Habilitar recursos econòmics addicionals per a obres i actuacions urgents i prioritàries. Aquesta és una de les esmenes que ha fet el PSC a la proposició de Junts per modificar el decret de la sequera i que es debatrà aquest dijous al Parlament. Així, els socialistes subscriuen les obres i actuacions urgents que proposa Junts a les seves esmenes i que consideren imprescindibles per a arribar a un acord amb el Govern. Entre aquestes, destaca l'ampliació del tractament per filtrar només l'aigua potable als pous de Sant Feliu de Llobregat o actuacions per eliminar fuites en diverses xarxes de distribució. "El Govern, a proposta de l'ACA, habilitarà la dotació pressupostària amb caràcter extraordinari pels costos de les obres i actuacions urgents", reclamen els socialistes.
El PSC també reclama un nou annex amb les obres prioritàries, que inclou licitar abans del juliol del 2023 i executar les obres de la dessalinitzadora de Tordera, una de les seves principals reclamacions; també finalitzar durant el 2023 el projecte d'ampliació d'ETAP Besòs i noves captacions subterrànies i superficials. Al mateix temps, proposen una línia de finançament de mecanismes automàtics de gestió de la demanda per 15 milions d'euros, i també que el Govern aprovi un pla de xoc per donar suport a l'activitat agrària en un termini màxim d'un mes. Aquestes mesures han d'incloure ajudes directes per les pèrdues davant les restriccions i préstecs bonificats. El sector primari és un dels que més pateix la situació de la sequera, fins al punt que han hagut de prendre decisions tan dràstiques com el tancament del canal d'Urgell.
Esmena de PSC i Junts per a les actuacions de l'ACA
Per altra banda, PSC i Junts han presentat una esmena pràcticament idèntica que incorporaria un annex a la proposició de llei dels juntaires. En aquest, es recullen les diferents obres i actuacions finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua, el funcionament de la qual s'ha posat en dubte en les últimes setmanes per part d'alguns grups parlamentaris, per fer front a la sequera. Aquestes van orientades a assolir tres objectius diferents: la millora de la garantia mitjançant la intensificació del control del recurs; la millora de la garantia per l'abastament mitjançant actuacions infraestructurals i l'emergència en l'abastament.
Sancions un mes després de la convocatòria d'ajuts
Les sancions als ajuntaments que no compleixin el decret de sequera aprovat pel Govern era un dels elements que marcava les diferències entre l'Executiu i PSC i Junts, que han mostrat en tot moment el seu rebuig a un règim sancionador immediat. Amb tot, també suposa diferències entre aquests dos partits: per un costat, Junts proposava una moratòria de les sancions als ajuntaments fins al pròxim 1 de juliol, mentre que els socialistes han plantejat una nova proposta en les seves esmenes. Aquesta consisteix a endarrerir l'entrada en vigor del règim sancionador fins un mes després de la convocatòria de la línia d'ajuts als ajuntaments per fer front a la sequera. Així, es donaria temps als consistoris perquè poguessin prendre les mesures necessàries i només sancionar aquells que no hagin mostrat en cap cas la seva disposició o interès a fer-ho.
Les diferents visions d'aquest règim sancionador ja van protagonitzar el fracàs de la cimera per la sequera que es va celebrar l'últim dia de març. En aquest sentit, el Govern acceptava ajornar les sancions fins a l'1 de juliol, com reclamava Junts, mentre els socialistes exigien endarrerir-ho fins a l'1 de setembre. Amb tot, la passada setmana, després que Junts presentés la seva proposició amb la moratòria inclosa, la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, va assegurar que aquesta podria ser una finestra a l'acord, tot i que descartant aquesta data. En aquest sentit, la socialista va fer una crida per buscar una fórmula que donés temps als ajuntaments "entre que es convoquen els ajuts" per fer les obres necessàries i que es comenci a multar els consistoris que no apliquen les mesures. La "fórmula" en qüestió que ha trobat el PSC és aquest mes entre la convocatòria de la línia d'ajuts i les sancions que s'inclou en les seves esmenes.
Junts incorpora les inversions exigides al Govern en una esmena
Per la seva banda, Junts per Catalunya també ha registrat set esmenes a l'articulat de la seva proposició de llei sobre mesures per combatre la sequera. La més destacada és la darrera, que planteja incloure un annex on es concreten les 13 inversions que han exigit al Govern en les reunions d'aquests darrers dies per poder arribar a un acord i que ha avançat aquest dimarts ElNacional.cat. Entre les mesures que reclamen els juntaires, hi ha l'ampliació del tractament per filtrar només l'aigua potable als pous de Sant Feliu de Llobregat, actuacions per eliminar fuites en diverses xarxes de distribució, millora de la "capacitat de producció i optimització de la qualitat de tractament" de les plantes d'Aigües Ter-Llobregat a Abrera i Cardedeu, ampliar l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat, millores a l'estació depuradora del Prat, impuls de la xarxa de distribució de l'estació de regeneració d'aigua de Sabadell o la licitació i execució de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i una altra a Foix.
Per fer aquestes inversions, el grup parlamentari de Junts ha incorporat una esmena que concreta que "el Govern, a proposta del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural habilitarà la dotació pressupostària amb caràcter extraordinari, sens perjudici del finançament d'aquestes actuacions amb càrrec a fons estatals i europeus", pels costos derivats d'aquestes actuacions. En aquesta línia, reclamen una dotació de 50 milions d'euros per impulsar ajuts per als ens locals i que puguin millorar amb aquests recursos les seves xarxes de subministrament d'aigua en alta i baixa, i també perquè puguin recuperar els pous existents o bé construir-ne de nous.
El text també recull una proposta de 50 milions per a Aigües Ter-Llobregat per millores de la xarxa de tractament; habilitar una partida de sis milions d'euros de subvencions de l'Agència Catalana de l'Aigua per als ens locals que creïn nous tractaments de regeneració d'aigua, 8 milions de l'ACA per assumir els "costos d'explotació derivats de la posada en marxa de plantes de regeneració" i 50 milions més d'aquest òrgan distribuïts en 20 per a "posar en marxa les plantes de regeneració que no estan en funcionament" i uns altres 30 per les 13 inversions anteriorment esmentades. Són diners que, en una altra esmena, detallen que s'hauran d'introduir "a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos" de 2024, malgrat que el Govern haurà d'habilitar les "partides pressupostàries i recursos necessaris i suficients per portar a terme aquelles despeses i inversions que previstes en aquesta llei s'hagin de portar a terme o iniciar dins del 2023".