Fa casi una setmana que es va destapar l'escàndol de l'espionatge contra una seixantena de líders independentistes, i el silenci és eixordador. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha gosat respondre ni valorar el CatalanGate, i això està causant molta molèstia entre l'independentisme. Avui és Sant Jordi i partits, institucions i entitats han sortit al carrer per celebrar la Diada, per fi sense restriccions per la pandèmia, malgrat que el temps hagi volgut causar algun ensurt puntual.
Més enllà de la felicitat per tornar a omplir els carrers de llibres i cultura, gairebé tots els representants polítics han aprofitat per valorar l'actualitat política, marcada indubtablement per aquest espionatge i també per les ingerències dels tribunals espanyols contra la llengua catalana a les escoles. En dos coses han coincidit tots els partits independentistes i així ho han manifestat de diferents maneres: Pedro Sánchez ha de donar explicacions, i els jutges han de deixar de posar les mans sobre el model de l'escola catalana.
CatalanGate
"No té cap mena de sentit que avui dia el president Sánchez no hagi ofert una explicació". Així s'ha expressat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en una atenció als mitjans ha valorat una de les poques declaracions que s'han fet des de l'executiu espanyol, les de la ministra de Defensa Margarita Robles, que ha dit que més enllà d'insuficients són contraproduents: "Dir que el CNI no es pot defensar... qui no es pot defensar som la gent que hem sigut espiats”. Preguntat sobre un possible cara a cara amb Pedro Sánchez com va plantejar a un inici, ha dit que allò important no són les formes com es fan, sinó trobar una solució: "No se solucionarà amb una foto d'una reunió. El que cal és transparència i explicacions".
També el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha pressionat el govern espanyol perquè activi la maquinària per arribar fins al fons de la qüestió. Ha assegurat que "quantes més hores passen sense assumir responsabilitats per part del govern espanyol, més difícil ho té per a reconstruir la confiança que ha perdut" davant la societat catalana, i ha alertat que qualsevol democràcia que es digui mínimament avançada hauria de comportar l'assumpció de responsabilitats polítiques. Així mateix el president republicà ha advertit Sánchez, tot recordant-li que en altres casos similars d'espionatge, hi va haver dimissions, com va ser el WaterGate.
Borràs i Puigdemont
Precisament del WaterGate i de la dimissió que va provocar al president dels estats units n'ha parlat també la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha estat la política més matinera i que abans ha citat a la premsa, als Jardinets de Gràcia de Barcelona. La presidenta de la cambra ha estat de les mes crítiques entre l'independentisme contra l'estat espanyol, i no va dubtar a demanar dimissions des d'un inici, un fet que ha repetit aquest dissabte, ja que considera que més enllà d'explicacions s'han de demanar conseqüències.
La Diada també ha comptat amb la presència -telemàtica- del president Carles Puigdemont, que ha estat molt dur amb l'estat i amb l'estratègia de la taula de negociació: "El diàleg no existeix. Estem en un no-diàleg, un simulacre, un decorat, una taula de cartró pedra. No hi ha ni un sol resultat que alguna de les dues parts pugui explicar a l'opinió pública. Ja fa molt temps que dura aquesta comèdia". El president ho ha dit en una connexió amb la paradeta de Sant Jordi del Consell per la República, on ha acusat l'estat de dedicar més esforços i despeses a espiar a que a dialogar.
També des de la CUP Carles Riera ha responsabilitzat del CatalanGate al president espanyol i a la Moncloa: "Responsabilitzem l'estat espanyol i a Pedro Sánchez del CatalanGate. Volem responsabilitats, explicacions i depuracions" ha dit el diputat anticapitalista, que ha considerat que en ple context de "repressió i espionatge" cal que la Generalitat no practiqui cap tipus de cooperació ni col·laboració amb el govern espanyol: "Davant l'espionatge, defensa radical dels drets democràtics, civils i polítics. Autodeterminació, que és l'únic marc per garantir efectivament la plenitud de drets en el nostre país", ha afegit.
També el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, s'ha sumat a les crítiques contra Pedro Sánchez, a qui ha acusat d'amagar-se davant l'escàndol, després d'aquest silenci perpetrat. A més, ha avisat que les coses no poden continuar igual després del CatalanGate, i una vegada més ha exigit que s'obrin investigacions per saber qui és el responsable i depurar responsabilitats: "El govern espanyol espiant de manera il·legal la dissidència demostra que vivim en un estat d'excepció permanent. El CatalanGate no és un afer intern de l'estat espanyol, és un autèntic escàndol de dimensions internacionals".
I què diuen els partits de l'estat espanyol?
El ministre de Cultura, Miquel Iceta, també ha passejat per Barcelona aquest Sant Jordi, però ha evitat polemitzar i s'ha escudat en la propera compareixença al Congrés de la ministra Robles: "L'explicació política en nom del govern la farà la ministra de Defensa, que és de qui depèn el CNI". En paral·lel, el líder del PSC a Catalunya, Salvador Illa, ha confiat que la Moncloa "col·laborarà" per investigar l'espionatge: "El govern espanyol quan diu una cosa, la fa". Per últim la líder dels socis de govern espanyol a Catalunya, Jéssica Albiach (comuns) ha qualificat d'anomalia democràtica l'espionatge, ha defensat que cal "esclarir responsables i depurar responsabilitats" i ha promès estar sempre al costat de les iniciatives polítiques que vagin a esclarir la veritat: "No és un conflicte entre el govern central i la Generalitat, és un conflicte entre l'estat profund i l'estat de dret".
L'acord pel català
Un altre dels temes que s'han repetit en l'espectre polític és la defensa de la llengua. La presidenta Borràs ha subratllat que els catalans lluiten aquest Sant Jordi “contra el drac de sempre que no permet viure amb normalitat en català i que no permet utilitzar el català arreu, a l’escola, al carrer, a casa, a la literatura i a la cultura”, en referència al pols contra els tribunals que imposen el 25% del castellà a les aules: “Confiem que podrem vèncer d’una vegada per totes aquest drac”, ha conclòs.
Qui ha estat molt crític ha estat el diputat de la CUP Carles Riera, contra l'acord entre el PSC, ERC, Junts i Comuns per modificar la llei de Política Lingüística. L'anticapitalista ha exigit la retirada de la proposició que modifica aquesta llei, i que al seu entendre "fulmina" la immersió lingüística: "Afortunadament, el govern i els partits que donen suport a la iniciativa encara no s'han atrevit a presentar-la al Parlament per la mobilització popular i la lluita de la comunitat educativa". Per altra banda el president d'Òmnium ha valorat positivament que els partits polítics s'hagin donat més temps per arribar a un acord, i ha considerat que la pròrroga "afavoreix" la possibilitat que es concretin esmenes a la reforma pactada inicialment per reformar la llei de política lingüística.