Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa fa dues setmanes amb el 'pecat original' com a bandera: gràcies al vot d'ERC i PDeCAT en la moció de censura a Mariano Rajoy i promeses de diàleg a la Generalitat. Això el va obligar a un sistema de cheks and balances envers de l'opinió pública, que passava per col·locar d'immediat un ariet del procés com el ministre Josep Borrell al capdavant d'Exteriors, per fer callar els rumors de concessions a Carles Puigdemont. Però Sánchez comença a prendre distància i s'insinua que intentarà reduir al màxim el rand del diàleg amb el president Quim Torra.
La constatació arribava durant el Consell de Ministres de divendres, on la portaveu Isabel Celáa va anunciar que Sánchez rebria Torra el segon el la llista de presidents autonòmics, després del lehendakari basc Íñigo Urkullu. El protocol a seguir era el de "l'antiguitat amb què es va presentar l'Estatut d'Autonomia de cada comunitat", segons Celáa. És a dir, que si l'Estatut català s'hagués aprovat el setzè, Torra seria el setzè president a ésser rebut a la Moncloa.
La reunió, per tant, fugia del tracte bilateral que el Govern esperava, després que el PSOE assumís el conflicte català com el principal d'aquest mandat.
L'estratègia de fons, però, és que refugiat en la diplomàcia protocol·lària, el president espanyol evitarà donar envergadura a la trobada amb el dirigent català, o qualsevol mena de significat polític a una reunió que serà "abans de l'estiu", previsiblement al juliol, i que ja preparen la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi. Això el servirà per dissipar els constants atacs de Partit Popular i Ciudadanos, que aquesta setmana veient en el conflicte una oportunitat per acarnissar-se contra el socialista i liderar l'oposició.
El fet és que un objectiu d'aquest diàleg, per la banda del Govern, és relatiu als exconsellers presos per la causa de l'1-O. Tot i que les defenses exigeixen el seu alliberament perquè el procediment està en fase preventiva, a l'executiu central diu que "avaluaran" el seu acostament a les presons catalanes, tal i com Batet va afirmar en una entrevista a El Periódico. Això serà possible de començar a estudiar d'aquí dues setmanes, un cop Llarena hagi conclòs la seva tasca amb les diligències acabades, on la potestat d'apropar-los passarà a institucions penitenciàries. És a dir, d'Interior.
Al PSOE, però, no se li escapa la polèmica que tot allò relatiu al judici de l'1-O podria succitar a la dreta del constitucionalisme. Quan encara era secretari general, Sánchez va llançar precisament una ofensiva per projectar-se a tota Espanya, que passava per endurir l'estratègia amb el procés. Per exemple, demanava reformar el delicte de rebel·lió al Codi Penal. A més, es proposava una reforma legal perquè els càrrecs públics "acatin la Constitució" quan prenguin possessió, cosa que no van fer ni Torra ni Puigdemont.
L'estratègia, però, feia dies es gestava: el líder socialista va ser pioner en encetar una gira internacional per col·locar el relat contra el procés a l'estranger, rematada amb la carta enviada per PSOE i PSC als col·legues europeus per criticar l'actual president català. És el mateix llegat que està cridat a recuperar el ministre Borrell, quan queden pocs dies perquè es resolgui finalment si Alemanya extraditarà Puigdemont. També, ara que el Govern ha acordat interrompre la liquidació del Diplocat, suspès amb el 155, i que Exteriors reconegui que no es pot prohibir.
La qüestió és que la pròpia Celáa tirava pilotes fora aquest divendres sobre com reaccionaria la Moncloa davant de la recuperació d'aquesta xarxa de diplomàcia soft que pertany a la Generalitat. La ministra portaveu assegurava que el govern central disposava d'elements per conèixer quina estava sent l'activitat del Diplocat –és a dir, si continuava internacionalitzant el procés. Això sí, Celáa reconeixia que les oficines exteriors són legals per mandat constitucional i estatutari, i en disposen d'elles una majoria d'autonomies.
El gest contrasta amb la política del govern de Rajoy, que ja hauria posat la lupa sobre un ens que van aprovar suprimir, després de les múltiples queixes de Cs. Els pesos i contrapesos, de fet, suposen la fins ara tònica del govern socialista, que la setmana anterior va vendre com a concessió que s'aixequessin els controls financers als comptes catalans, quelcom que ja dequeia de facto amb el nou Govern efectiu. Per la banda de les accions, manca saber si els rumors d'un nou Estatut es mantenen, així com retirar la suspensió de les lleis socials recorregudes al TC. Allò que segur no serà, és l'autodeterminació.