La nova llei de memòria democràtica de Catalunya fa passos endavant després d’un llarg camí. És una feina “de llarg recorregut” que va començar l’exconsellera Esther Capella, que va continuar la també exconsellera Lourdes Ciuró i que ha “culminat” l’actual consellera de Justícia, Gemma Ubasart. L’avantprojecte, que ha estat presentat aquest dimecres, serà aprovat en el Consell Executiu de dimarts que ve. Entre altres qüestions, avança en el reconeixement de les víctimes, inclou la memòria democràtica en els currículums educatius o persegueix amb sancions l’enaltiment de la dictadura i els símbols franquistes, que hauran de ser retirats en un termini de dos anys. El text compta amb els informes jurídics favorables i, quan sigui aprovada, farà el salt al Parlament per a continuar la tramitació.
En roda de premsa aquest dimecres, la consellera Gemma Ubasart ho ha descrit com un “projecte ambiciós”, que fusionarà la normativa existent i farà un pas endavant. I ha agraït la col·laboració d’entitats memorialistes i municipalistes. La titular de Justícia ha parlat d’un “nou paradigma en polítiques de memòria” i d’una norma a l’estàndard de les normes més avançades a nivell europeu. En la mateixa línia, el director general de memòria democràtica, Alfons Aragoneses, ha reivindicat que l’avantprojecte “segueix els principis del dret internacional”, concretament els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Enaltiment i símbols franquistes
L'avantprojecte de llei aborda l'exaltament del franquisme. Per una banda, segons ha explicat la consellera, s'actualitzarà el cens de monuments franquistes a la via pública (reduint al màxim les excepcions), i hi haurà un termini de dos anys perquè es retiri totalment des que entri en vigor. Quan se li ha preguntat pel cas de Tortosa, que està judicialitzat, Ubasart ha considerat que amb la nova normativa "el jutge tindrà més força per avançar". Per altra banda, també es persegueix l'enaltiment del franquisme. El text que aprovarà el Govern ho recull de la següent manera: "l’exaltació individual o col·lectiva del cop d’estat de 1936; del suport a aquest durant la Guerra Civil; de la dictadura franquista; dels seus dirigents; de les persones, tant físiques com jurídiques, o organitzacions que van col·laborar amb la dictadura franquista o que van participar de manera activa en el sistema repressiu, o del suport de la dictadura franquista a les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial". Per a tots dos casos es contempla un règim sancionador. Les infraccions molt greus podran ser perseguides administrativament amb multes d’entre 10.000 i 150.000 euros, i les greus, amb sancions d'entre 2.000 i 10.000 euros.
Currículum des dels 6 anys
Una altra de les novetats destacades és la inclusió de la memòria democràtica en tots els currículums educatius. Segons explica el Departament de Justícia, això va des de l’educació primària i secundària fins al batxillerat i la formació professional, així com la formació per a adults i el personal de l'administració. La llei només estableix que el Departament responsable, el d’Educació, ho introdueixi en els currículums, però no especifica si amb una assignatura específica o de forma més transversal en el conjunt del currículum. Serà competència d'Educació decidir el com, que proporcionarà eines al personal docent.
Noves commemoracions
L’avantprojecte també contempla la inclusió de nous dies de reconeixement i homenatge. Són dues dates noves. La primera, el 14 d’abril, per a commemorar la proclamació de la Segona República, “antecedent del marc democràtic actual”, en paraules de la consellera Ubasart. La segona, el 7 de novembre, per a recordar la constitució de l’Assemblea de Catalunya, un “òrgan unitari de lluita antifranquista del qual ens considerem hereus”. Aquestes dates, que no seran festives, se sumen a d’altres, com el dia de memòria de les víctimes de la guerra civil i la repressió, el 15 d’octubre. Tant el 14 d’abril com el 7 de novembre la Generalitat impulsarà actes de record.
Reconeixement de col·lectius específics de víctimes
La nova llei de memòria democràtica posarà el focus especialment en les víctimes, amb el reconeixement de diversos col·lectius específics represaliats pel franquisme. Entre ells hi ha els infants separats de les seves famílies per motius ideològics, les persones psiquiatritzades, el col·lectiu LGBTI, el poble romaní, les persones que van patir la pòlio o les víctimes de medicaments com la talidomida. Per altra banda, les víctimes seran considerades com a “protagonistes actives” en la lluita per la democràcia, més enllà del dret a la reparació. “Són herois i heroïnes anònims, la democràcia no ens la va regalar ningú”, ha reivindicat Gemma Ubasart. Finalment, la norma també insta el Govern a incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques de memòria.
Acció popular de la Generalitat
Per altra banda, l’avantprojecte faculta la Generalitat de Catalunya per a exercir l’acció popular en procediments penals per delictes de lesa humanitat i contra la integritat física i moral durant la guerra civil i la dictadura. La consellera de Justícia ha deixat clar que el Govern no només no reconeix la legitimitat dels tribunals i sentències franquistes, sinó que vol “participar de forma activa en els il·lícits penals”. Sense més concreció, assenyalen que la Generalitat “tindrà més eines per personar-se en l’acció popular”.
Colonialisme i esclavisme
Finalment, l’avantprojecte de llei també contempla la possibilitat de “l’abordatge de l’esclavisme i el colonialisme”, segons ha detallat la consellera Ubasart, una memòria que considera clau per a l’eradicació del racisme i la discriminació institucional. Aquest apartat, ha defensat, és “un reconeixement a l’alçada d’experiències d’avantguarda europees”. La titular de Justícia ha justificat que “les memòries democràtiques són plurals, i hem de poder obrir aquest ventall”.
Via Laietana en queda fora
Allò que no recull la llei catalana de memòria democràtica és la resignificació de la comissaria de Via Laietana, centre de tortures durant el franquisme i la Transició i avui encara operativa per part del Cos Nacional de Policia. El director general de memòria, Alfons Aragoneses, ha recordat que és un bé de titularitat estatal i que la llei fa referència als espais de memòria. En aquest sentit, ha deixat clar que el Departament de Justícia “continuaran treballant per la seva resignificació”.