La situació de la segona onada és preocupant. Però la pròrroga de l’estat d’alarma plantejada, de fins a sis mesos, era molt contestada per part de l’oposició. Finalment, la urgència de la pandèmia ha passat per davant i, amb uns petits retocs, Pedro Sánchez ha aconseguit l’ampliació de l’excepcionalitat sense gaires problemes. Si bé es mantenen als sis mesos, s'obre la porta a aixecar-lo als quatre mesos, a partir del 9 de març. Serà llavors quan la conferència de presidents autonòmics en revisarà la vigència en funció de la situació epidemiològica. Sánchez compareixerà cada dos mesos i Illa amb periodicitat mensual.

Finalment, se n'ha sortit sense complicacions. El marcador final: 194 a favor, 53 en contra i 99 abstencions. L'abstenció del PP ho ha aplanat. També s'han abstingut Junts per Catalunya, la CUP i EH Bildu. Per la seva part, ERC, el PDeCAT, el PNB i Ciutadans hi han votat a favor. Els únics que hi han votat en contra han estat Vox i l'únic diputat de Fòrum Astúries.

Això sí, s’ha aprovat amb petites modificacions, amb l’acceptació de les esmenes d’ERC i el PNB. Durarà almenys fins al 9 de març, quatre mesos més. Serà llavors quan la conferència de presidents autonòmics en revisarà la vigència en funció de la situació epidemiològica. Sánchez compareixerà cada dos mesos i Illa amb periodicitat mensual. És un estat d'alarma molt diferent del de la primavera, però també limitat pel que fa a les competències per restringir la mobilitat. Els presidents autonòmics poden imposar tocs de queda nocturns i fins i tot confinaments perimetrals de tot o part del seu territori, com han fet la majoria de comunitats autònomes. En canvi, no poden aplicar confinaments domiciliaris, com estudia la Generalitat i com va aplicar ahir França de nou.

Pedro Sánchez ha estat present durant tres quarts d'hora a l'hemicicle, però qui ha parlat ha estat Salvador Illa. El ministre català ha sortit a reclamar un "suport aclaparador" a la pròrroga sotmesa a votació, dirigint-se especialment al PP: ha de triar entre "confrontació" i "sentit d'estat". "És el moment de la política adulta, dels consensos", ha defensat el dirigent socialista, que ha reclamat a Pablo Casado que faci una "oposició constructiva". "Espero que pel bé de tots triïn unir forces amb el govern per donar una resposta contundent a la segona onada", ha afegit.

El govern espanyol ha aconseguit el seu objectiu, amb cessions minúscules: evitar l'escenari de la primera onada, amb votacions cada dues setmanes que cada cop eren més complicades de tirar endavant.

"Abstenció crítica" del PP

Tot i que no estava previst que parlés, Pablo Casado ha intervingut per confirmar l’abstenció del PP a la pròrroga de l’estat d’alarma, malgrat que rebutgin el termini de sis mesos, que ha descrit com un “atropellament legal”. De fet, ha fet una intervenció molt dura. El líder estatal dels populars ha acusat Pedro Sánchez de “furtar” al Congrés dels Diputats la possibilitat d’aixecar l’excepcionalitat. “El que els agrada és governar sense contrapès legislatiu", "governar com volen perquè governen molt malament”, ha criticat el dirigent conservador. Optaran per una “abstenció crítica” per a no deixar les comunitats autònomes sense un “mecanisme jurídic” per aplicar restriccions.

Ruptura entre JxCat i PDeCAT

En aquest ple s'ha consumat la ruptura de JxCat i el PDeCAT al Congrés, que han votat diferent a la pròrroga. Els primers s'han abstingut i els segons ho han fet a favor. De fet, en la votació de les esmenes, ja s'ha visibilitzat aquesta divisió dins del Grup Plural. JxCat ha votat en contra de les esmenes del PDeCAT. Per la seva part, el PDeCAT s'ha abstingut a les esmenes de JxCat. La portaveu de Junts, Laura Borràs, ha justificat l'abstenció "per responsabilitat", tot i que ha lamentat que el govern espanyol no hagi volgut negociar per cedir més facultats als governs autonòmics. Per part del PDeCAT, Ferran Bel ha negat que això suposi una "ruptura" i ha insistit que les relacions es mantenen com fins ara. Aquesta divisió podria tornar a produir-se en les pròximes setmanes amb els pressupostos de l'Estat.

Rufián: no són vots "regalats"

Esquerra Republicana, després de veure acceptades les seves esmenes de mínims, hi ha votat favorablement. Ho han fet perquè tenen "sentit d'Estat, del nostre", ha justificat el portaveu d'ERC al Congrés. "ERC no vol amagar, ni mentir, ni mentir-se", ha assegurat Rufián, que ha fet una intervenció crítica amb el govern espanyol. "Qui torni a dir que ERC regala els vots al PSOE que vagi a la Diputació de Barcelona a dir-ho", ha etzibat en referència a l'acord entre PSC i JxCat.

La CUP no ho veu suficient

La CUP ha dubtat, però finalment ha premut el botó de l'abstenció, com EH Bildu. La formació anticapitalista ha argumentat que no hi podien donar suport perquè, a banda de mesures restrictives, no s'han posat "tots els recursos públics al servei de la gent". Han lamentat que l'actual estat d'alarma, en els seus termes, està basat en la "restricció" i "no en garantir la salut de la població en tots els seus aspectes".