Ha començat citant Miquel Martí i Pol i Juan Marsé, i situant el Gran Teatre del Liceu que ha acollit la seva conferència com el símbol de la reconstrucció, per haver ressorgit després del greu incendi del 1994. Pedro Sánchez ha vingut fins a Barcelona per confirmar que el Consell de Ministres d'aquest dimarts aprovarà finalment els indults als presos independentistes catalans. I ho ha justificat durant trenta minuts. "Algú ha de fer el primer pas. Demà podem canviar la vida de 9 persones i esperem que comencem a canviar la història", ha venut, argumentant que "no cal esperar un moment més propici". Fora l'ha rebut una sorollosa concentració per l'amnistia i l'autodeterminació.
La pressió europea
En la seva línia habitual, unitat, concòrdia i convivència han estat les paraules més repetides. La conferència duia per títol Retrobament: Un projecte de futur per a tot Espanya, però ha estat monotemàtica. Únicament ha servit per escenificar amb tota la pompa possible la mesura que impulsarà el govern PSOE-Podemos, cada dia més pressionat per les institucions europees. El mateix Sánchez ha reconegut que "el cost de mantenir aquesta situació és prohibitiu, Espanya no s’ho pot permetre". I s'ha mostrat confiat que el gest acabarà sent àmpliament compartit per la major part dels espanyols i els catalans. "Traiem 9 presos, però sumem milions de persones a la convivència". Des del seu punt de vista, "treure els 9 presos que representen milers de catalans, és un rotund missatge de la voluntat de convivència".
En aquest sentit, ha presentat els indults com "un primer pas" en la reactivació del diàleg amb Catalunya. "No esperem que els qui defensen la independència abandonin els seus ideals, només exigim que ens atenguem a la Constitució", ha recalcat el cap de l'executiu espanyol. I ha aprofitat per advertir que no hi ha espai "fora de la legalitat".
Pedro Sánchez escortat a la sortida del Liceu. / S. Alcàzar
El pati de butaques
A la platea —que no s'ha acabat d'omplir—, uns 300 convidats de la societat civil catalana, però també de la plana política, però, en canvi no hi ha anat cap membre del Govern de la Generalitat, que van rebutjar assistir a un acte que consideren "propagandístic". Entre les cares conegudes més destacades, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, el president de Saba, Salvador Alemany, el del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el del Cercle d'Economia, Javier Faus, el de PIMEC, Antonio Cañete, el de la Fira de Barcelona, Pau Relat, el d'Agbar, Ángel Simón, el d'Aena, Maurici Lucena, el de Renfe, Isaías Táboas, o el de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, o l'editor de La Vanguardia, Javier Godó, a més de les primeres espases del PSC, encapçalades per Salvador Illa. També hi eren Joan Clos i Jordi Hereu, així com l'exconseller Santi Vila, que precisament va ser jutjat pel Suprem en la causa de l'1-O. Al pati de butaques, representants també del món de la cultura, com l'actor Josep Maria Pou. Un dels convidats sorpresa ha estat Ernest Benach, que segons ha explicat a ElNacional.cat hi ha anat representant la seva empresa, que havia rebut invitació, no en qualitat d’expresident del Parlament.
Tornar a la casella de la Declaració de Pedralbes
La setmana passada, Pere Aragonès va posar els rails per on, des del seu punt de vista, havia de transitar la represa del diàleg. El president català va convidar Sánchez a tornar a la casella de la Declaració de Pedralbes, aquella que va signar Torra amb el president espanyol el desembre del 2018, on l'Estat reconeixia l'existència d'un "conflicte polític", es comprometia a un "diàleg efectiu" per "vehicular una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana". Tot en el "marc de la seguretat jurídica" i s'obria que "la resposta democràtica" que en sortís s'articulés a partir de "les oportunes modificacions legals".
Sánchez no ha fet cap menció avui a aquell document.
A la imatge principal, Pedro Sánchez al Liceu. / EFE