“Què farà Puigdemont?” És la pregunta que més han fet aquesta darrera setmana els periodistes espanyols als corresponsals catalans pels passadissos del Congrés dels Diputats. Enmig d’un debat per investir Alberto Núñez Feijóo com a president del govern espanyol, tots els focus han estat aquests dies igualment posats sobre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Perquè ara sí que comença a córrer pressa per tenir una resposta a aquesta pregunta: des de dimecres —des de la primera votació d’investidura a Feijóo— s’ha engegat un compte enrere de dos mesos fins que no es tornin a convocar de forma automàtica noves eleccions. És el límit de temps que té el PSOE per abordar l’amnistia i aconseguir veure una fumata blanca al terrat de Waterloo.
Pedro Sánchez, doncs, treballa amb un calendari d’investidura subjecte a les condicions finals que posi Carles Puigdemont en una negociació amb el PSOE. Això és el que provoca que fonts de la direcció del partit diguin ara que tenen pressa i alhora diguin que no en tenen tanta. “Volem que sigui com més aviat millor, però quan es pugui”, argumenten, reiterant que “no té cap lògica” fixar encara una data sabent que “no és fàcil” negociar amb Junts per Catalunya. Des de la comandància de Ferraz també asseguren que Sánchez traslladarà aquest dimarts a Felip VI que “té una negociació oberta” que el fa pensar que pot aconseguir sortir investit com a president del govern espanyol, per molt que ERC i Junts es neguin a reunir-se amb el monarca.
La sala de màquines de la Moncloa, però, és més prudent. I es nega a dir que ja existeixen aquestes converses entre el PSOE i l’independentisme. Sigui com sigui, el denominador comú és que ningú no s’atreveix a fixar una data. Aquesta setmana, al pati del Congrés dels Diputats, una de les ministres de major confiança de Pedro Sánchez opinava que celebrar el debat d’investidura la setmana del 12 d’octubre era “massa aviat”. "Però ja veurem, ja veurem", afegia. No s’atrevia a avançar quan començarà a ser massa tard.
Abans de novembre?
Un dels motius que porten el PSOE a voler investir Sánchez al més aviat possible és el desgast que pot suposar pel líder dels socialistes una negociació llarga amb Junts i ERC, sabent que la dreta mediàtica madrilenya saltarà al coll del president espanyol dia rere dia; i més encara amb socialistes de la vella guàrdia catalanòfoba com Felipe González i Alfonso Guerra dient de tot sobre una amnistia. I, en segon lloc, també pel risc de deixar-ho tot pel final i arribar a la data límit del 27 de novembre sense haver arribat a cap pacte.
A més, el PSOE s’ha passat les darreres setmanes criticant el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per haver sol·licitat a Francina Armengol tot un mes per negociar amb els grups parlamentaris la seva investidura. “Prou temps ja ha fet perdre Feijóo al país”, apunta a ElNacional.cat un membre de la direcció dels socialistes. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ja va obrir a principis de setembre la possibilitat de celebrar el debat d’investidura de Sánchez el dia 17 d’octubre.
I al novembre?
El PSOE, però, i preveient que la cosa es compliqui i les negociacions vagin per llarg, ja ha anat configurant un argumentari en cas que el PP els critiqui pel mateix que ells han criticat Feijóo: no tenia cap sentit que el líder popular demanés un mes de marge a Armengol si des del primer moment ja sabia que la seva investidura era fallida; amb el PNB dient-li per activa i per passiva des del principi que no li entregaria els seus vots. Sánchez, però, com ja s’ha anat dibuixant en les votacions d’aquest inici de legislatura, sí que té la possibilitat d’armar una majoria, motiu pel qual és comprensible que dediqui les setmanes que facin falta a configurar-la.
L’exigència d’un referèndum per part de Junts i ERC
Caldrà veure en els pròxims dies si el que ha passat al Parlament aquesta setmana dificulta poc o molt les negociacions amb el PSOE. La cambra catalana, de la mà de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, ha certificat que no hi hagi investidura de Pedro Sánchez si no s’avança cap al referèndum d’autodeterminació. Fonts del govern espanyol minimitzen aquest gest dels dos principals partits independentistes, sobretot tenint en compte l'ambigüitat de les paraules triades en aquella resolució: “treballar per fer efectives les condicions” per a una consulta.
Remarquen que Junts i ERC han arribat a aquest pacte en qualitat de grups parlamentaris al Parlament i que això, sigui com sigui, encara no s’ha traduït en cap negociació amb les dues parts. El PSOE, també, interpreta de forma optimista els posicionaments de Carles Puigdemont perquè “diu que el referèndum ha de ser acordat”. Insisteixen, també, en la necessitat de fixar el “perímetre” de les negociacions, cosa que deixa fora la possibilitat de preguntar als catalans sobre el seu futur polític.