El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat tres actuacions del seu executiu en resposta a les demandes dels seus socis per l'escàndol del CatalanGate. Es tracta, en primer lloc, de la redacció d'una nova Llei de secrets oficials que arribarà al Congrés durant el pròxim període de sessions –a partir de setembre- i que substituirà la de 1968, vigent fins ara. També una nova Llei del CNI per superar la del 2002 que augmentarà els controls judicials i interns dels serveis secrets en la línia del que demana el PNB, i en tercer lloc la desclassificació de la documentació sobre l'espionatge a líders independentistes, però no de mutu propi, sinó únicament si ho demana l'Audiència Nacional. Precisament les dues noves lleis anunciades pel president de l'executiu es volen pactar amb el PP, segons assegura aquest divendres El País.
Fons del govern espanyol han indicat al citat diari que les dues lleis han de comptar amb el suport del principal partit de l'oposició (el PP). L'executiu està disposat a buscar el màxim suport possible al Congrés però els de la dreta seran la seva prioritat. Aquestes fonts diuen que "no s'entendria acordar aquesta llei només amb els socis de coalició o investidura". Un acord d'aquest estil amb el PP serà complicat i el govern espanyol n'és conscient ja que encara no han estat capaços de desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tot i això, no renuncien a intentar-ho.
Explicacions gairebé nul·les
Sánchez va fer aquests anuncis durant la seva compareixença al Congrés a petició d'ERC, Junts i Bildu per retre comptes sobre el coneixement i les mesures que pensa adoptar en resposta al cas d'espionatge a líders i activistes independentistes descobert per Citizen Lab. Fins ahir, fruit d'aquest escàndol, l'executiu es va limitar a oferir una compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials, a redactar un informe per part del Defensor del Poble i –fruit de la descoberta de les escoltes als membres del govern amb el sistema Pegasus- va destituir la directora del CNI, Paz Esteban.
Aquest dijous Sánchez va voler justificar que el seu govern situés l'independentisme a la Directiva de Seguretat, recordant que entre 2015 i 2017, amb la DUI, i els "sabotatges" i protestes del 2019 "la crisi va ser forta i va provocar una enorme preocupació sobre la seguretat nacional", però va assegurar que el govern "no coneixia les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència", és a dir, l'espionatge a Pere Aragonès i els líders independentistes. A més a més, el president espanyol va afirmar que malgrat els contactes de líders independentistes amb Rússia i els "dubtes raonables" sobre l'informe de Citizen Lab, el seu govern ha actuat "amb empatia" i "transparència" davant el cas d'espionatge. Va justificar el cessament de la directora del CNI per "l'error de seguretat" que implica l'espionatge als mòbils del govern espanyol, i va reivindicar la "transparència" amb què ha actuat el seu govern a l'hora de posar el cas a disposició de la justícia i comunicar-ho als ciutadans.
Les noves lleis
La modificació de la Llei de secrets oficials té com a objectiu retallar els terminis per a la desclassificació de documents. Va en la línia de la petició que el PNB ja va registrar el 2020 i que fins ara l'executiu espanyol s'havia resistit a contemplar. Permetrà que els documents secrets quedin desclassificats als 25 anys, mentre que els documents amb caràcter de reservats podran consultar-se a partir de 10 anys. Per la seva banda, la reforma de la Llei del CNI va en la línia de la proposició de Llei que el PNB va presentar el 17 de maig que plantejava que els serveis secrets hagin d'actuar amb un control reforçat. Fins ara per fer escoltes només requereixen l'autorització d'un jutge del Suprem, que des del 2014 és el magistrat Pablo Lucas. Els nacionalistes bascos proposen que a partir d'ara siguin tres jutges i que qualsevol autorització requereixi unanimitat. També reclamen un segon control judicial en cas que els serveis secrets demanin una pròrroga de les escoltes.