Tothom està pendent de les explicacions de Pedro Sánchez sobre l'espionatge a polítics, també els socis del govern espanyol i el bloc de la investidura esperen amb candeletes el ple monogràfic al Congrés d'aquest dijous on, teòricament, el president del govern espanyol ha d'oferir explicacions concretes i assegurar que aquesta pràctica no es repeteix a Espanya. Segons El País, el ple d'aquest dijous portarà novetats, ja que, assegura el diari, Sánchez ha decidit que anunciarà un canvi important a la llei del CNI per augmentar els controls judicials i interns. La llei, que és de 2002, pretén que hi hagi més control als serveis d'intel·ligència espanyols per dissipar les sospites sobre el CNI. El president del govern espanyol també comunicarà que s'agilitzarà la nova llei de secrets oficials en el proper període de sessions i que es desclassificaran les autoritzacions d'espionatge que demani l'Audiència Nacional. Per la seva banda, El Confindencial publica que el Suprem ja estaria al corrent de l'anunci de Sánchez i estaria molt descontent amb la decisió.
El passat 17 de maig el PNB va presentar una proposició de llei al Congrés per reformar la legislació sobre el CNI amb la finalitat de vincular la persona que el dirigeixi amb el president del govern espanyol i així deixar clar qui és el responsable polític. La iniciativa la va presentar el portaveu del partit basc, Aitor Esteban, que va considerar que, després de la polèmica per l'espionatge amb Pegasus, convenia ser pràctics i fer propostes per millorar la llei vigent. Segons Esteban, 20 anys després de la llei del CNI (2002) és moment d'actualitzar-la i fer passos endavant. La llei del PNB també planteja augmentar els controls per passar, per exemple d'un a tres els jutges del TS que poden autoritzar qualsevol tipus d'espionatge. Aquesta decisió que anunciarà avui Sánchez és el pas més important que s'ha fet per aclarir l'espionatge amb Pegasus.
La compareixença de Sánchez
La compareixença de Sánchez es produeix dos dies després que el PSOE hagi tornat a impedir amb els seus vots la creació d'una comissió d'investigació sobre l'espionatge, com havien demanat Unides Podem i partits nacionalistes i independentistes, després de fer-se públiques les escoltes als dirigents independentistes a través de Pegasus i també a alguns membres del govern espanyol, entre ells el propi Pedro Sánchez. Els socis de legislatura de Sánchez confien que aquest els comuniqui avui alguna nova mesura, com la que ha avançat El País, ja que fa més d'un mes que va esclatar el CatalanGate i encara no s'han donat explicacions. El passat 18 d'abril la revista The New Yorker va revelar l'espionatge a més de seixanta líders independentistes, entre ells el president del Govern, Pere Aragonès.
Les primeres conseqüències
El passat 10 de maig, el govern espanyol va destituir la directora del CNI, Paz Esteban, per l'escàndol de l'espionatge. La decisió es va prendre en el Consell de Ministres el mateix dia en què es van fer públics els resultats de les anàlisis als mòbils dels ministres de l'executiu espanyol. La directora del CNI va comparèixer una setmana abans a la recentment constituïda comissió de secrets oficials del Congrés i va admetre que els serveis d'intel·ligència espanyols han espiat amb aval judicial el president del Govern, Pere Aragonès, i 17 independentistes més. Pel que fa a la resta de noms que van transcendir com a espiats amb el programari Pegasus, l'executiu espanyol va apuntar que s'hauria tractat d'un atac "extern" i "il·lícit".