El govern espanyol mou fitxa contra la independència de Catalunya i Pedro Sánchez recorrerà davant el Tribunal Constitucional (TC) la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP), que va presentar Solidaritat Catalana sobre la declaració unilateral d'independència, segons ha avançat El Mundo i ha confirmat El Nacional.cat. Aquest dimarts, el Consell de Ministres adoptarà l'ordre de recórrer contra la Mesa davant el TC, abans, però, aquest dilluns l'ha de validar la Comissió Permanent del Consell de l'Estat, que presideix l'exministra Carmen Calvo. Si finalment, el Constitucional admet el recurs de Sánchez, la ILP quedarà congelada fins que el tribunal es manifesti sobre la seva constitucionalitat. Si la Mesa del Parlament segueix amb la tramitació, podria ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les presidides per Carme Forcadell i Roger Torrent.
Tramitació de la ILP
El passat 20 de febrer, la Mesa del Parlament va donar llum verda a la ILP, gràcies als vots favorables de la CUP i Junts, l'abstenció d'ERC i el vot en contra del PSC, que també ha portat la ILP al Constitucional. Els socialistes catalans al·leguen que "no procedeix la tramitació de l'esmentada proposició, així com mitjançant la declaració de nul·litat de qualsevol actuació posterior relacionada amb aquesta". La diferència entre els recursos del PSC i PSOE és l'efecte. Si el presenta el govern espanyol comporta automàticament la suspensió de la disposició o resolució reconeguda, mentre que si ho fa un partit polític no es dona aquest fet.
Segons apunta El Mundo, el text que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres recull una "expressa invocació de l'article 161.2 de la Constitució a fi que es produeixi la suspensió d'aquest acord". El passat 14 de febrer, un informe dels lletrats del Parlament en una resolució signada pel lletrat Xavier Muro, assenyalaven que la iniciativa "no se cenyeix a l'àmbit estricte de les competències de la Generalitat" i "no busca la fonamentació en la Constitució", ja que segons exposen "pretén aprovar una declaració d'independència establint un procediment a aquest efecte". L'informe afegia que "suposa una modificació substancial de la forma d'Estat i de govern establerta i definida en la Constitució", i conclou que qualsevol regulació "que alteri o contradigui el disseny constitucional requereix una prèvia reforma constitucional".