​Una moció sobre la repressió de l'Estat a Catalunya. El grup municipal de Junts per Sant Cugat ha presentat aquest dimecres una moció per declarar persona no grata el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que va ser l'instructor de la causa que va acabar condemnant per sedició els líders independentistes després de l'1-O. A més, té un habitatge al municipi vallesà que l'any 2018 va aparèixer amb pintades de color groc, que van ser reivindicades per Arran (organització juvenil de l'Esquerra Independentista).

El text es debatrà en el ple del pròxim dilluns 15 de novembre, on també es discutirà sobre declarar persona no grata a la instructora del Tribunal de Comptes Esperanza García Moreno. Cal recordar que a mitjans d'octubre la instructora va ser qui va rebutjar els avals de l'ICF per cobrir les fiances milionàries que el tribunal reclama a 29 dels 34 encausats per la política exterior del Govern de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017.

L'1-O continua vigent

La moció presentada per Junts per Sant Cugat proclama que el "mandat de l'1-O" continua "legítimament vigent". Així, ha emplaçat les persones i institucions que duen a terme accions davant la justícia europea a "prosseguir-les i intensificar-les". L'última acció d'aquesta mena és la que va protagonitzar aquest dimarts l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, que va presentar una nova demanda contra l'estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Així mateix, el text també defensa que l'Ajuntament de Sant Cugat "promourà la qualitat institucional, la defensa de la democràcia i del dret a l'autodeterminació de Catalunya". És per això que a la moció s'afegeix "les mancances del referèndum de l'1-O no són atribuïbles a dèficits democràtics o organitzatius dels seus promotors sinó a la repressió exercida per l'Estat".

L'acusació particular de les institucions

Connectant amb això, el grup de Junts per Sant Cugat també reflecteix a la moció "el suport d'aquesta institució a totes les persones represaliades i particularment a les que són veïns i veïnes del municipi". "Instem el Parlament de Catalunya a revisar i reformar el règim jurídic que imposa a la Generalitat de Catalunya l'obligació de participar com a acusació en les accions judicials empeses contra manifestants i basades en declaracions de funcionaris públics que massa freqüentment es venen demostrant com esbiaixades, ideològicament contaminades i fins i tot en alguns casos inventades", afegeix el text presentat.

Finalment, la moció insta "les institucions catalanes a defensar activament les persones que en l’exercici de les seves funcions públiques i empeses pels successius mandats electorals pateixen avui la repressió i l’espoli de les diverses instàncies estatals" i a "superar l’estratègia merament defensiva i emprendre totes les accions necessàries contra les institucions i les persones que les lideren i que venen protagonitzant l’exercici de la repressió estatal". "La Generalitat té l’obligació de defensar allà on calgui el seu àmbit d’actuació sempre que aquest resulti del mandat democràtic i no ha de tolerar que institucions clarament esbiaixades políticament reprimeixin els seus dirigents polítics ni els seus empleats públics", conclou el text.​

 

Imatge principal: El jutge Pablo Llarena / ACN