Una portada també és una fotografia de la sensibilitat dels qui s’encarreguen de fer-la i del to que donen al diari que editen. Avui en tenim una mostra molt cridanera. Costa d’entendre que una anomalia tan greu com els 643 dies de presó provisional de Sandro Rosell —absolt ahir dels delictes de què se l’acusava— tingui tan poca volada a les portades de la premsa madrilenya, que hi passa de puntetes, posant-hi la mà i amagant la cara.
Deuen tenir un bon motiu per a fer-ho. Potser perquè la jutge responsable de tenir engarjolat l’expresident del Barça és Carmen Lamela, la mateixa que va arrencar la instrucció de l’1-O i rodalies, a l’Audiència Nacional. Fins a tretze cops va denegar la llibertat de Rosell, a qui d'entrada ja havia imposat el pagament d'una fiança de 78,6 milions d'euros en 24 hores. Res, la típica proporcionalitat de les mesures cautelars.
Protegir l’aptitud de la magistrada, promocionada no fa gaire al Tribunal Suprem —i també protegir la fiscalia—, és per a aquests diaris protegir-se a ells mateixos, que han estat còmplices decisius —encara ho són— en la fabricació i difusió del relat del procés i de l’1-O com un cop d’estat violent orquestrat per una colla de fanàtics totalitaris, etcètera. Lamela també és l'instructora del cas dels joves d'Altsasu o del cas Abengoa, la jutge que va arxivar la querella contra la plataforma Castor… Patrimonio nacional. La merda, com més es remena, més put, diu la dita que recomana no remoure els afers complicats o compromesos. Una mà neteja l’altra i totes dues renten la cara.
La notícia-excusa amb què amaguen la notícia-escàndol de Rosell és la mateixa: Ciutadans ha fitxat per la seva candidatura europea un antic home fort del PP, Ángel Garrido, que va rellevar Cristina Cifuentes a la presidència de la Comunitat de Madrid. Garrido es va acomiadar del seu partit enviant un whatsapp (No se ha ejecutado lo mío) a la seu central, segons La Razón. Lo mío era un lloc per sortir a la llista del PP a les eleccions al Parlament Europeu. Un cas ben escandalós de transfuguisme, vaja. Aquesta és la sensibilitat pels drets de les persones que palesen avui aquestes portades. Ben mirat, amb l’aigua que baixa des de fa anys, qui se n’estranya?
