La comissió Pegasus, que aquest dilluns ha aterrat a Madrid, acabarà a Espanya la ruta europea per esbrinar què ha passat amb l’espionatge massiu amb el programari israelià en territori europeu després de fer parada i fonda a Polònia, Xipre, Israel, Grècia i Hongria en els últims mesos. Els nou diputats que la conformen estan organitzant la missió espanyola des de finals de gener d’aquest any -quan la van aprovar- i, a poques hores que arribin a la capital espanyola, saben del cert que els ha costat déu i ajuda arribar fins aquí. El camí fins a Madrid ha estat una cursa plena d’obstacles que han anat saltant amb empentes i rodolons. S’han trobat amb festius no contemplats, una moció de censura sorollosa, les queixes dels grups independentistes contra els grans partits estatals i la voluntat del govern espanyol de restar-li categoria política.
L’agenda dels eurodiputats s’ha convertit en un misteri que s’ha resolt amb comptagotes, a pocs dies que la comissió posés un peu a terra a Madrid. A la pràctica ha estat una mena de trencaclosques que no s’ha acabat de tancar fins al final. En qualsevol cas, la delegació de l’Eurocambra tindrà un agenda de poc més d’un dia en què es veurà amb autoritats espanyoles de segon nivell, víctimes catalanes de l’espionatge, diputats del Congrés espanyol i del Parlament català, entitats a favor dels drets humans i periodistes.
Tot i que van convidar Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres més destacats, La Moncloa ha optat per enviar-hi un càrrec de segona fila, amb perfil tècnic, com és el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Pascual Navarro. “És una qüestió judicial, no política, que està sota investigació”, explicaven dijous passat fonts de l’entorn de Sánchez per justificar la implicació de La Moncloa, que nega que hi hagi intenció de "bloqueig". En qualsevol cas, Pedro Sánchez li resta valor polític perquè creu que el cas ja està sota la lupa de la justícia.
Entre les autoritats espanyoles, hi ha absències sonores que se n’ha escapolit com el mateix president del govern espanyol, l’exdelegada a Catalunya Teresa Cunillera, el fiscal general Álvaro García Ortiz i les ministres Nadia Calviño, Yolanda Díaz, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. “Vuelva usted mañana”, que recordava irònicament a Twitter el diputat de la CUP Alberto Botrán parafrasejant el cèlebre Mariano José de Larra.
Agenda entre festius, vetos i queixes
La cursa d’entrebancs també ha topat amb el calendari. La comissió europea no es va assabentar fins fa ben poc que aquest dilluns 20 de març és festiu a Madrid perquè hi traslladen la festivitat de Sant Josep. Aquest imprevist va obligar a recalcular les agendes perquè l’activitat cau seriosament a Madrid quan és dia no laborable. A sobre, l’altre gerro d’aigua freda no té ni una setmana. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va situar per aquest dimarts 21 de març al matí la primera jornada del debat de la moció de censura. L’atenció i el soroll de l’esperpent de Ramón Tamames, condemnat al fracàs, diluirà encara més l’atenció de la comissió europea.
La programació es divideix en dos dies. Arrenca aquest dilluns al migdia amb la reunió concertada amb entitats civils, continuarà amb els nous diputats que formen part de comissió catalana del Catalangate, i acabarà al vespre després de l’entrevista amb el solitari representant del govern espanyol i tres periodistes de mitjans estatals. Tot i la moció de censura, els eurodiputats es traslladaran durant el segon dia al Congrés dels Diputats, on es reuniran amb membres de la comissió de Defensa i Secrets Oficials. Abans s’hauran trobat amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera Meritxell Serret i el regidor de Barcelona Ernest Maragall, en la condició de víctimes de l’espionatge. La ruta, que també passarà pel Defensor del Poble, acabarà a la tarda amb una roda de premsa des de la seu a Madrid de l’Oficina del Parlament Europeu.
Els grups independentistes arriben a la cita enfadats per l’actitud de “bloqueig” i “sabotatge” que han denunciat del govern espanyol, el Congrés dels Diputats i els grans partits (el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans) per intentar minoritzar la tasca del comitè. ERC, Junts i la CUP van enviar una carta al president del comitè de l’Eurocambra, el popular Jeroen Lenaers, per comunicar-li “la passivitat de l’Estat espanyol davant la vulneració constant i flagrant dels drets humans” i denunciant “l’obstruccionisme” de les institucions espanyoles en aquest cas.
La feina de la delegació
L’informe de la comissió, que ja s’està redactant i està subjecte a esmenes, recollirà la informació que s’ha anat recollint dels diferents casos d’espionatge arreu d’Europa i es farà un document amb recomanacions legals. El text resultant es votarà al comitè el 25 d’abril i, a posteriori, s’ha d’enviar al ple del Parlament Europeu. Els primers vaticinis situen el debat al ple fins al maig o juny. Tot i això, la pinça dels grups parlamentaris del PP, PSOE i Vox a Brussel·les, que fa majoria, pot fer embarrancar les votacions en qualsevol moment.
El grup de treball de Pegasus està format per nou eurodiputats. N’hi ha dos del PP: el president del comitè, Jeroen Lenaers, i l’exministre Juan Ignacio Zoido; dos dels socialistes, Vladimir Bilcik i Ibán Garcia; dos del grup liberal, la redactora de la ponència, Sophia in'T Veld, i Roza Thun; la republicana Diana Riba; una parlamentària de The Left, Anne-Sophie Pelletier; l’ultradretà espanyol Jorge Buxadé i, per acabar, Gilles Lebreton, d’Identitat i Democràcia. La comissió fa més d’un any que hi treballa i, per acabar la feina, va demanar una moratòria de tres mesos que s’acaba a finals d’abril. No es descarta que puguin acordar una segona moratòria per rematar l’informe final.