El PSOE celebrava la setmana passada un comitè federal acaparat pels crítics al finançament català. Enmig de les flames que dispersaven barons com Emiliano García-Page i Javier Lambán en la seva entrada i sortida de Ferraz, va passar desapercebuda una frase de Pedro Sánchez pronunciada en la seva primera intervenció en aquell conclave socialista. “Avançarem amb determinació en aquesta agenda”, va manifestar després d’enumerar mesures socials per a la ciutadania, “amb o sense el suport de l’oposició, amb o sense el concurs d’un poder legislatiu que necessàriament ha de ser més constructiu i menys restrictiu”. El PP ja s’ha llançat al coll del president del govern espanyol. Perquè la seva frase significa, ras i curt, que s’obre a eludir el Congrés dels Diputats. El líder socialista, a més, no s’ha retractat de la seva frase; en una setmana en què el PNB ha tingut un affaire amb el PP en l’aritmètica congressista i Junts ha tornat a collar Pedro Sánchez en matèria d’immigració i pressupostos.
Va ser dimecres de matinada, en una roda de premsa des de la Xina, quan Sánchez va tenir l’oportunitat de matisar les seves paraules. No ho va fer. Va recordar, senzillament, que el PSOE ja ha “tirat endavant reformes” gràcies a “l’aixecament de ponts amb la resta de grups parlamentaris”. “Però el govern espanyol no renunciarà al seu full de ruta”, va afegir en referència a l’agenda social i la política exterior. Davant dels micròfons, el president del govern espanyol no explica quin és el significat d’aquella frase. Sí que ho fan ministres de l’alta jerarquia de l’executiu que presideix el líder socialista quan s’apaguen les càmeres: “Vol dir que està obstinat a esgotar la legislatura, sigui com sigui”. En privat, assenyalen que hi ha “moltes maneres” de continuar governant si cada vegada que visites el Congrés dels Diputats t’endús plantofades per part dels teus suposats socis parlamentaris. I posen sobre la taula el decret llei; Sánchez ja és, de fet, el president espanyol que més ha recorregut a aquest mecanisme reservat als assumptes d’urgència.
El cas és, també, que Sánchez va marxar i ha tornat de vacances amb patacades parlamentàries. El passat 23 de juliol, el PSOE celebrava el primer aniversari del 23-J amb una exhibició de feblesa al Congrés dels Diputats. Junts per Catalunya i PP votaven en contra de la reforma de la llei d’estrangeria i també de la senda de dèficit. I aquest passat dimecres els populars van aconseguir que, en contra del criteri del govern espanyol, el Congrés es pronunciés a favor del reconeixement del líder opositor veneçolà, Edmundo González Urrutia, com a president electe del país sud-americà. El PP va aconseguir sumar el PNB, soci de Sánchez a la cambra baixa, a la seva pinça amb Vox. El PSOE acumula ja, des de l’inici de la legislatura, 34 derrotes parlamentàries.
La tensió PSOE-Junts
I mentre Esquerra Republicana està en procés de refundació (o no, en cas que s’imposi la candidatura d’Oriol Junqueras), la tensió amb Junts no decreix. Míriam Nogueras advertia dimecres a la vicepresidenta María Jesús Montero que la seva formació no ha canviat d’opinió respecte del sostre de despesa que ja va tombar el passat mes de juliol. "Si vol resultats diferents, faci coses diferents", avisava la líder dels juntaires a Madrid; a banda de disparar contra el finançament singular per a Catalunya pactat entre PSC i ERC, perquè “no és un concert ni és tenir la clau de la caixa”. El vot de Junts, al cap i a la fi, és indispensable per qualsevol reforma de finançament que hagi de passar pel Congrés.
L’estratègia de la Moncloa en aquest sentit és ara amenaçar Junts per Catalunya i el PP de presentar tant sí com no els pressupostos generals de l’Estat pel 2025, ja sigui havent teixit tots els acords necessaris prèviament o ja sigui amb una nova senda de dèficit aprovada o tombada. “Ara hauran de ser els alcaldes de Junts els que convencin el partit”, apunten des del Ministeri d’Hisenda; insisteixen que la senda proposada pel govern espanyol beneficia els ajuntaments i les comunitats.
Per molt que Sánchez s’hagi obert a governar “amb o sense el concurs del legislatiu”, el seu equip fa esforços perquè no s’accentuïn les esquerdes amb els seus socis. Dimecres, pels passadissos del Congrés corria com la pólvora una reunió de Míriam Nogueras i Félix Bolaños entre les bambolines de la cambra baixa. I l’endemà, el mateix ministre dinava a Madrid amb la cúpula del PNB, després de l’aventura dels nacionalistes bascos amb els diputats d’Alberto Núñez Feijóo.
Immigració
Dijous, però, Carles Puigdemont tornava a marcar distàncies amb Pedro Sánchez. Apareixien publicades algunes informacions que apuntaven a un principi d’entesa entre PSOE i Junts de cara a la delegació de competències en immigració. El president a l’exili ho desmentia i assegurava que no es deixaria “ensarronar” a través de “filtracions interessades”. Exigia, novament, que la delegació de competències en aquesta matèria ha de ser “integral”: “És el que vam acordar”.
Junts porta al Congrés una reforma contra la reincidència
Precisament aquesta pròxima setmana, Junts portarà al Congrés la seva reforma del Codi Penal i Llei d’Enjudiciament Criminal. L’objectiu és frenar la multireincidència. Proposen, per exemple, que robar mòbils pugui penar-se amb fins a tres anys de presó. Es tracta d’un dels cavalls de batalla del PP. De fet, la cambra baixa té actualment en tramitació parlamentària una reforma del Codi Penal impulsada pels populars que va ser presa en consideració també pel PSOE.