En la carta a la militància en què anunciava que no optaria a revalidar el càrrec de secretària general, Marta Rovira feia una aposta per una transició tranquil·la i una renovació de lideratges al capdavant d’Esquerra Republicana de cara al congrés del 30 de novembre. A hores d’ara, quan encara falten pràcticament cinc mesos, no se sap si els lideratges del partit canviaran a finals d’any o si, per contra, Oriol Junqueras aconseguirà convèncer la militància que ell és l’indicat per seguir al capdavant del partit. El que segur que no serà és una transició tranquil·la: el partit es va sumir en una crisi interna després dels resultats del 12-M, que van ser la tercera patacada electoral consecutiva per a ERC (però no la darrera), que ha acabat convertint-se en una batalla pública a través de les xarxes socials, mitjans de comunicació i fins i tot des de la sala de premsa del partit.
55 dies frenètics
De Sant Pancraç a Sant Fermí no hi ha hagut ni una sola setmana que hagi estat tranquil·la i sense sobresalts al carrer Calàbria, i tampoc per la militància del partit, que en els últims anys s’havia acostumat a viure en pau i harmonia, en gran part gràcies als bons resultats obtinguts durant la dècada passada —amb victòries a eleccions europees i espanyoles— i amb la cirereta del pastís que va suposar la presidència de la Generalitat el 2021. L’única treva va ser durant les dues setmanes de campanya per a les eleccions europees, tot i que també es van produir petits incendis com l’aposta de Tomàs Molina per a Eurovisió.
Abans d’aquesta bandera blanca, que va finalitzar amb Junqueras deixant definitivament el càrrec, les tensions internes es van fer paleses, però a partir del 10 de juny, aquestes han anat en augment i es van donar situacions poc comprensibles com el congrés per decidir si s’entrava o no al govern municipal de Barcelona organitzat per la Federació de la ciutat que finalment no es va celebrar perquè massa militants volien anar-hi a dir la seva a l’Orfeó Martinenc. Gairebé un mes més tard d’aquell no-congrés encara no hi ha una data fixada i l'acord amb el PSC ha quedat guardat en un calaix.
Així els últims 55 dies el partit ha hagut d’assumir la pèrdua de la presidència de la Generalitat, la dimissió de Pere Aragonès, la carta d’Oriol Junqueras anunciant que ell tenia forces per continuar, una executiva tensa que es va allargar durant hores, la convocatòria d’un congrés nacional extraordinari, la ruptura del tàndem de Junqueras i Rovira després de 13 anys d’estabilitat, la carta de la secretària general deixant clar que ella no seguiria en el càrrec, les declaracions de Junqueras avançant que les seves intencions passen per recuperar la presidència del partit, una nova campanya electoral, una nova patacada electoral a les europees, la no-presidència de la Mesa del Parlament, la publicació d’un manifest que dividia el partit entre els partidaris de la renovació i de rellevar Junqueras i els que defensen el paper de l’expresident, o els primers moviments d’aquest amb les primeres trobades amb la militància que van començar a Sant Vicenç dels Horts.
La gota que fa vessar el got
Però la gota que ha fet vessar el got ha estat la revelació de l'autoria real dels cartells difamatoris contra els germans Maragall, Pasqual i Ernest, com un intent desesperat d'un militant del partit per intentar col·locar al candidat republicà en la contesa de les eleccions municipals del 2023. Si hi havia una part de la militància a qui aquesta guerra entre sectors —tot i que Marta Rovira hagi negat que existeixin—, partidaris de Junqueras i els que creuen que el partit hauria de fer foc nou, els quedava lluny, veure com un militant del seu partit va idear aquest atac de falsa bandera contra Ernest Maragall i el seu germà, alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, els va ferir de prop.
Una onada de militants, especialment els alineats amb Junqueras, ja que els càrrecs polítics que estaven implicats segons les informacions del diari Ara, Marc Colomer i Sergi Sabrià, havien estat dels primers a signar el manifest de la discòrdia, va expressar el seu rebuig per aquestes pràctiques a través de les xarxes socials, reclamant que es depurin responsabilitats. Els estatuts del partit recullen l'expulsió d'aquest en el cas de les infraccions greus, entre les quals hi ha les conductes que puguin suposar un "desprestigi molt greu per a Esquerra Republicana". Ara caldrà decidir si falsejar uns cartells amb el lema "Fora l'Alzheimer de Barcelona" encaixa en aquesta descripció. En tot cas el partit ja ha obert el procés i durant aquesta setmana els implicats hauran de declarar. Tolo Moya, a qui el mateix Maragall apunta com a responsable, ho farà dimarts i assegura estar "molt tranquil" i amb ganes que se sàpiga tota la veritat.
Dos sectors que Rovira nega
Sergi Sabrià, que quedava assenyalat en aquest escàndol, va acabar dimitint dijous, després de mig any com a viceconseller del Govern. Va plegar des de la seu del partit negant en rotund qualsevol implicació en els cartells, reduint el seu paper al de “bomber” per apagar un incendi provocat per d’altres, reconeixent, això sí, l’autoria d’altres actes de contracampanya com els mariachis davant la seu de Junts. Però no només va aprofitar aquest altaveu per declarar-se innocent de qualsevol crim —almenys en l’afer dels cartells—, sinó també va carregar molt durament contra un Oriol Junqueras, amb qui no té relació: ell mateix confessa que no parlen "des de fa una estona llarga", gairebé un any, en la fatídica nit electoral de les eleccions espanyoles. L'acusa de posar-se a ell per davant del partit i també d'enfangar aquest debat intern que a hores d'ara ja és una lluita a plena llum del dia.
Sabrià va comparèixer sol davant la càmera, però al darrere de la sala de premsa del partit hi havia més gent escoltant-lo que el dia que va plegar el mateix Pere Aragonès. Membres del Govern del qual ha format part, de l'Executiva del partit, exdirigents i també treballadors de comunicació que s'han posat al costat de qui un dia va ser el seu cap com a vicesecretari dels republicans. Sabrià, una figura clau dins d'ERC tot i que en els últims anys s'havia allunyat, segons ell mateix, per centrar-se en el seu paper en el Govern, ha plegat assegurant que volia ajudar així a rebaixar la tensió interna dins de la formació tot i que amb les seves declaracions contra Junqueras hi ha qui dubta que el seu pas al costat com a viceconseller el Govern en funcions pugui ajudar en aquest sentit. "Ara ja tenen el que volien", assegurava la seva dimissió.
Si el manifest va suposar una primera passa endavant per clarificar els bàndols en públic, els missatges de suport que va rebre Sabrià els confirmen. Un dels primers va ser el mateix Aragonès, que no era present a la roda de premsa, i després es van anar afegint més noms. Les més contundents van ser la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà, i Teresa Jordà, portaveu a Madrid, on conviu amb un dels grans defensors de Junqueras, Gabriel Rufián, tot i que el de Santa Coloma ha evitat fer declaracions al respecte. "D’honest se n’ha de ser, no només semblar-ho", va escriure minuts més tard de la dimissió de Sabrià a les xarxes.
Desconcert i afartament
A finals de juny, el partit va aprovar el reglament per al Congrés Nacional del 30 de novembre, on una militància que ha expressat el seu desconcert i, sobretot, afartament a través també de missatges a les xarxes per la guerra oberta al partit i, especialment, per l'afer dels cartells. Encara falten gairebé cinc mesos per a la seva celebració i si el ritme de batusses públiques no afluixa, encara hi ha temps per a desenes d'enfrontaments entre els dos sectors.
En aquests mesos, el partit té el repte de decidir enmig de tot plegat sobre una investidura de Salvador Illa i ja han fixat finals de mes com a data límit per arribar a un acord. Si s'aconsegueix un pacte, la militància també l'haurà de validar. En aquestes primeres setmanes d'estiu, la secretària general, Marta Rovira, ha estat participant activament en reunions amb la militància per prendre-li el pols de cara a un acord amb els socialistes. L'última gran trobada tindrà lloc dilluns 15 de juliol a Barcelona. Llavors ja s'haurà activat el compte enrere per arribar a un pacte amb els socialistes, segons els terminis que la mateixa Rovira ha anunciat.