol en la qual mostrava la seva "indignació" per una decisió, a parer seu, "insòlita". El ministre Torres, en una declaració davant dels periodistes al Congrés dels Diputats, ha recordat que la llei de memòria democràtica va ser aprovada a la cambra baixa i que és una norma plenament constitucional en tant que ni tan sols el PP ha presentat un recurs al tribunal de garanties. També ha respost a una de les peticions d’Ayuso, que era la de fer el mateix amb els aeroports canaris i el parlament de l’arxipèlag nord-africà. Torres ha reconegut que sí que es pot fer el mateix amb aquesta institució, en tant que durant la dictadura també va ser una seu de condemnes injustes. “I farem el mateix amb el centre de reclusos per a homosexuals de Fuerteventura”, ha afegit per tal d’animar la lideressa madrilenya a no tenir inconvenient per fer el mateix amb la seva seu de govern.
El passat mes d’octubre, la Direcció General d’Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica va començar els tràmits per declarar Lloc de Memòria Democràtica l’edifici que va ser Direcció General de Seguretat durant el franquisme al·legant que va ser un “símbol de la repressió, on milers de persones van ser detingudes, interrogades i sotmeses a tortura per motius polítics i ideològics”. “Va assumir un paper fonamental en la vigilància, control i repressió”, actuant com a “policia política al servei del règim” i convertint la “tortura als soterranis de l’edifici en una pràctica habitual amb la qual es buscava atemorir i desmoralitzar els detinguts”.
La Comunitat de Madrid s’hi va oposar i va presentar al·legacions per frenar-ho denunciant, entre altres coses, una “important i greu ingerència i pertorbació en el dret de propietat i en la possessió de la Comunitat de Madrid sobre la Reial Casa de Correus i en l’exercici de les seves facultats dominicals”, així com una “vulneració de les atribucions i facultats de la Comunitat de Madrid en matèria de defensa de la llibertat, la justícia i la igualtat dels ciutadans madrilenys”.