Pedro Sánchez començarà aquesta setmana les vacances de Nadal en el moment de més debilitat de la seva carrera política. Es compleix un any i un mes des que PSOE, Sumar (encara en coalició amb Podemos), ERC, Junts, Bildu i PNB van votar a favor de la seva investidura com a president del govern espanyol. Aquesta majoria, la que va perllongar la seva estada a la Moncloa durant un any més, està esquinçada a hores d’ara. Al líder socialista no només li donen males notícies els tribunals: en l’escenari parlamentari, PNB i Junts flirtegen amb el PP i aproven coses serioses en matèria econòmica i fiscal davant l’absència d’una majoria real d’esquerres al Congrés dels Diputats. I el partit de Carles Puigdemont s’ha afartat dels incompliments dels acords signats fa un any per part dels socialistes: quan el govern espanyol torni de vacances es trobarà amb la pilota que fa una setmana va xutar ben endavant, i haurà de resoldre l’embat en forma de qüestió de confiança que li ha plantejat el president de la Generalitat a l’exili. També s’ha enquistat en el taulell polític la guerra fratricida entre Sumar i Podemos. Els morats, que veuen Yolanda Díaz en hores baixes, tenen els ganivets ben esmolats; malden per reivindicar-se com l’esquerra més 'pura' i d’aquesta manera asfixien Pedro Sánchez encara més.
Ministres del govern espanyol consultats per aquest diari confien que les festes de Nadal, les reunions de Suïssa i l’acord definitiu en la delegació de les competències en immigració desinflamaran la relació amb Junts per Catalunya. Després tocarà intentar negociar els pressupostos generals de l’Estat; ara per ara més que difícil amb aquesta formació. “La nostra taula de salvació són les converses discretes” amb el partit independentista, apunten membres d’alta jerarquia en el Consell de Ministres. I si la relació entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont està destinada a una tensió crònica, els socialistes asseveren que sempre els tranquil·litza pensar que, a parer seu, els votants juntaires no perdonarien mai la decisió de tombar el PSOE; perquè l’alternativa és PP i Vox. Fins i tot el president del govern espanyol, en conversa informal amb periodistes fa un parell de setmanes, acusava Puigdemont de fer una mala lectura de la realitat política catalana.
Dirigents del PP consultats per ElNacional.cat, per la seva banda, no fan la mateixa anàlisi que la Moncloa. Opinen que, davant la negativa del Tribunal Suprem a amnistiar la malversació, Carles Puigdemont ja no té cap incentiu per mantenir Pedro Sánchez dempeus. Un veterà diputat popular assenyala que Junts faria bé de trencar amb el PSOE i convertir-se així en “l’oposició total” contra Salvador Illa a Catalunya. Li atorga també pocs mesos de vida política a l’actual cap de l’executiu espanyol: “Sentim que a l’altra banda de l’hemicicle es respira el mateix ambient que el 2017 i el 2018; quan al voltant de Rajoy es respirava un cert ambient de cansament i de final de cicle”.
Hi ha, a més, un cert esgotament per part del PSOE amb la manera de fer de Junts; sempre amb negociacions i votacions agòniques. Alguns, però, s’ho prenen amb un bon sentit de l’humor: “Deixeu-me en pau, que ja estic fart dels catalans”, bromejava un important negociador socialista quan aquesta setmana se li apropaven uns periodistes catalans al pati del Congrés per preguntar-li, de manera informal, com respira la seva relació amb Junts. Aquest dirigent del PSOE es mostrava més optimista davant l’ultimàtum de Carles Puigdemont en forma de qüestió de confiança a Pedro Sánchez: “Sempre estan en una lògica negociadora”. Un important ministre feia una anàlisi similar aquest dimecres al Congrés dels Diputats: “Volen deixar clar que no volen formar part de cap bloc i intensifiquen les seves posicions”.
La “majoria progressista” de Sánchez no és una majoria d’esquerres
Per altra banda, fonts del govern espanyol admeten que la gran dificultat d’aquesta legislatura és la “polarització” de les posicions entre les diverses formacions que conformen la majoria que va investir Pedro Sánchez. Aquesta suma de partits va ser batejada pels socialistes com la “majoria progressista”, però això no s’està traduint aquesta legislatura en una majoria d’esquerres. Hi ha molta sintonia antirepressiva entre tots aquests grups, motiu pel qual tots els socis del PSOE es mostraven a favor de la llei d’amnistia i tots ells també veuen amb bons ulls posar punt final a la llei mordassa aprovada pel PP de Mariano Rajoy.
Els problemes per al govern espanyol arriben quan s’han d’abordar qüestions econòmiques i fiscals. El PP i Junts per Catalunya han començat a trencar el gel i ja són moltes les vegades que han votat en la mateixa direcció en aquesta matèria a l’hemicicle de la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Sense anar més lluny, aquest passat dijous els independentistes catalans van salvar el paquet fiscal de Pedro Sánchez, però també van clavar-li un cop important: populars i juntaires van votar a favor juntament amb PNB i Vox de la derogació de l’impost a les energètiques, una traveta per a l’executiu del PSOE.
Aquell mateix dia, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, li feia una repassada a la líder de Podemos, Ione Belarra, als passadissos del Congrés. L’acusava de, amb les seves posicions de màxims, ser una “imprudent” per posar contínuament en risc l’estabilitat del govern espanyol. “Els que posen l’estabilitat en joc són aquells que una vegada i una altra amenacen el govern sense adonar-se que no hi ha una majoria d’esquerres neta”, assenyalava. El jeltzale, pertanyent a un partit que governa Euskadi del bracet dels socialistes bascos, afegia que la seva formació “vol donar estabilitat a Pedro Sánchez”. “Per molt que Belarra cridi i insulti els altres, les coses no canviaran i els que som responsables donant equilibri som nosaltres; ella està en un racó de l’hemicicle”, etzibava.